TARRAGONA

"Iqoxe ha estat incapaç de fer autocrítica després de l'accident"

Aquest dimecres, els sindicats han convocat una jornada de vaga al complex petroquímic de Tarragona. Serà la primera aturada d'un dia a la planta. Asseguren que l'explosió del passat gener a Iqoxe ha estat la gota que ha fet vessar el got. En parlem amb José Manuel Martín, secretari general d'indústria a Tarragona del sindicat Comissions Obreres. "Al complex hem d'evitar que hi haja una degradació de les condicions laborals perquè això malmet la seguretat de tothom", assegura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-És la primera volta que els sindicats convoquen un dia de vaga en el complex petroquímic, tant en el polígon nord com en el sud. Quina és la participació que preveieu?
Estem convençuts que hi haurà una participació massiva perquè hi ha preocupació dins el sector. Esperem una mobilització massiva i que, més enllà dels serveis mínims que caldrà fer per raons de seguretat, tothom hi participi.

El lema és «Per una petroquímica forta, més seguretat i menys precarietat». Adduïu que, més enllà de l'explosió a Industrias Químicas del Óxido de Etileno (Iqoxe) del gener passat, hi ha una degradació de les condicions laborals que repercuteix en la seguretat.
L'explosió va ser la gota que va fer vessar el got. El maig passat hi hagué un accident mortal a Carburos Metàlicos. El juliol hi hagué un incident a l'empresa Miasa. Després va vindre un incendi a una caldera a Clarian, a continuació una fuita de clor a Arcros. Per tant, són quatre persones mortes en vuit mesos i una pila d'incidents. El que ha quedat en evidència és que els plans d'emergència no han funcionat correctament. L'accident a Iqoxe va posar de manifest que hi ha una descoordinació total quan succeeix un accident.
En general, cal dir que la indústria química és segura, però ens trobem que la reforma laboral està afectant la qualitat del treball i, en conseqüència, a la seguretat. Detectem que cada volta hi ha més externalització i que en aquestes empreses les condicions de treball es degraden cada volta més. Al voltant del 40% dels treballs actuals estan externalitzats. No es respecten subrogacions; hi ha molta rotació de personal; i tot això incideix directament a la seguretat. Hem d'evitar que hi haja una degradació de les condicions laborals perquè això malmet la seguretat de tothom.
Des del maig, quan hi hagué l'accident a Carburos Metálicos, hem mantingut reunions amb l'Associació d'Empreses Químiques (AEQT) i amb la Generalitat de Catalunya, en aquest cas pel pla d'emergència química, i no havíem tingut resposta. Ha hagut de passar l'accident a Iqoxe perquè tothom mogui fitxa.
La vaga té dues vessants. D'una banda, hi ha la qüestió laboral, en què reclamem que hi haja garanties de seguretat i un comitè de seguretat amb tutela de la inspecció de treball. Cal determinar quines han de ser les estructures mínimes de les plantilles i evitar així les reduccions. A més, cal replantejar la multifuncionalitat, que en aquests moments provoca que una mateixa persona faci feines diverses que abans feien dues o tres persones. A més, reclamem que es respecte la subrogació, això és que treballadors que passen d'una empresa a una altra per fer la mateixa tasca -a causa de l'externalització- puguen mantenir les seues condicions laborals. L'excés de rotació, a més, és molt perjudicial per al funcionament normal d'aquest tipus d'indústria.

L'AEQT sol adduir, per defensar-se, que aquesta indústria es caracteritza per l'estabilitat laboral i per pagar bons sous. Això no és així?
Ha de quedar clar que nosaltres no estem en contra de la indústria petroquímica. Tenen raó en el fet que tradicionalment aquesta ha estat una indústria caracteritzada per l'estabilitat i els contractes indefinits. El problema és que l'aplicació de la reforma laboral està comportant una degradació de les condicions laborals. I això, en última instància, va en contra de la seguretat.

La consellera Ángels Chacón assegura que la normativa catalana en matèria de seguretat és més exigent que no l'europea.
Entenem que la normativa catalana, com l'europea, ha d'estar sempre a màxims. Volríem creure que les empreses compleixen però després de veure el que ha passat aquest gener, costa creure que la normativa es compleix. Per exemple, no s'entén que la sala de control d'Iqoxe, al contrari que en la majoria d'empreses, no estigués bunkeritzada. Nosaltres havíem demanat que estigués bunkeritzada però se li va donar el vistiplau perquè no ho estigués. El resultat fou que en l'explosió la sala va quedar absolutament arrasada. D'aquest accident hauria de derivar un canvi de normativa a escala catalana i europea perquè ningú no tenia previst que podia explotar un reactor o que caiguera la metralla que va caure. L'accident de gener passat ho qüestiona tot.

Iqoxe està negociant un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i reclama l' «imprescindible compromís actiu» dels treballadors.
No hi ha ningú més interessats a recuperar l'activitat a Iqoxe que els mateixos treballadors. En aquest sentit, són proactius. Ara bé, no s'ha d'oblidar que l'empresa es va comprometre, tan bon punt va succeir l'accident, a mantenir els llocs de feina i ara està plantejant un ERTO. És a dir, no està complint amb la seua paraula. Volem continuïtat en l'empresa però amb garanties de seguretat i de plena ocupació. Els treballadors no poden pagar les conseqüències de l'accident.

L'empresa també ha criticat en un comunicat que «les institucions autonòmiques i locals, CCOO de Tarragona i les associacions veïnals qüestionen l'empresa, la qualitat de les nostres instal·lacions i la tornada a l'activitat». Què n'ha de dir, com a part que és?
El problema d'Iqoxe és que ha estat incapaç de fer autocrítica després de l'accident. És evident que alguna cosa no van fer bé. I en comptes d'analitzar què va passar i com poden millorar perquè això no torne a succeir, es dediquen a culpar-nos a la resta, com si tinguéssim alguna responsabilitat. Em sembla que la seua manera d'actuar no és seriosa.

Els alcaldes de la zona reclamen que el Plasqcat es gestione des del territori, des de Tarragona. Hi són partidaris?
Sí. No s'ha d'oblidar que fins novembre de 2007 el responsable últim de la gestió del Plaseqta el del delegat del Govern a Tarragona. A finals d'aquell any, però, el Plaseqta es va convertir en Plaseqcat, que agrupa tota Catalunya i es gestiona directament des de Barcelona.
Pensem que des de Tarragona és des d'on millor es pot gestionar. Nosaltres hi volem participar perquè s'ha posat en evidència la falta de coordinació. La gent no sabia què fer però és que la Generalitat va tardar 40 minuts a manifestar com s'havia d'actuar. El que haurien d'haver fet és, per precaució, confinar. És evident que els plans d'actuació s'han de revisar.

Hi ha una part de la població que és contrària a la presència del complex petroquímic a Tarragona, encara més després de l'accident del passat gener. Quina és la vostra postura, com a part interessada?
Nosaltres apostem per la indústria petroquímica i considerem que aquesta és segura. Perquè la indústria tingui continuïtat, cal que hi hagi garanties de seguretat. La majoria de la societat i entitats veïnals estan d'acord amb la nostra postura. Reclamem, seguretat, transparència i informació. La indústria petroquímica ha de ser segura i saber transmetre aquesta seguretat. La gent no pot tenir sensació de risc.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.