'Un immens i infinit continent'

Néstor Mir és un músic amb una trajectòria que es remunta a la dècada del 1990 i moments d’indubtable singularitat en l’escena valenciana, sobretot durant l’etapa francesa de discos com el notableDe l’amour a l’abîme (2006).

Valedor d’un pop d’autor substanciós i amb gust pels textos treballats, en les seues successives mutacions potser no havia tocat una tecla tan encertada com el present Un immens i infinit continent, un disc inspirat per la vastitud i immensitat del Canadà que, en l’apartat musical, té l’aportació, sembla que decisiva, en la producció de Miquel Àngel Landete (Senior i el Cor Brutal) i Luis Martínez (Euro Trash Girl).

Lletres gracioses i narratives (“Terra”, “Amic meu”) que donen contingut i sentit a un bon grapat de temes pop treballats i rics en detalls, amb teclats i guitarres conscienciosos que transmeten sentit de la contemporaneïtat.

Un disc homogeni, amb poques caigudes, en el qual Mir demostra haver assimilat el bo i millor del pop autoral recent, d’El Petit de Cal Eril i The New Raemon a Ferran Palau.

Tot passat per un sedàs i una mirada personals. S’ha dit que és el disc de maduresa de Mir. I per ací van els trets.