Marta Santos: «La troballa de l’Esculapi va ser importantíssima»

La directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries destaca la progressió d'Emili Gandia com a arqueòleg i la seva dedicació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Quina és la importància d’Emili Gandia en les excavacions d’Empúries?

—És una de les figures clau en la primera època de les excavacions. El 1908 , quan comencen les excavacions, Emili Gandia és la persona a qui la Junta de Museus encarrega fer el seguiment o el control de les excavacions a peu d’obra. El responsable científic era Puig i Cadafalch, però el que estava dia a dia era Emili Gandia. I s’hi està fins al 1936.

—S’hi està fins que es jubila, doncs?

—Ell ja era molt gran el 1936, sí. Va morir el 1939.

—Tothom destaca la importància arqueològica els seus “Diaris de les excavacions”. Per què?

—Perquè hi explica les excavacions, com va avançant la feina, però també d’altres informacions, com ara la gent que les visitava o altres esdeveniments. De manera que són el testimoni d’una època. Tenint en compte l’època, els diaris de les excavacions són importants. En comparació d’altres excavacions on no es recollia la informació amb tanta precisió, els diaris de Gandia aporten molta documentació. Fins i tot evidencien també una evolució del mateix Gandia.

—Ell no tenia formació acadèmica d’arqueologia quan comença.

—No, no, ell no era arqueòleg de formació. Es va convertir en arqueòleg amb la pràctica i, al final, feia les excavacions amb una perspectiva d’arqueòleg. Fins i tot al final fa datacions estratigràfiques –coses que per a l’època no eren habituals. En aquest sentit és molt bon autodidacte.

—I es veuen diferències entre el Gandia de 1908 i el de 1936, és clar.

—Sí, sí. Sempre estava molt preocupat pel jaciment, per la seva conservació, per tota la documentació... Ell va centrar els treballs en la ciutat grega i es nota aquesta progressió professional. Al final il·lustrava totes les seves notes amb dibuixos de les peces que anava recuperant. Això ja és un testimoni molt valuós. Són molts volums...

—En total, 27 volums. N’hi ha un per any?

—No exactament, perquè de fet del 1908 al 1936 hi ha diverses interrupcions: per exemple, l’any que Gandia se’n va a la recuperació de pintures dels Pirineus, les excavacions s’aturen. I durant la dictadura de Primo de Rivera també hi ha una interrupció, em sembla que des del 1923 fins a la República, que reprèn l’obra fins al 1936. En aquella època hi havia temps per fer coses tan impressionants com aquest diari, que a més et permet identificar totes les peces que es conserven. Per aquella època, realment és un document de molt interès.

—Ell pujava a Empúries sol i es deixava la família a Barcelona perquè s’hi passava mesos?

—Sí, generalment ja hi anava abans que comencessin les excavacions, comprovava que tota la infraestructura estava preparada –hi havia un sistema de vagonetes que permetia treballar bé– i estava tota la campanya fins que acabava. I, de vegades, a l’hivern hi tornava per altres assumptes. Les campanyes podien durar dos o tres mesos o més.

—Eren campanyes d’estiu, doncs?

—Sí, però de vegades també s’allargaven fins a l’hivern, perquè l’Esculapi, per exemple, el troben a l’octubre.

—Gandia és realment l’home que desenterrà l’Esculapi?

—L’Esculapi es va trobar a la segona campanya d’excavacions, la de 1909, i ell hi era present, sí. Les excavacions sempre es feien sota la seva supervisió. I precisament, quan es va trobar, ell va prorrogar una mica la campanya per poder acabar l’excavació d’aquest conjunt. La troballa de l’Esculapi va ser importantíssima perquè va donar un impuls a tot el projecte d’excavacions.

—Va donar la raó als que defensaven que aquella era una excavació important?

—Exactament. A qui havia estat l’impulsor i director científic del projecte, que era Puig i Cadafalch. Però és cert que la persona que hi havia allà sempre era Emili Gandia, tot i que sempre estigués en comunicació directa i constant amb Puig i Cadafalch.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.