Des de la plaça de San Marcelo, el socialista José Antonio Díez disposa d’una visió privilegiada de la Casa Botines, una de les tres úniques obres que Antoni Gaudí va signar fora de Catalunya. Díez ha decidit ubicar ací, al consistori vell, el despatx d’alcalde de Lleó. Un gest que reconnecta la ciutat amb les seues arrels històriques, com també tracta de fer ell amb l’exigència d’una autonomia per a la Regió Lleonesa. La moció aprovada per l’Ajuntament el proppassat 27 de desembre ha significat un abans i un després en aquesta reivindicació.
L’estança és presidida per un exemplar de la Constitució obert per l’article 143, relatiu a l’organització de l’Estat. El seu antecessor, el popular Emilio Gutiérrez, tenia oberta la carta magna pel 155. Una diferència substancial. Amb tot, Díez no sols marca distàncies amb els rivals. En aquesta entrevista empra paraules molt dures contra Óscar Puente, portaveu federal del PSOE, primer edil de Valladolid i principal detractor de l’autonomia lleonesa.
—N’ha fet una de ben grossa, alcalde. Se n’ha parlat més de Lleó l’últim mes i mig que en els 30 anys anteriors.
—És cert. Quan vam iniciar aquest assumpte, no vaig pensar que tindria tanta repercussió; potser hi ha influït la coincidència amb les negociacions per conformar el nou Govern d’Espanya. El nostre objectiu, al marge de la polèmica suscitada, consisteix a reivindicar un dret històric d’aquesta regió: el Regne de Lleó fou el més important d’Europa al segle XII i el germen de la resta de regnes d’aquest país. La qüestió identitària lleonesa és molt potent i ve de lluny. Amb la moció aprovada hem expressat el desig generalitzat de la societat lleonesa en favor del dret al nostre autogovern. La Constitució reconeix aquest dret a l’article número 2 i el desenvolupa a partir del 143. Més enllà de les motivacions històriques, però, hi ha els indicadors devastadors que han provocat els prop de 40 anys de comunitat autònoma.
—Explique’ns-ho.
—Primer de tot caldria recordar que Castella i Lleó va nàixer de manera completament artificial. Va ser una comunitat creada contra la voluntat dels ciutadans i d’uns polítics que van veure’s coaccionats. Al capdavall, representava la unió de dos regnes radicalment diferents: el de Lleó i el de Castella. Això ha produït una desafecció evident entre els lleonesos, que no ens sentim castellans, igual com els castellans no se senten lleonesos. Així doncs, Castella i Lleó ha demostrat ser una comunitat fallida. Una comunitat fracassada. A més, els 35 anys i mig ininterromputs de governs del PP s’han caracteritzat per un centralisme exacerbat que ha beneficiat una part de la comunitat en detriment d’una altra. Producte d’això, la Regió Lleonesa posseeix avui la taxa d’atur més elevada, la taxa d’activitat més baixa, té la població més envellida, pateix una desindustrialització galopant, un dèficit inversor en infraestructures... Som una regió totalment abandonada! La Junta s’ha vanagloriat de les xifres de desocupats de l’última EPA, que tan sols han sigut positius per a Valladolid, Palència i Burgos, és a dir, per a l’eix que ha prioritzat. No els importa gens que la desocupació s’haja disparat a la Regió Lleonesa. Com que a Valladolid, Palència i Burgos ja els va bé, la Junta se’n felicita.
—La moció aprovada a Lleó va ser presentada pels seus socis de la UPL. En cas d’haver tingut majoria absoluta al consistori, el PSOE n’hauria impulsada una?
—No sé si el text hauria estat idèntic, però la reivindicació, de segur que sí. Des que porte en política sempre he manifestat aquest sentiment. Tanmateix, ja no es tracta només d’una qüestió de sentiment, sinó d’una necessitat per a Lleó. Teníem l’esperança que l’any 2019 el Partit Socialista recuperara el Govern de la comunitat [perdut en 1987], però la unió de les dretes ho ha impossibilitat.
