El Sinn Féin ha assolit els millors resultats de la seua història en unes eleccions irlandeses. Els comicis han castigat l’statu quo i han estat dominats pel discurs social. L’històric partit unionista, fundat el 1905, s’ha imposat fins i tot en territoris del sud irlandès, històricament hostils amb aquesta formació, com ara Tipperary o Wexford. Els resultats oficials es coneixeran al llarg d’aquesta setmana, però de moment tothom dona per fet que els partits tradicionals hauran d’explorar una aliança amb un partit que els és incòmode si no volen repetir eleccions. Una gran coalició entre aquests dos partits, de fet, es dona pràcticament per descartada, si bé tot és possible.
Concretament, el centredretà Fiana Fáil, que es va escindir del Sinn Féin ara fa prop d’un segle, es podria veure obligat a buscar una entesa amb el partit matriu. Històricament, aquest partit s’ha repartit el poder amb el Fine Gael, una formació ubicada més a la dreta, europeista, amb què ha representat l’statu quo d’un país que ha fet un gir polític. El Sinn Féin ha destacat per la seua promesa de lluitar per un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda ara que el Regne Unit ha fet efectiva la seua eixida de la Unió Europea, després d’anys en què aquest debat havia quedat més arraconat. Segons els primers resultats, el Sinn Féin hauria assolit quasi el 25% dels vots, mentre que els dos partits més votats tradicionalment haurien empatat amb un 21% dels sufragis cadascun, amb un lleuger avantatge per al Fianna Fáil, el millor situat per explorar una entesa amb el Sinn Féin. Mary Lou McDonald’s, líder del Sinn Féin, ja ha anunciat que iniciarà una ronda de contactes per formar govern.
El diari Daily Mirror, en la seua edició irlandesa, destacava que un dels líders del Fianna Fáil, Michael Martin, “es va negar a descartar una coalició amb el Sinn Féin”. Tot i que històricament els posicionaments d’ambdós partits són “incompatibles”, els resultats obligarien ambdós partits a trobar una entesa, malgrat que un altre dels líders del Fianna Fáil, Leo Varadkar, va negar aquesta possibilitat. “Tot i que no està clar si el Sinn Féin formarà part d’una futura coalició, el suport obtingut pel partit de Mary Lou McDonald ha sacsejat el panorama polític irlandès”, diu el rotatiu, que també destaca la “complicació extraordinària” que hi haurà per formar govern i, alhora, subratlla també l’optimisme de McDonald: “Això no ha fet més que començar”.
Aquest rotatiu destaca també la ironia que “el partit més antic del país siga el més atractiu per als joves”. I és que el Sinn Féin, lluny del seu discurs nacional tradicional i la seua antiga vinculació amb l’Irish Republican Army (IRA), ha posat èmfasi en la qüestió social d’un país incomodat per la bombolla immobiliària i dels preus de lloguer. En aquest sentit s’expressava una altra líder del Sinn Féin, Louise O’Reilly. El Daily Mirror recollia el seu testimoni: “els votants més joves, enfurismats per la crisi de l’habitatge i profundament avergonyits per la dificultat d’accedir a una llar, s’han expressat decididament”.
Així ho destacava també un altre diari britànic, The Telegraph. “Sinn Féin obté el vot popular en unes eleccions molt disputades”. El rotatiu posa l’accent en el fet que aquest partit va fracassar en les últimes eleccions europees, celebrades el maig de l’any passat, i que per tant aquest resultat era inesperat i ha provocat “un terratrèmol polític”. Per primera vegada en la història de la República d’Irlanda, el Sinn Féin “podria governar”, tot i obtenir menys escons que el Fine Gáel i el Fianna Fáil degut al sistema de repartiment de representants parlamentaris al país. Malgrat això, els vots del Sinn Féin serien imprescindibles per formar Govern. El periòdic The Times també destaca el resultat donant importància a les paraules de l’esmentat Michael Martin, del Fianna Fáil, qui es negava a descartar una coalició de Govern amb el Sinn Féin: “Soc demòcrata i he d’escoltar la gent”.
En canvi, tal com destaca el Daily Mail, Leo Varadjkar, del Fianna Fáil, assegurava que “per formar un govern de coalició hi ha d’haver proximitat en les opinions al voltant de la justícia, dels tribunals, de l’administració econòmica i del funcionament democràtic. Això és el que separa el meu partit del Sinn Féin”.
Per contra, i tal com destacava la líder del partit unionista, el resultat electoral evidencia que “aquest ja no és un sistema bipartidista”. Ho destaca The Guardian, qui assenyala que el Sinn Féin “va ser un partit pària pels seus vincles amb l’IRA”, però ara “ha obtingut quasi una quarta part del vot irlandès, i superarà possiblement els seus rivals centristes que s’han alternat per governar Irlanda durant tot un segle”. Aquest diari de tendència progressista explicava també que el partit triomfador en aquestes eleccions està contactant amb altres formacions minoritàries de l’esquerra irlandesa que han obtingut representació per mirar de sumar suports per formar Govern. Entre aquestes hi hauria els Verds, que podrien contribuir a intentar governar sense els dos partits tradicionals. Una equació, però, que es presenta bastant difícil i que podria desembocar “en unes noves eleccions”. Per evitar-les, tal com assenyala The Guardian, seria possible una entesa entre Fianna Fáil i SinnFéin, atès que molts representants del primer partit prefereixen aquest escenari abans que una gran coalició entre els dos partits tradicionalment majoritaris d’Irlanda.
En el seu article editorial, The Guardian destaca que les eleccions irlandeses han donat la veu al canvi i han condemnat l’statu quo. “Els votants irlandesos evidencien un desarrelament electoral amb les seues pròpies institucions”. Adverteix, a més, que “els observadors britànics haurien de tindre més compte per no interpretar malament aquest resultat. L’elecció d’Irlanda no va ser sobre el Brexit -només l’1% dels enquestats el consideraven un fet important- o sobre la frontera: el Sinn Féin deu el seu èxit a una onada d’impaciència entre els votants més joves, preocupats per les qüestions econòmiques i pel ressorgiment d’un republicanisme antic”. El diari també vincula l’èxit electoral del partit a la retirada de Gerry Adams com a líder del Sinn Féin, una figura vinculada al suport a l’IRA.
Són les reaccions immediates a un resultat històric a Irlanda que, segons tots els rotatius, ha sorprès fins i tot el Sinn Féin, que no s’esperava un suport tan ampli.