Triplet de les confluències a les eleccions estatals?

'A la valenciana' i la coalició entre Més i Podem aspiren a imitar la victòria d'En Comú Podem a Catalunya a la primera volta de les espanyoles, tot i l'enquesta del CIS. Quatre experts electorals analitzen com arranquen la cursa electoral les diferents formacions polítiques a les Illes, el País Valencià i Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vuit de la vesprada. 'A la valenciana', la candidatura que aglutina a Podem, Compromís i Esquerra Unida, es presenta davant la societat. La plaça del Pilar de la ciutat de València està plena de gom i gom. Les manifestacions dels candidats i dels líders de les formacions són unànimes. «Eixim a guanyar», «anem a fer-li el sorpasso al PP» són les consignes que llancen una setmana abans de començar la campanya electoral. «La nostra aspiració és ser primera força al conjunt del País Valencià», proclama Marta Sorlí, cap de llista de la coalició per Castelló.

Un objectiu, el de superar al PP, que també comparteix la coalició entre Més i Podem a les Illes. A la primera volta de les eleccions, Podem per solitari a Balears i Compromís i Podem al País Valencià van aconseguir situar-se com a primera força de l'esquerra. Però, el somni humit de ser primera força sols el va aconseguir la confluència catalana d'En Comú Podem. Amb l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) com a preludi de l'inici de la campanya electoral, els partits ja es preparen per a la cursa electoral. Així està el panorama a Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Catalunya: hegemonia de Colau; davallada de CDC?

Amb els mals resultats que va obtenir la confluència a les eleccions catalanes, els comicis estatals es van convertir en la prova de foc per mesurar l'efecte electoral de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Però, amb la seua presència durant tota la campanya la confluència que aglutinava a tota l'esquerra va aconseguir situar-se com a força més votada. Una fita que podria tornar a repetir. I amb millors resultats.

L'enquesta del CIS atorga a En Comú Podem entre 14 i 15 escons, pels 12 que van obtenir en desembre. «La primera posició la tenen assegurada», afirma Jordi Muñoz, investigador i doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Per a Muñoz l'èxit de la candidatura rau que recullen les inquietuds polítiques del típic votant català: referèndum, més autogovern i polítiques d'esquerres. La candidatura de Colau és l'exemple a imitar per les confluències germanes a les Illes i al País Valencià.

En segona posició, però, es mantindria Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), segons el CIS. L'organisme estatal li estima els mateixos escons, consolidant el seu 'sorpasso' dintre del món del sobiranisme sobre Convergència, que es presenta amb la marca Democràcia i Llibertat. Als convergents el CIS els pronostica una davallada, ja que els atorga entre 6 i 7 escons pels 8 que obtingueren a la primera volta. «L'ensorrament que experimenta Convergència s'explica per la càrrega de corrupció, per la percepció negativa de la seua política econòmica pro-austeritat, i en part també per la seua posició sobre la independència: per uns sectors és massa dura i en canvi d'altres encara tenen dubtes sobre la sinceritat del plantejament convergent», apunta Muñoz.

Amb l'estigma que el CIS sol infravalorar els partits nacionalistes, la tercera posició seria pel PSC, que obtindria 8 escons. Els mateixos que al 20 de desembre. Tot i el pronòstic de l'organisme oficial, «els socialistes encara es poden desgastar amb un competidor a l'alça com En Comú Podem i pels efectes del pacte amb Ciutadans». El PP, segons el CIS, podia perdre un diputat respecte a les estatals del desembre.
«Em fa l'efecte que Ciutadans patirà per la dreta fonamentalment després del pacte amb el PSOE, encara que a Catalunya pot afectar-li menys la tendència estatal», assegura Muñoz. De fet, l'enquesta del CIS no pronostica canvis en els escons obtinguts, ja que es mantindrien en els 5.

Illes Balears: ensorrament del PSIB i el somni de Més-Podem

Eren les primeres eleccions estatals que els socialistes tenien un competidor fort a la seua esquerra. I van ser també les primeres a veure com la seua hegemonia a l'esquerra del tauler polític se l'enduia Podem. Una preeminència que amb el seu pacte amb Més pot amenaçar la trona del PP. De fet, el CIS estima un empat a tres escons entre el PP i Més-Podem.

