El passat 24 de desembre, un dels centres d’acollida de menors de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que depèn del Consell de Mallorca, denunciava a la policia que una de les nines tutelades, de 13 anys, havia contat, després de tornar a l’establiment, que durant el dia havia estat convençuda per una altra menor per anar a una “festa” a un pis —situat a una barriada de Palma coneguda popularment amb el nom de Corea, una de les més deprimides de la capital illenca—, on set menors l’havien violada.
Com és bo de suposar, la història va causar un gran rebombori en ser coneguda a través dels mitjans de comunicació locals, en plenes festes d'hivern. Ben aviat, la història transcendí les fronteres illenques. Així i tot, però, l'assumpte semblava destinat a esgotar-se informativament una vegada que la policia va detenir i prendre declaració a tots els implicats en la denúncia de la nena.
Tanmateix, tot canvià quan es conegué que la menor agredida havia explicat als agents de l’ordre que —a banda dels detalls de la violació que havia patit— un bon grapat de nines tutelades per l’IMAS han estat captades —quinze, a més d'un nin— per homes que les han prostituïdes i, a més, donà els noms de determinats bars de Palma on les menors eren ofertes als clients sense escrúpols i on sovinteja el consum i tràfic de drogues.
A partir d’aquell moment tot es desfermà. D’un episodi dramàtic però aïllat d’agressió sexual brutal es passava a un possible cas d’existència d'una màfia que prostituïa menors tutelades i les forçava a consumir tot tipus de substàncies estupefaents il·legals i, també, alcohol.
Xarxa de prostitució de menors. És un dels delictes més opacs. Per ventura, perquè a la societat li molesta parlar-ne, tot i que sempre ha existit. A finals del segle XIX i principis del XX era habitual —a pesar que estava prohibit per la llei— que nines de curta edat, de 12 anys, 11, 10, 9... fossin venudes pels pares, tutors o orfenats a prostíbuls, on molt de tant en tant la policia en rescatava alguna, i rara vegada se’n derivaven detencions. Pareix que tothom pensa que casos així són això: història, coses del passat que ja no ocorren. Res més lluny de la realitat. Ho prova que, de tant en tant, els mitjans de comunicació recullen que la policia ha trobat alguna menor en un immoble on s’exercia la prostitució o que ha desmantellat un grup organitzat que prostituïa jovenetes que no tenien els 18 anys. Però sempre es presenten com a successos aïllats. Tothom entén que són quelcom repugnant, però puntual. És com si la societat s’estimés més no pensar-hi gaire, i sobretot no vol acceptar el fet que són part estructural —per així dir-ho— de la quotidianitat.
“No siguem ingenus, això sempre ha passat i passa ara, per tot”, assegura la consellera de Serveis Socials i Esports del Govern balear, Fina Santiago. S’ha vist en el centre de la diana durant les últimes setmanes, d'ençà que va esclatar l'escàndol. Li han dit de tot, tant des dels partits opositors com des de mitjans de comunicació de dreta, de Palma i, sobretot, de Madrid. Però és que fins i tot el vicepresident del Govern central, Pablo Iglesias, es referí a la qüestió de les nines prostituïdes a Mallorca dient que “fem feina per fer una llei” al Congrés que abordi el problema. Cosa que deixà estupefacte Santiago: “no sé a quina (llei) es deu referir perquè, de fet, ja n’hi ha una de protecció de la infància que preveu aquesta problemàtica”, explicava el divendres 24 al programa Al Dia, d’IB3-Ràdio. Era perceptible el malestar de la consellera amb les paraules d’Iglesias.
Entre una cosa i una altra, quan dimarts de la setmana passada Santiago compareixia davant de la comissió permanent del Parlament balear —els plenaris es reiniciaran aquesta mateixa setmana després de les vacances d'hivern—, per donar explicacions sobre l’afer destapat de presumpte existència d’una màfia dedicada a prostituir menors tutelats, ho feia força molesta per tot el que s’ha dit. I tenia ganes de deixar algunes coses clares. “Ens diuen que hem de perseguir el delicte. Nosaltres? Els serveis socials? No, no és la nostra responsabilitat; això és responsabilitat de les forces de seguretat que ens diuen, des de 2017 (quan els serveis de la Conselleria demanaren la seva intervenció), que aquests nins no són prioritaris”.
