'Vellut i Purpurina', de Jorra i Gomorra

En un món amb tendència al monolitisme, malgrat la seua enorme complexitat i pluralitat, l’actitud iconoclasta, rebel i transgressora sovint suposa un eixamplament de les llibertats. Jorra i Gomorra està persuadit d’aquest esperit, i el seu nou àlbum, Vellut i purpurina, n’és una mostra. Convertit en una de les figures amb més projecció dintre del panorama underground, proposa una combinació de sonoritats essencialment lliures, d’efectes astrals i inclinacions pels diversos registres de les guitarres, des de la versió d’un rock-and-roll clàssic a un pop més confessional. Influenciat per artistes nostrats com ara Ferran Palau o El Petit de Cal Eril, la insolència del cantant s’hi mostra amb temes d’efusivitat còsmica, com ara “Brilles” i “Monuments”, o cançons d’heterodòxia insurgent, com “El desig” i, en menor mesura, “L’home del marbre”. Un clam sense cadenes, però, que també compta amb un reconeixement als seus ídols, com en “Independents” a la banda indie-rock nord-americana Guided By Voice. Pur anarquisme musical.