«El 'sorpasso' als socialistes a les Illes amb la incorporació de Més a la llista de Podem està consolidat», assegura el politòleg i assessor en marketing polític Eli Gallardo. «Pot donar-se un empat a escons entre el PP i la coalició d'esquerres, però és difícil que la llista de Més i Podem supere al PP», afirma. «El votant de les Illes és moderat, no és radical. I en aquest cas Ciutadans, especialment en el tema de l'anticatalanisme, està a la dreta del PP», explica.

Un fet que fa creure a Gallardo que el PP podia fins i tot fer-se amb el diputat que va obtenir a la primera volta Ciutadans, tot i que el CIS sí que el manté. «Ciutadans té un perfil molt baix. Molt radical en temes com l'anticatalanisme que ja no tenen pregonament a les Illes. Poden quedar-se perfectament sense el diputat aconseguit al 20 de desembre», expressa.

El CIS, però, no ha estat tan benevolent amb els socialistes. Els atorga sols un diputat, pels dos que aconseguiren l'altra vegada. «Estan desmobilitzats. I el seu candidat no té un perfil polític fort», analitza. D'altra banda, la nova força Sobirania per les Illes «tot i que pot recollir el vot dels descontents del pacte de Més amb Podem, és molt difícil que puga aconseguir un escó», pronostica. «A les Illes encara no estem en eixa fase perquè una candidatura així puga tindre èxit», conclou.

País Valencià: duel A la Valenciana- PP

Fou la sorpresa el 20 de desembre. És el Moment, la candidatura que formaven Compromís i Podem, superava als socialistes i es feia amb el lideratge de l'esquerra al País Valencià. Ara, amb la incorporació 'in extremis' d'Esquerra Unida, volen anar més enllà, volen ser primera força. Imitar a la confluència catalana.

«Tot i que el PP crec que patirà un desgast més acusat que arreu de l'Estat espanyol, a hores d'ara no veig un 'sorpasso' de 'A la valenciana' al PP», afirma la sociòloga i politòloga Aida Vizcaíno. «Compten amb un gran potencial electoral, però no tinc clar si per arribar a fer-li 'sorpasso' al PP», opina Jorge Galindo, del departament de sociologia de la Universitat de Ginebra.

L'opinió dels dos experts coincideix amb la del CIS. L'organisme oficial li atorga entre 12 i 11 escons al PP -a desembre van aconseguir-ne 11- i entre 9 i 10 a la confluència valenciana -a la primera volta van traure'n 9-. L'organisme oficial estima que el diputat que guanya la circumscripció de València caurà en mans del PP, encara que amb els vots d'Esquerra Unida A la Valenciana té moltes opcions també de fer-se amb ell. El CIS, de fet, pronostica que el diputat que poden disputar-se les dues forces que aspiren a guanyar al País Valencià és el segon de la demarcació de Castelló. Encara que la clau resideix en qui s'emporta el quart a Alacant.

«A la Valenciana pot beneficiar-se de la polarització, tal com li va passar a Manuela Carmena en Madrid», expressa Galindo. «La confluència són els únics que tenen, de moment, tensió electoral. Un fet important», assenyala Vizcaíno. La sociòloga creu que el PP patirà un desgast major «per la corrupció», tot i que afirma que «pot recuperar vot que va provar l'altra vegada amb Ciutadans». «Ciutadans està molt feble, no s'ha consolidat ni ha adaptat el seu projecte al País Valencià», diu. Tot i que Galindo també creu que «la tendència de Ciutadans és negativa», el CIS els atorga el mateix resultat que al 20 de desembre: cinc escons.

«Els socialistes no han tocat sòl encara. Amb un candidat discutit internament poden perdre vots», alerta Vízcaino, tot i que el CIS, com als d'Albert Rivera, els estima els mateixos resultats que a la primera volta: 7 diputats. Malgrat tot, la sociòloga remarca: «Les perspectives per al PSPV-PSOE eren dolentes i finalment no van estar tan malament». La cursa electoral ja ha començat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.