Un triomfant exercici de plasticitat musical

Tal vegada té un punt d’injustícia, però resulta difícil abordar el disc de Magalí Sare i Sebastià Gris, A boy & a girl, sense mirar de reüll algunes i reeixides experiències precedents. Aquest jove duo, format al Grau Superior del Liceu, té trajectòria prèvia en el jazz i les músiques del món, entre altres projectes ressenyables: Sare va il·luminar amb la seua imponent veu un dels discos més importants dels darrers temps, Estómac, de la pianista Clara Peya, mentre que Gris manté diversos projectes paral·lels, quasi sempre en l’àmbit jazzístic. Amb tot, el format de vocalista privilegiada i instrumentista inquiet, amb la guitarra com a eina d’experimentació i recerca sònica, té antecedents que no podem obviar.

Així, la relectura en clau de descomposició de peces de cambra que conté el disc, quasi sempre en alemany —juntament amb una creació d’atmosferes— remet a algunes de les composicions de granada, l’aclamada col·laboració entre Sílvia Pérez Cruz i Raül Refree. Això es fa molt evident en passatges com “Das sie hier gewesen”, sobre una peça de Schubert. Mentre que la recuperació del patrimoni folk, en aquest cas de cançons populars mallorquines, té un punt de connexió innegable amb els enregistraments de Maria Arnal i Marcel Bagès que precediren l’esclat tremebund de 45 cerebros y 1 corazón. Artistes que comparteixen, a més, l’esperit indagatori i l’exploració dels recursos expressius de la guitarra, fins i tot dels més àrids com la distorsió, present per exemple en “Vou veri vou” o “Sa mort de sa Margalida”, fites del repertori popular visitat, entre d’altres, per Maria del Mar Bonet.  

Ben mirat, si t’has d’emmirallar, que siga amb els millors. Passa que Magalí Sare i Sebastià Gris han parit un treball que no sols suporta les comparatives, sinó que sura i aporta nombroses i gojoses demostracions d’estar covant-se —ja és present, de fet— un discurs propi, amb personalitat.

La revisió d’“Hôtel”, una petita gemma francesa que obri el disc, és una mostra d’això, una delícia bressolada per cors angelicals i la ductilitat vocal de Magalí. Els talls citats adés també tenen un punt d’autonomia, estan dotats de nova vida, però “Recança” és una indubtable declaració d’intencions, una preciositat que els situa en unes altres coordenades. Així i tot, “A boy & a girl” és el primer tall que ens fa prendre consciència d’estar al davant d’un tema veritablement important, una composició amb les veus processades digitalment que beu de recerques sòniques com les de Bon Iver. Troballes que també tenen a veure, segurament, amb el treball dels productors David Soler i Santi Careta. I com s’adverteix en els fulls promocionals, a l’aprofitament dels “elements naturals” del lloc de gravació, el Centre d’Art La Rectoria. “Morgen”, una delícia reposada, un oceà de recer i detalls finíssims, tanca el disc.

Amb tot, per completar el corpus, recomanem amb èmfasi anar al senzill publicat el 2019 que inclou dues autèntiques meravelles d’un registre de folk-pop inquiet en el qual destaquen brutalment: l’emocionantíssima (en fons i forma, en música i lletra) “Venim a aquest món” i la ben bonica “Temps enrere (Vall d’Aran)”. Un repertori que és un triomfant exercici de plasticitat musical.