—Vostè no sols ha rebut les crítiques de les altres formacions, sinó també les d’alguns companys destacats del PSOE. S’ho esperava?
“Si socialisme és defensa de la igualtat, la justícia social i la solidaritat, l’alcalde de Valladolid no encarna els valors socialistes; en canvi, els que sí que els encarnem, semblem uns proscrits”
—A molta gent no li agraden les persones transgressores, aquelles que van contra l’statu quo preestablert. Sabia que alguna gent s’incomodaria, però no em preocupa gens, no li done cap importància. Ens cal fer molta pedagogia. Des que vam aprovar la moció he pres consciència del desconeixement que molts polítics i mitjans tenen de la història d’aquest país i la seua composició. Espanya és molt més que Madrid i Barcelona! Quan el portaveu de l’executiva federal del meu partit —un portaveu fallit, perquè ja no acostumen a utilitzar-lo mai: quan parla, puja el pa— va dir que a Madrid no entenien la nostra reivindicació, vaig adonar-me que havia de reunir-me amb ells i exposar-los els motius que ens hi empenyen [el portaveu federal socialista és Óscar Puente, alcalde de Valladolid]. El PSOE és un partit plenament constitucionalista, que sempre ha capit la pluralitat del territori i fins i tot n’ha defensat la plurinacionalitat. El PSOE sempre s’ha mostrat procliu a revisar el model territorial espanyol. La Constitució, de fet, deixa oberta aquesta possibilitat, no té clausurat el seu títol vuitè. Per això em sobta tantíssim la negativa del meu partit a una proposta que és absolutament constitucional. El PSOE ha de permetre que els lleonesos decidim si volem mantenir-nos o no en aquesta comunitat autònoma. No ha de ser el nostre partit ni cap altre, qui ens ho diga.
—Alguns regidors del seu partit estan rebent cartes de la direcció del PSOE en què...
—... Jo mateix vaig rebre’n una. La moció del nostre ajuntament s’aprovava el 27 de desembre i, com a secretari general local de l’agrupació de Lleó, vaig convocar una reunió de l’executiva per la vespra, 26 de desembre. Volia compartir la posició que adoptaríem al ple municipal i fer-los partícips d’una carta que m’havia arribat des de l’executiva federal. Una carta una mica estranya, per cert, perquè no venia signada per ningú en concret.
—Potser l’havia redactada qui vostè acaba d’anomenar “portaveu fallit”.
—No ho sé. Era una carta genèrica, del partit, que no se centrava en la moció en si. Per exemple, feia referència a una autonomia lleonesa uniprovincial, mentre que la moció parlava de la “Regió Lleonesa”, en sintonia amb els articles 2 i 143 de la Constitució. A més, la carta també advertia sobre la “inconstitucionalitat” de la iniciativa, cosa que, en qualsevol cas, hauria de dictaminar el Tribunal Constitucional i no el nostre partit. Com ha de ser inconstitucional allò que forma part de la Constitució? Vam desestimar per complet les instruccions del partit; no s’ajustaven a l’objecte de la moció que es debatia l’endemà. Aquella mateixa nit, a les onze i via WhatsApp, vaig rebre de nou el mateix escrit de part d’un integrant de l’executiva federal que em suggeria de conversar telefònicament. Però l’executiva local ja havia adoptat una postura ferma i no eren hores de parlar-ne. Vaig transmetre-li els arguments pels quals considerava que la carta no tenia cap fonament i no vaig obtenir-hi resposta.
—De seguida que s’aprova la moció, Ferraz emet un comunicat en què s’hi posiciona en contra.
—Compartisc, en bona mesura, el contingut d’aquell comunicat. Responsabilitza el PP i les seues polítiques desvertebradores de la situació a què hem arribat. Òbviament, no m’agradava la part final, en què es rebutjava la moció aprovada.
—Hi ha hagut amenaces?
—No diria tant. Alguns companys d’ací, de Lleó, m’han comentat que acabaran expulsant-me del PSOE. Confie que no siga així. Només hi milite des de 2004, però la meua família materna pràcticament va ser la fundadora del partit en aquesta ciutat, sota la clandestinitat.
