Xavier Pericay, líder de Ciutadans a les Illes entre 2015 i 2019, treu a les llibreries aquesta setmana que ve ¡Vamos?, les memòries dels seus anys en la política. Deixa com un drap brut el seu ex company i cap de la formació Albert Rivera, de qui assegura que s’arribà a creure que era com una mena de déu i que no acceptava res més que el culte a la personalitat. “Per a ell només valien les opinions corroboratives” de les seves, afirma.
Pericay i Rivera. Segons els avançaments que s’han fet del llibre, Xavier Pericay (Barcelona, 1954), un dels fundadors de Ciutadans, es mostra dur en extrem contra Rivera perquè, al seu entendre, actuà sempre guiat per l’oportunisme i mai no acceptà cap crítica. Reconeix, això sí, que havien estat amics i bons companys des que fundaren el partit a Barcelona, ara fa quinze anys. Però conta que amb el pas del temps i, sobretot, a partir de la conversió en formació d’àmbit estatal, el lideratge de Riverano admetia crítiques. S’envoltà de tres homes de confiança, el que anomena el sanedrí -Francisco Hervías, José Manuel Villegas, Fernando de Páramo- que transmetia les seves ordres que s’havien d’obeir i prou, ni tan sols existia una vertadera comissió executiva: “en realitat l’executiva era Rivera. El que deia es feia (....) A les reunions (de l’executiva) tot arribava mastegat pels membres del sanedrí (...) Hi hagué més d’un company que, en tres anys, mai va demanar la paraula (...) Era un partit fortament jerarquitzat, d’una verticalitat que ja l’haurien volguda tenir, posem per cas, els mateixos sindicats verticals del franquisme”.
És curiós que Pericay no es queixi –almenys no apareix la queixa en els avançaments publicats del seu llibre- de la forma de funcionar tan presidencialista de Ciutadans quan serví per imposar-lo a ell com a líder de la formació a Balears. En efecte, el març de 2015 els escassos militants del partit a les Illes decidiren iniciar un procés d’eleccions internes per triar els candidats a les immediates eleccions locals, autonòmiques i als Consells Insulars que s’havien de celebrar el maig següent. Per ordres de la direcció encapçalada per Rivera s’anul·là el procés i s’imposà que el nou líder regional i cap de llista al Parlament per Mallorca seria Xavier Pericay.
Del que sí que parla és de l’abrupta finalització de la seva carrera política. Just quatre anys després d’haver estat imposat com a líder a les Illes, es presentà a les eleccions internes per triar el cap de llista a les autonòmiques de 2019. Això era just iniciat el mes de març. Inesperadament, una altra candidatura, la d’un desconegut anomenat Marc Pérez-Ribas, li guanyà. Per molt poc, però el va vèncer. La sorpresa fou majúscula. Segons ara explica Pericay, la seva derrota va ser producte d’una confabulació del secretari d’organització de Ciutadans, Francisco Hervías, i de la secretària també d’organització del partit a Balears, Joana Capó, que li feren el llit buscant vots de militants per impedir la seva victòria, com així va ocórrer.
Entre els àcids records de Pericay hi ha, com no podia ser d’altra manera, el fitxatge de José Ramón Bauzá per part de Rivera. Conta que quan conegué que “Bauzá sobrevolava com una mosca” Ciutadans, intentant que el fitxés el líder taronja, se sentí obligat a intentar convèncer Rivera de la inconveniència d’acceptar a l’expresident balear a les files del partit, però com que l'expresident balear comptava amb el suport del periodista Pedro J. Ramírez, director d’elespañol.com, acabà per ser candidat a les eleccions al Parlament Europeu. Una postura que no l’ajudà gens, a Pericay, perquè Rivera ja s’havia instal·lat en una mena de posició “pròpia del déu” que no admet cap tipus de crítica: “arribà a la incapacitat per gestionar la discrepància” interna. I, així, “ningú li discutia” res i Rivera s’anava convertint cada cop amb més superb.
Reconeix Pericay la seva alíquota part de culpa per no haver fet suficient per evitar que el partit arribés on arribà. El cim de la deriva del líder fou, segons ell creu i conta en el llibre, “quan s’arribà a la granítica creença que el líder socialista (Pedro Sánchez) ja tenia un pacte amb (Pablo) Iglesias (Unides Podem) des de la nit del 28 d’abril (dia en què s’havien celebrat les eleccions). L’entestament en l’errada, seguida d’un rectificada a la desesperada, per no parlar del canvi de rumb de va emprendre a la següent campanya, feren d’ell (de Rivera), molt al seu pesar, un exemple palmari de maldestre oportunista polític”.