No tingué pèls a la llengua. Carregà fort contra l’actitud que han demostrat les forces de seguretat i, també, la Fiscalia, perquè, al seu parer, no han fet el que calia. Per deixar ben clar quines són les responsabilitats de cada part de l’Administració en aquest afer explicà que els consells insulars —quatre, un per illa: Menorca, Mallorca, Formentera i Eivissa— són els que tutelen els al·lots i que el Govern —a través del seu departament— el que fa és donar formació, fer estudis i estadístiques, i coordinar les diferents administracions que intervenen en la protecció dels menors. En relació amb la qüestió plantejada, Santiago va contar que justament en l’àmbit de la coordinació entre serveis de les diferents administracions, la seva Conselleria va elaborar uns protocols perquè tots els centres d’acollida de menors tutelats puguin detectar qualsevol signe que faci pensar que podrien ser objecte d’abusos i/o explotació sexual. Quan, gràcies a aquests protocols, els serveis tècnics tenen la raonable sospita que hi podria haver algun cas dels citats, immediatament es posa en coneixement de la Fiscalia i la policia. Tanmateix, digué Santiago, quan així ho feren els serveis de la Conselleria el 2017, “la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Fiscalia no es comprometeren a fer” res en concret, més enllà de genèriques promeses d’investigar. I així ha passat el temps, fins que ha esclatat l'actual escàndol. La consellera fou especialment dura amb el ministeri públic perquè “la Fiscalia, de moment, no s’ha implicat en la resolució" dels casos denunciats des de fa més de dos anys.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska —que es trobava de visita oficial a Mallorca—, en conèixer les declaracions de la consellera, aprofità un acte en què hi havia periodistes per assegurar que “pocs fets tenen la gravetat de l’abús i la corrupció de menors” i que per a les forces policials “és una prioritat” detenir “els responsables” de les xarxes de prostitució de menors denunciades a Mallorca.
Tornem a la consellera: deixà clar que no val de res escandalitzar-se quan esclata un cas com el d’ara si abans no s’ha fet res per prevenir-lo, a pesar de les repetides advertències dels serveis socials mallorquins i del Govern balear: “des de Serveis Socials podem actuar millor o pitjor, però aquest problema existeix des de fa molt de temps i seguirà existint”. Explicà que els centres d’acollida “són oberts, no són presons”, i que, si els menors se’n van sense permís, els educadors dels centres no tenen “potestat per perseguir-los”, sinó que l’únic que poden fer és avisar la policia perquè actuï en conseqüència, cosa que no ha fet gaire fins ara: “És necessària una major implicació de la Fiscalia i la Policia Nacional”, sentencià. Recordà, així mateix, que a la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat de 2018 el fiscal de Menors de Balears, José Díaz Cappa, ja reconegué que “els expedients de menors poden estar un any o més en instrucció per manca de personal” i que el 2017 l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència, que depèn de la seva Conselleria, sol·licità a les forces de seguretat i a la Fiscalia que “qualsevol fuga (d’un menor d’un centre d’acollida) es consideri d’alt risc” per la possibilitat que sigui objecte d’abusos i/o explotació sexual, però que, no obstant, ha passat el temps i tot “segueix igual”.
Santiago afirmà que estem davant d'una delicada qüestió que no es pot abordar amb ingenuïtat: “continuarà havent-hi explotació sexual infantil”, perquè és “un problema social incrustat”, però “cal continuar lluitant contínuament contra ella” i el debat “s’ha de centrar en la persecució de la demanda (de serveis sexuals de menors) i en el delicte”.
Dimensió política. Com era de preveure, les explicacions de la consellera no serviren a l’oposició. Segons la portaveu del PP, Margalida Duran, “els centres de Balears” d’acollida de menors “són els més conflictius” de tot l’Estat i per això Santiago “ha de dimitir”. Val a dir que, com ja s'ha explicat, els menors tutelats objecte de la possible xarxa de prostitució estaven sota tutela de l’IMAS, del Consell de Mallorca, i no del Govern. En la mateix línia de manca de precisió, el portaveu de Vox, Sergio Rodríguez, exigí la renúncia de la consellera perquè el cas de l’IMAS “és una vergonya” que deixa les Balears “com un abocador moral”.
Els partits progressistes, per la seva banda, donaren suport a Santiago, com era previsible, i des del partit regionalista, el PI, el seu líder, Jaume Font, expressà la convicció que “els protocols han fallat” i “qualcú hauria d’assumir les responsabilitats”.
La tempesta política ha superat les fronteres illenques i ha arribat al Congrés dels Diputats. El grup parlamentari del PP demanà la setmana passada que el vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials, Pablo Iglesias, comparegui davant dels diputats. “Volem que el vicepresident es pronunciï” sobre el que ha passat a Balears, va explicar la diputada del PP al Congrés per les Illes Margalida Prohens. Així mateix, la formació conservadora no descarta també exigir la compareixença d’Irene Montero, ministra d’Igualtat, perquè fou “molt combativa amb la manada de Pamplona però (ara) demana prudència amb la de Palma”. Fins i tot el secretari general del PP, Teodoro García Egea, volgué entrar en la polèmica exigint que la vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo, doni explicacions: “a aquestes nenes, se’ls ha arruïnat el futur i m’agradaria saber si la senyora Calvo dirà quelcom abans del 8 de març, sobre el fet que les seves administracions (les illenques, d'esquerra) estiguin arruïnant el futur d’unes menors a les quals havien de protegir”.
En fi: la dimensió política de la sordidesa.