—Les pressions de què parla recorden els temps de la transició, quan la UCD de Rodolfo Martín Villa va forçar el matrimoni entre Castella i Lleó.
“La posició del PSOE, adoptada per persones que viuen a 300 quilòmetres i que desconeixen la nostra realitat, constitueix una errada gravíssima”
—S’hi assembla bastant, sí. Afortunadament, no són pocs els companys del Partit Socialista que estan votant a favor de la moció en diversos ajuntaments o que, fins i tot, l’han presentada ells. En uns altres municipis, en canvi, les coaccions sí que han tingut efecte. A la Pola de Gordón, els nostres regidors van anunciar el vot afirmatiu a la moció i, més tard, en rebre el toc d’atenció del partit, van declinar de mantenir la posició de partida. En aquest sentit, les similituds amb l’època de la transició són notables: quan no deixes exercir la llibertat als teus càrrecs públics, estàs coaccionant-los. Sobretot perquè, en aquest cas, la moció no contradiu cap llei ni els principis ideològics ni els valors del partit. Estem escoltant els nostres conciutadans i defensant els seus anhels, res més que això. Per tant, la posició del Partit Socialista —adoptada per persones que viuen a 300 quilòmetres i que desconeixen la nostra realitat— constitueix una errada gravíssima.
—Una onada d’expulsions no faria sinó engrandir el problema.
—Que jo hi siga és una salvaguarda per a la resta de regidors; no expulsaran un edil d’un municipi petit si prèviament no expulsen l’alcalde de Lleó. En lloc de plantejar expulsions, el PSOE hauria de replantejar la seua posició en relació amb aquest tema. Ningú no entendria que es produïren expulsions. Si jo li diguera la quantitat de representants del partit que m’han trucat i m’han felicitat per la moció... Després hi ha la gent de l’aparell, els que diuen “sí, bwana” i estan encantats amb l’statu quo. Els de “sigo con mi carrerita” i tal. Tots aquests hi estan en contra, però la militància de base, com la gent del carrer, veu aquest moviment amb esperança.
—L’antiga AP, l’actual PP, va acudir al Constitucional contra la creació de Castella i Lleó. Els socialistes, no.
—Així com els càrrecs de la UCD van patir les pressions de Martín Villa, els del PSOE van patir-ne les del val·lisoletà Gregorio Peces Barba. “Somos socialistas, pero antes leonesistas”, deia el PSOE lleonès en temps de Baldomero Lozano, qui malauradament va morir massa jove. Encara avui existeix un sector obertament lleonesista al si del partit. És veritat que AP va dur aquesta qüestió al Constitucional, però el PP també coacciona avui els seus càrrecs públics, molts dels quals estan d’acord amb la nostra reclamació. Hi ha persones que han tingut funcions molt destacades en aquest país, per exemple al Senat [Luis Aznar], que donen suport a l’autonomia pròpia.
—Si la demanda d’autogovern és tan estesa, què ha fallat fins ara?
—Han fallat els partits. Els polítics no han escoltat les demandes ciutadanes. L’altre dia, el president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, em deia que hi posarà remei a través dels pressupostos. Vaig respondre-li que aquesta situació no se soluciona amb un pressupost ni amb cinc. Es tracta d’un càstig permanent que ja s’allarga 30 anys. L’autovia amb Valladolid n’és el paradigma: com que no hi havia, milers de lleonesos van haver de traslladar-hi la residència. Doncs bé, el fenómeno de l’alcalde de Valladolid continua exigint que tot se centralitze allà. Si el socialisme es caracteritza per la defensa de la igualtat, la justícia social i la solidaritat, com pot ser que un alcalde socialista vulga quedar-s’ho tot? És portaveu de l’executiva federal i representant a la Federació de Municipis i Províncies, però no encarna els valors socialistes. És molt curiós. En canvi, els qui sí que defensem els valors socialistes, semblem uns proscrits.
