—El passat novembre, els llauradors de França i els d’Alemanya van col·lapsar París i Berlín per protestar per la seua situació. Les dues darreres setmanes, ídem a Espanya. Què està passant a l’agricultura europea?
—Cal recordar que nosaltres ja vam fer una marxa pagesa ara fa tres anys. Què està passant? Doncs que ara mateix els sectors agrari i ramader estan amb l’aigua al coll. I això és degut a diversos factors. Un d’ells és que la Llei de la cadena alimentària que es va aprovar i havia de solucionar els nostres problemes, ha estat insuficient. Ens cal regulació, com passa en el sector de l’electricitat, on de cap de les maneres es permetria que una empresa acaparara el 50% de la demanda. A hores d’ara, els productors agroalimentaris estem en mans d’un oligopoli, amb l’aquiescència de l’Administració. Per què no hi intervenen, com sí fan en altres sectors?
En el seu moment, nosaltres ja vam advertir que la Llei, impulsada per Arias Cañete, naixia coixa, que calia una regulació més estricta; que calia que les grans superfícies no tinguessin una posició de domini, i que calia, a més, que s’acabara amb la venda a perdudes. Aquesta llei, per exemple, no regula la posició de domini.
Dit això, cal recordar, ara que hi ha tantes protestes, que hi hagueren entitats que van decidir anar de la mà de la FIAB (Federació Espanyola d’Indústries Agroalimentàries i Begudes) i Anged (Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució), com ara Asaja, COAG i UPA. Si vas de la mà de les entitats que integren la CEOE, difícilment estaràs donant suport als professionals del sector agrari. Tampoc no s’hauria de perdre de vista que els partits que ara parlen de solucions màgiques, en el moment de l’ aprovació de la llei, tampoc no van presentar ni una sola esmena a pesar de les advertències d’uns pocs.
Per tant, tot tenint això en compte, ara cal mirar com solucionar aquesta situació. Hi ha una directiva europea que no s’ha transposat a Espanya i s’hauria de transposar. Això de reunir-se amb les grans superfícies i demanar-los que fagen bondat és insuficient; el que cal és que apliquen sancions, tantes com faja falta. Calen mesures contundents; els problemes del camp no s’arreglaran amb copets a l’esquena.
—Són optimistes respecte de l’anunci del ministre Planas que es reformarà la Llei de la cadena alimentària?
—El que el ministre Planas ha de fer és transposar la directiva europea. Igual que es regula el sector energètic cal regular el sector agroalimentari. Cap empresa pot tenir la posició de domini que ara tenen determinats distribuïdors.
França o el Regne Unit han estat molt més atrevides que no Espanya a l’hora d’aplicar aquesta directiva. Això no és seriós, sobretot quan tothom sembla d’acord que aquest és un sector estratègic i que ho és també en la lluita contra el despoblament.
—Les darreres dues setmanes hi ha hagut mobilitzacions a Extremadura, Madrid... També aquesta setmana a València. Això ha donat molta visibilitat a la protesta. Per què a Catalunya els pagesos no han fet quelcom semblant a Barcelona?
—Nosaltres no ens mobilitzem per moda, a pesar que hi ha una pila de raons per fer-ho. Fa uns dies, per exemple, ho vam fer al Delta de l’Ebre, amb prop de 300 tractors perquè considerem que cal continuar apostant per l’arròs. I aquest divendres (per l’anterior) hi ha prevista una mobilització que ha estat promoguda pels alcaldes i a la qual Unió de Pagesos dona suport.
—Tenen especificitats pròpies els problemes del camp català respecte de la resta d’Espanya?
—Quant a les peticions, crec que hi ha moltes similituds. Els productors de fruita de pinyol de Lleida té els mateixos problemes que el productor del País Valencià. Els problemes són compartits. El que és estrany és que el tema no haja esclatat abans. Però el cas és que el tema ha acabat esclatant i ara cadascú ha de defensar els seus interessos com més bé pugui o li deixin. No s’ha de perdre de vista que aquest és un sector econòmic molt important i no pot ser que hi haja empresaris fent-se rics i els productors en canvi visquem aquestes penúries. El sector agroalimentari és la principal potència econòmica de Catalunya.
—Com pot ser que la indústria agroalimentària travesse un dels seus millors moments i en canvi els productors agrícoles i ramaders estiguen passant tantes penúries?
—Passa perquè la cadena de comercialització està distorsionada. Com és possible que cada volta els consumidors compren més car i els agricultors cobrem menys pels nostres productes? Doncs això passa perquè algú, enmig, està extraient molt de benefici. El que no pot ser és que hi haja grans superfícies que estan utilitzant els productes primaris com a reclam. Cal posar fi a aquesta mala praxi.
