El festival de cançó per excel·lència, el Barnasants, nascut ara fa un quart de segle a les Cotxeres de Sants, celebra l’avinentesa estenent el projecte i eixamplant el seu circuit. A més de la continuïtat a l’Alguer, el festival multiplica i incrementa escenaris a les Illes Balears i País Valencià. Així, hi haurà concerts a Mallorca, Menorca i Formentera, amb artistes com Marina Rossell, Guiem Soldevila, Quico Pi de la Serra (el veterà artista va protagonitzar el pròleg del festival, el dia 10 de gener, amb un concert especial), Leonmanso, Glòria Júlia, Les Kol·lontai o Mireia Vives i Borja Penalba, entre més.
A més, una de les actuacions a les Illes serà la de la formació Ovidi 25 (David Fernàndez, David Caño, Mireria Vives i Borja Penalba) a l’Auditori de Manacor, el dia 14 de març. Es tracta d'una de les moltes compareixences previstes d'aquesta agrupació, la majoria a Catalunya, nascuda per homenatjar al cantautor d’Alcoi.
Mentrestant, al País Valencià continua participant en el certamen l’actiu i inquiet Teatre del Raval de Gandia i s’hi incorporen el municipi de Bellreguard i el Centre Octubre de Cultura Contemporània de València, espai que acull l’actuació inaugural amb el cantautor d’Alcoi Hugo Mas. Unes altres actuacions que es podran veure a l’Octubre seran les de Montse Castellà, Ivette Nadal i Caïm Riba, Roger Mas, Davide Casu o Cris Juanico. Altrament, Pi de la Serra i Toti Soler i Gemma Humet actuaran a Bellreguard, mentre que a Gandia ho farà Marina Rosell. Pau Alabajos farà el concert de cloenda, el 26 d’abril, al Teatre Micalet de València. També hi haurà una actuació a València d'Ovidi 25, però la data està per confirmar encara.
Altrament, el Barnasants col·labora també amb el «Concert per la vida», l’homenatge a Guillem Agulló que tindrà lloc el 14 d’abril amb una desena d’artistes. Tot plegat, una conjunció d’artistes i territoris que «visualitza la pluralitat d’accents de la nostra llengua», va assenyalar Pere Camps.
Vertebrar el territori
El Centre Octubre ha acollit aquest matí la presentació de la branca valenciana del Barnasants, en l’intent de visualitzar encara més l’aposta per «vertebrar el territori» i defensar «la mateixa llengua i la mateixa cultura», va explicar Camps. «El que sembla lamentable és que hi hagi por a defensar la cultura. L’esperança és viure sense por», va sentenciar. El director de Barnasants va recordar que el festival havia fet actuacions a Vila-real, Ontinyent o Gandia, «però no podíem deixar de comptar amb la capital del País Valencià. Teníem que buscar complicitats i les vam trobar en Acció Cultural del País Valencià», va dir. I va ressaltar així mateix la «complicitat brutal» trobada en una de les noves seus, Bellreguard.
Aquesta irradiació, el que va definir com a «Barnasants confederal», «és imparable», va assegurar Camps, però també va destacar que per a la continuïtat és necessari «el suport econòmic de les administracions». «Amb les noves lleis ens posen molts entrebancs, hi ha una dictadura dels interventors, que fa que no es puguin fer convenis marc. Una bomba de rellotgeria, perquè ens obliga a dedicar més recursos a paperassa. Cal canviar les lleis, perquè sols podran guanyar concursos multinacionals de l’entreteniment», va dictaminar.
Pel que fa al suport institucional des del País Valencià, Barnasants compta amb una ajuda del departament de Política Lingüística. No obstant això, amb la base que s’ha creat, el festival vol establir lligams amb l’Institut Valencià de Cultura i les diputacions, entre altres institucions.
El responsable del Barnasants va aprofitar també per presentar la campanya de micromecenatge del festival, «per cobrir els forats deixats per les 24 edicions precedents i per crear una base d’associats». Alhora, va insistir en el projecte de la creació d’ateneus de la cançó a Palma, Barcelona i València, llocs que siguen centres de documentació i espai per a la celebració de tallers i activitats, i unes altres seus més petites arreu del territori. Institucions necessàries per poder donar continuïtat a l’expressió musical de «transformació social» per excel·lència.
Juanjo Giner, regidor de Cultura i Participació Ciutadana de Bellregard, va recordar que Quico Pi de la Serra ja havia visitat la població el 1978, per participar en uns aplecs populars. I va explicar que la població pretén aprofitar l’avinentesa per articular activitats paral·leles. Per la seua banda, Francesc Burgos, gestor del Teatre del Raval, un espai que va definir «com una illa en el País Valencià i que continua «bregant a contracorrent». «La cançó d’autor està clarament minoritzada», va dir Burgos, qui va defensar així mateix una cultura «feta de de la base».
«Precisament treballar des de la base és el nostre objectiu», va prosseguir Emili Payà, programador del Centre Octubre. «Quan Barnasants es va posar en contacte amb nosaltres vam dir que sí de seguida. Durant la llarga nit del PP, l’Octubre va servir d’aparador als nostres artistes. El festival més prestigiós de cançó va tocar a la nostra porta i nosaltres la vam obrir», explicà. Finalment, l’artista Hugo Mas va qualificar el Barnasants com «un dels grans èxits de la cultura en matèria de vertebració». «La cançó ens agermana amb el sud de França i amb Itàlia, és el tret cultural més singular que tenim els catalans», va concloure l'artista.