—Què sent quan veu un senyal de la Junta amb el nom i el logotip de Castella ratllats?
—[Riu.] Això manifesta el sentiment de no pertinença de la ciutadania. És que aquesta comunitat autònoma va haver de crear la Fundació Villalar per “crear sentiment de comunitat”! I ens costa un milió d’euros l’any! Admeten que no hi ha aquest sentiment, que els lleonesos no ens considerem part de Castella... Aquesta és una comunitat contra natura. Per això mateix l’autonomia ha de ser possible. Qui afirma que l’autonomia lleonesa no és viable perquè no, ens retrotrau a la dictadura. Caldrà sotmetre aquesta possibilitat que dona la Constitució a un procés democràtic, no?
—Els lleonesistes asseguren que els llibres de text manipulen la història.
—He arribat a llegir que Castella i Lleó va protagonitzar el germen de la democràcia moderna l’any 1188, quan Castella encara no havia nascut! És una manipulació permanent, han volgut adoctrinar els nostres joves, fer-los perdre la identitat lleonesa, la del Regne de Lleó.
—Què tenen en comú un lleonès i un castellà?
“Un lleonès i un castellà tenen en comú el mateix que un lleonès i un andalús o un lleonès i un valencià, i fins i tot menys que un lleonès i un asturià”
—El mateix que un lleonès i un andalús o un lleonès i un valencià, i fins i tot menys que un lleonès i un asturià. Ací la gent no se sent castellana, és lleonesa. La gent no s’identifica amb una comunitat autònoma artificial, a la qual vam entrar amb calçador. El nostre fet identitari és innegable, sempre hi serà, però hauria passat més desapercebut si s’haguera optat per la descentralització, per una vertebració efectiva, que tractés igual tots els territoris! Ens han omplert d’arguments. L’intent d’arrasar amb allò lleonès resulta increïble. Les empreses radicades a Lleó rebien subvencions per marxar a Valladolid. Jo mateix treballava a una empresa lleonesa que va rebre subvencions per tal de traslladar-se al Parc Tecnològic de Boecillo. I com aquest exemple que li’n pose, n’hi ha a cabassos. Fa poc, van provar d’endur-se el banc de teixits tal com abans s’havien endut la unitat del dolor. De les 55 especialitats sanitàries de la comunitat autònoma, 40 són a Valladolid. És una centralització descomunal i profundament injusta. Volien generar un sentiment de comunitat i només sembren desafecció. Han destinat els fons Miner, de caràcter europeu, a inversions alienes a les conques mineres; i si els dedicaven al territori indicat, comptabilitzaven aquesta partida com si l’haguera sufragat la Junta. No ens tenen consideració, la gent ja n’està farta.
—Situar tres o quatre conselleries a Lleó hauria calmat els ànims?
—Això, si de cas, caldria haver-ho fet a l’inici. Som una comunitat autònoma constituïda per dos regnes en què tots els òrgans de poder es troben a un dels dos regnes. L’altre regne és com si no existira. O què els hauria semblat als catalans que s’haguera creat una comunitat anomenada Aragó i Catalunya? Veritat que no tindria sentit una comunitat anomenada Aragó i Catalunya? Doncs Castella i Lleó en té el mateix.
—A Ponferrada, la capital del Bierzo, són molt crítics amb la centralitat lleonesa de la província i també se senten diferents.
—Aquesta és una de les províncies més extenses d’Espanya. El Bierzo té la seua identitat diferenciada, les seues arrels, els seus costums.
—Al marge del Bierzo, el sentiment lleonesista tampoc no és gaire estès a les comarques septentrionals.
—Diria que sí, però sobretot preval la manca de sentiment de pertinença a Castella i Lleó. I em sembla bé.
—Si es convocara un referèndum, el “sí” a l’autonomia lleonesa estaria garantit?
—Sens dubte que sí. Com a tots els referèndums, caldria fer bé la pregunta, però el vot dels lleonesos seria nítid.
—A Zamora i Salamanca, l’entusiasme lleonesista és netament inferior.