—Les grans distribuïdores asseguren que elles no són responsables de la situació del sector i que en el procés des del camp al rebost del comprador hi ha una sèrie de despeses que s’han de cobrir i és en aquest procés que es produeixen augments de preus.
—Faltaria més que el camioner autònom ha de cobrar el transport de la mercaderia. Ara bé, el que exigim és un observatori de preus per saber per què i com s’incrementa el preu. Òbviament que tothom qui és a la cadena ha d’obtenir beneficis per la seua feina, però no poden ser uns beneficis astronòmics en detriment de la baula més feble de la cadena, que som nosaltres, els pagesos. Això no és just i els qui tenen la potestat tenen l’obligació de redactar lleis i fer que aquestes es complisquen. No pot ser que els legisladors cedisquen a les pressions de les grans empreses de distribució.
—Diria que els legisladors, o siga els polítics, són ostatges de les grans empreses de distribució?
—No sé si ho verbalitzaria d’aquesta manera, però és públic i notori que no els fan complir les normes. El compte de resultats del sector de la distribució no ha parat de créixer els darrers anys de forma astronòmica. Això no ha passat en el compte de resultats de les explotacions familiars.
—Una de les exigències del sector és que s’apliqui de veritat la Llei de la cadena alimentària. Vostès, però, n’exigeixen una de pròpia a la Generalitat de Catalunya?
—Creiem que, amb les competències de què disposa Catalunya, és possible. Li ho hem exposat a la consellera i ella s’ha compromès a tirar-ho endavant. Cal fer-ho com abans millor. Al capdavall, del que es tractaria és d’aprovar la directiva europea que es va aprovar la legislatura passada. No fer res no és una opció. Hem de passar de les paraules als fets. És tan fàcil com transposar la directiva europea.
—Què passarà si no es fa res?
—Tothom diu que l’agricultura és essencial, que és estratègica. Però les paraules se les enduu el vent i el que cal és aprovar mesures. La nostra obligació és continuar collant els nostres representants perquè aporten solucions i obliguen a la distribució a complir la norma. I si cal intervenir el sector, que s’intervingui, perquè el que no pot ser és que hi haja empreses que controlen el 40% del mercat.
—Dirien que són víctimes de l’especulació?
—El que no s’ha de perdre de vista és que unes poques empreses tenen el 80% de la capacitat de compra en llet, en oli... Si en lloc de ser dos o tres les que controlen aquesta quota en foren 20 o 25, no tindrien aquesta posició de domini.
—Està fent els deures la Generalitat de Catalunya pel que fa a la gestió de l’agricultura i la ramaderia?
—Sempre es pot fer més. La Unió de Pagesos està una mica farta que sempre ens vinguin amb la història que en això o allò altre la Generalitat de Catalunya no pot fer-hi res. Si de veritat volen fer coses, han de posar mesures i aplicar lleis. L’any passat, amb relació a la fruita de pinyol, va accedir a donar ajudes. Ara bé, que quedi clar que nosaltres no ens acontentem amb uns copetes a l’esquena.
—Els pressupostos de 2020 preveuen una pujada per al Departament de Teresa Jordà. Són optimistes respecte de com els pot beneficiar aquest increment?
—Sempre hem dit que els pressupostos són una mica tramposos, perquè tant el pressupost espanyol com el català inclouen els fons procedents d’Europa, però l’agricultor només rep aquests diners una volta. El que és important és com finalment es destinen aquests diners i què fem amb ells. Què s’ha de fer amb aquests diners? Millorar la capacitat inversora de les explotacions; contribuir a l’entrada de joves en l’agricultura.
—Tenen esperança que de cara a l’any vinent en les negociacions de la PAC puga guanyar-hi terreny una visió mediterrània?
—És cert que els productes més nòrdics sempre han estat inclosos dins de la PAC (herbacis, conreus extensius, llet) i han tingut preeminència. En canvi, les produccions mediterrànies sempre han anat de cara al mercat.
Ara estem en un context d’estretors; cap país no vol aportar més al pressupost comunitari. Ara bé, si es vol abordar la qüestió del despoblament, de la preservació del medi ambient i dels ecosistemes, haurem d’assumir que això té un cost.
En tot cas, el que no pot ser és que les ajudes europees vagen a parar a mans dels qui no són agricultors professionals. Em té igual que es digui pagès actiu, professional... El que la Unió de Pagesos reclama és que siga considerat com a agricultor genuí qualsevol persona els ingressos de la qual representen el 25% del total d’ingressos, i que ha de ser receptora d’ajuts. A Catalunya, si fem aquests números, el que tenim és que els potencials receptors podrien rebre per capita 6.000 euros més del que reben actualment. Els pagesos de sofà no han de rebre ajuts públics. Cal ser justos en la forma de repartir. Ha de ser una exigència indispensable, perquè el repartiment que es fa ara resulta disfuncional.