La famosa llei nord-americana Helms-Burton, aprovada el 1995 i coneguda així pels seus impulsors conservadors, el senador per Carolina del Nord Jesse Helsm i el representants per Indiana Dan Burton, ha afectat de ple finalment a una multinacional mallorquina, el grup Melià.
Tal i com EL TEMPS ha informat en diverses ocasions els últims mesos, aquesta norma, que oficialment respon al nom de Llei de la Llibertat Cubana i Solidaritat Democràtica, té diversos articles que, entre d’altres coses, permeten exigir judicialment compensacions milionàries a les empreses de qualsevol lloc del món que hagin invertit a Cuba en terrenys expropiats per la dictadura comunista. Aquests articles foren suspesos en la seva aplicació des del moment de l’aprovació de la llei. Tots els presidents així ho respectaren. Fins que arribà Donald Trump i anuncià que els posaria en valor.
Les negociacions entre l’Administració Trump i la Unió Europea semblava que matisarien els efectes perniciosos per a les empreses europees que podrien veure’s afectades. Però l’any passat el Govern federal estadunidenc anuncià que els articles referits estarien en vigor a partit del mes de maig.
I en efecte, començaren en els mesos següents a l’entrada en vigor dels articles referits les primeres reclamacions judicials. La cadena mallorquina Melià ha estat una de les més afectades. Un hereu d’una família, la Sánchez-Hila, expropiada per la dictadura comunista cubana reclamà una compensació a l’empresa hotelera illenca perquè gestiona dos hotels construïts en els terrenys que les autoritats cubanes llevaren als seus avantpassats. Una de les denúncies, presentada en un jutjat de Palma, acabà en no res. Del conjunt de reclamacions conegudes fins ara –unes 75- pel mateix estil presentades als Estats Units –a Miami, sobretot- contra diverses empreses mallorquines i espanyoles, així com alguna altra europea, no consta cap resolució definitiva.
Aquella llei no només contempla la previsió de reclamar judicialment, tal i com s’ha dit. També atorga al Govern estadunidenc la capacitat de castigar tant les empreses com els seus directius o propietaris. I justament ha estat això el que ha fet l’Administració Trump amb el cap executiu de Melià, Gabriel Escarrer, fill del fundador, d’igual nom.
Càstig a Escarrer. Segons un comunicat fet públic aquesta setmana per la mateixa empresa mallorquina, Gabriel Escarrer va rebre una carta en què l'administració nord-americana li advertia que, "en cas que no acceptàs un seguit de condicions” relacionades amb l'activitat a la República de Cuba d’empreses filials, "en un termini de 45 dies se li prohibiria l'accés" al país en aplicació del "títol IV (de) la llei Helms-Burton". Les condicions, bàsicament, es reduïen a l'exigència de pagar la indemnització que se li reclama en els jutjats. La societat hotelera illenca recorda que “la demanda iniciada a Espanya pels suposats representants d'aquesta família (l’abans citada Sánchez-Hila) va ser desestimada pels nostres tribunals" i que les condicions imposades pels Estats Units són “contràries a la normativa europea (coneguda com a Estatut de Bloqueig), que considera que la llei Helms-Burton infringeix els principis més elementals del dret internacional”. Així mateix, Melià ha posat “en mans de les institucions espanyoles i, especialment, de les autoritats comunitàries, la resolució d’aquesta qüestió”.
Transcorregut el temps que el Govern Trump donà a Escarrer, el màxim executiu de Melià té prohibida l’entrada als Estats Units. És la primera vegada que una cadena hotelera europea de la magnitud de la mallorquina rep aquest tracte. Però no es descarta que aviat directius de nombroses altres empreses – s’han iniciat, com s’ha dit, 75 procediments judicials als Estats Units- rebin el mateix càstig.