—A Zamora i Salamanca he escoltat manifestacions contràries dels polítics que representen els partits l’statu quo. En el cas del meu partit, que se n’haja oposat qui ha obtingut, de lluny, el resultat més pobre del PSOE a tota Castella i Lleó [fa referència al candidat socialista a l’alcaldia de Zamora, Antidio Fagúndez, que ha passat de cinc regidors a tres al consistori], resulta ben simptomàtic. Siga com siga, ni Zamora ni Salamanca no estan satisfetes amb el bagatge de 37 anys de comunitat autònoma, i nosaltres no cometríem les mateixes errades que la Junta.
—Descentralitzarien les institucions.
—I tant! Per què no podrien estar les Corts a Zamora? Podem parlar-ne. Ens inclinaríem pel diàleg i no per la imposició, que ha estat la tònica habitual en aquests 40 anys.
—Si la pulsió lleonesista s’incrementara a Lleó però no a Zamora ni Salamanca, s’avindrien a sol·licitar una comunitat uniprovincial?
“Tenim molt clar que no volem continuar en aquesta comunitat autònoma que ens ha tractat de manera injusta, amb tant de menyspreu”
—Aquest no és el debat. El plantejament de partida és la Regió Lleonesa sencera, que tindria una fortalesa superior. En qualsevol cas, tenim molt clar que no volem continuar en aquesta comunitat autònoma que ens ha tractat de manera injusta, amb tant de menyspreu. Aquesta comunitat no sols no ha millorat el nostre futur, sinó que l’ha liquidat. Dit això, la via uniprovincial també trobaria encaix constitucional; tenim el solatge d’un regne històric que no tenen La Rioja, Múrcia o Cantàbria... És que van fer-se coses molt i molt incoherents, en aquell moment!
—A José Luis Rodríguez Zapatero, el socialista lleonès més il·lustre, l’autonomia lleonesa no li fa el pes. I ell és el gran abanderat de l’“Espanya plural”.
—Zapatero forma part de l’statu quo. Amb tot, va fer molt més per Lleó que la resta de presidents espanyols, mai no li ho agrairem prou. Si no fora per les inversions que hi va impulsar, estaríem aniquilats del tot. Ara bé, crida l’atenció que un partit tan predisposat a reconèixer la diversitat territorial, la identitat dels pobles que conformem Espanya i la seua plurinacionalitat, es negue a abordar el debat de l’autonomia lleonesa. No n’entenc les raons.
—Potser és que la societat lleonesa no ha estat prou reivindicativa.
—Aquesta és la clau. Ens cal la implicació de la societat, la mobilització dels sectors afectats: empresaris, sindicats, col·lectius socials... Nosaltres no som castellans, som lleonesos. Molt treballadors i molt tenaços, sí, però poregosos a l’hora d’expressar-nos portes enfora. Alguns dirien una cosa al bar i la matisarien després al davant d’un micròfon. La política és la ferramenta per tirar endavant aquesta reclamació, però estic d’acord que el motor ha de ser la gent.
—També haurien de dignificar la llengua pròpia. Ara com ara no s’estudia a la ciutat.
—Sí. De 2007 a 2011, l’altra ocasió en què els socialistes vam governar Lleó, hi havia classes extraescolars de lleonès als col·legis i s’estudiava a alguns centres culturals municipals. Als pressupostos d’enguany hem dedicat més de 30.000 euros a la seua promoció, però aquesta responsabilitat també recau sobre la Junta. Entre les seues competències figura el respecte a la pluralitat lingüística.
—Els dirigents de la Diputació tampoc no hi mostren interès.
—Els dirigents de la Diputació són del meu partit, però això no significa res [riu].
—Vostè és un vers solt.
—Jo no soc un vers solt. Els que van massa solts són uns altres. Jo estic al costat dels ciutadans mentre d’altres van solts, sense escoltar la gent. Soc socialista com qui més i vull continuar defensant Lleó des del PSOE, però m’agradaria que el meu partit fora més flexible amb nosaltres, tal com ja ho és amb uns altres territoris. •