Durant dècades, Magalluf —al municipi mallorquí de Calvià—, s’Arenal —a la Platja de Palma, que pertany als municipis de Palma i Llucmajor— i la zona coneguda com el West End de Sant Antoni —a Eivissa— han estat l’escenari de les vacances d’estiu per a milions de joves britànics i alemanys —a Platja de Palma— a base de sol, alcohol barat, sexe i excessos de tota mena. A partir del pròxim estiu no els serà possible. O almenys ho tindran molt més difícil. Perquè el Govern balear ha decretat la guerra total al balcòning —tirar-se a la piscina de l’hotel des del balcó de l’habitació, així com, també, passar de balcó en balcó per diversió—, a les rutes alcohòliques, a tot tipus de promoció de l’alcohol i al turisme, en definitiva, d’excessos que ha caracteritzat aquestes tres destinacions turístiques de les Illes.
El West End és una de les zones de marxa nocturna estiuenca més conegudes d’Eivissa. Situada a les rodalies del passeig de Ses Fonts de la localitat, cada nit d’estiu s’hi concentren milers i milers de turistes, sobretot britànics, que pareixen obsessionats amb acabar les existències alcohòliques dels nombrosíssims bars que hi ha a la zona —segurament la que té més densitat d’aquests establiments a totes les Illes. No és una zona recomanable per a forans, abstemis i, en general, per a persones que no els agradin els excessos molt intensos.
Més o menys, el mateix panorama es pot veure a Magalluf. Del caràcter salvatgement alcohòlic del lloc, que és el seu gran atractiu, en dona fe l’èxit de la iniciativa que portaren a terme dos germans —de llinatge Daly—: el Carnage Tour (‘tour carnisseria’), una ruta per cinc bars de la zona —propietat de la fraternal parella—, en els quals per només 30 euros es podia beure el que es volia. Els fulletons promocionals prometien que els intrèpids excursionistes acabarien “de grapes” gràcies al volum d’alcohol que ingeririen. No cal dir l’èxit que tingué. Emprenedoria en estat pur. D’altres empresaris igualment emprenedors de la zona s’inventaren nous serveis per a la comunitat —borratxa—, com ara oferir sobre el taulell del bar o discoteca un inhalador de gas del riure —òxid de dinitrogen— per col·locar-se per la via ultra ràpida. Un altre, que es feu especialment famós fa dos anys, regalava begudes a les al·lotes si acceptaven entrar en un joc que consistia a veure quina d’elles feia més fel·lacions a un estol inacabable de voluntaris... I, com tot això, molt més, amb un èxit de concurrència enorme.
Tots aquests excessos —i d’altres per l’estil— han estat durant dècades, com s’ha dit, el segell del West End, Punta Ballena-Magalluf i s’Arenal gràcies a la combinació entre preus barats —l’any passat un paquet complet d’una setmana es venia per 400 euros— i competència salvatge entre centenars de bars i dotzenes de discoteques que es troben en un espai geogràfic molt reduït i baixen preus per atreure clientela —un combinat per 2,5 euros, una canya de cervesa per poc més d’1 euro i ofereixen tot tipus de promocions: 2x1, 3x1...— que menja poc —s’alimenten de pizzes, frankfurts, hamburgueses, per ventura una mica de pasta com a molt— i beu quantitats d’alcohol fora mida —amb l’afegit, gens estrany, d’altres drogues. Tot plegat porta a situacions de risc evident, no només pels comes etílics —que són part de la quotidianitat nocturna estiuenca de les tres zones— sinó, sobretot, per les bregues i, en especial, pel famós balcòning. Es dona per fet que fou el cantant argentí de rock, Charly García (Buenos Aires, 1951), qui va començar aquesta moda. L’any 2000, amb 49 anys, es va tirar del balcó del novè pis de l’Hotel Aconcagua, de Mendoza, a la piscina. “Fou una expressió de llibertat, i vaig sortir caminant”, digué, just després de la bogeria. Val a dir que, entre el juny i l’octubre de 2008, fou ingressat a la força a un psiquiàtric. Els anys posteriors, el vídeo del salt tingué un considerable èxit —unes 250.000 visualitzacions a YouTube, fins ara— i serví perquè molts joves britànics i alemanys l’emulessin durant les seves vacances a Mallorca o Eivissa —això sí, després de posar-se fins a dalt de beguda—, amb el resultat conegut: ferits i morts cada any. Tot i que no disposem d’estadístiques fiables —perquè no totes les caigudes del balcó són necessàriament balcòning—, d’ençà el 2010, any en què els mitjans de comunicació començaren a prestar atenció al fenomen, hi ha hagut almenys 18 morts a les Illes per aquesta causa, i un nombre ignot de ferits, alguns amb gravíssims traumatismes.
El decret
Amb tot això vol acabar enguany el Govern balear. A aquest efecte, ha publicat un decret que, en síntesi, prohibeix el turisme d’excessos a les tres zones esmentades. Fixa un sever règim sancionador amb multes que, en el tram més elevat, poden arribar als 600.000 euros, prohibeix el balcòning —que és la diversió de risc que més s’identifica amb el turisme de borratxera—, queda proscrit incloure el consum d’alcohol en el tot inclòs —s’haurà de pagar a banda del paquet turístic, amb l’excepció de cervesa o vi en el dinar i sopar—, no es podrà vendre alcohol entre les 21.30 i les 8 hores, queden igualment prohibides les ofertes tipushappy hour, les excursions etíliques —pràctica coneguda com pubcrawling—, les promocions de begudes del tipus 2x1, 3x1... —pagar-ne una i beure’n 2, 3... —, i no es podran tenir als hotels, ni enlloc, màquines dispensadores d’alcohol. Així mateix, el decret posa límits a una moda que ha crescut exponencialment els últims anys: elsparty boats o festes a bord de iots llogats a posta on es consumeixen enormes quantitats d’alcohol dia i nit...
Totes aquestes prohibicions afecten només les tres zones referides. A la resta de les Illes la normativa no canvia i es podran seguir fent les ofertes alcohòliques que els empresaris considerin oportunes. Tot i això, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha explicat que “el decret respecta la legalitat”. Ha valorat, així mateix, que “és una iniciativa pionera a Europa”, que posa de manifest la “clara intenció” del Govern de “promocionar les Illes Balears com una destinació de qualitat a nivell internacional”.
Els majoristes de paquets turístics d’Alemanya i Gran Bretanya que envien turistes cap a les Illes, les patronals hoteleres i turístiques de Mallorca i d’Eivissa, així com la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears i la Confederació de la Petita i Mitjana Empresa de Balears han mostrat el seu acord amb la mesura. L’única veu empresarial discrepant ha arribat des de l’Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca, que considera “exagerada” la prohibició de vendre alcohol a partir de les 21.30 hores.
En l’àmbit polític, l’esquerra ha donat suport al decret, com és lògic. L’oposició no es mostra contrària amb el fons, però algunes veus s’han aixecat contra la “manca de mitjans” per “dur a la pràctica” les prohibicions que preveu la norma. En aquest sentit, i a pesar que Negueruela ha assegurat que hi haurà més inspectors de turisme per assegurar-ne el compliment, el segon tinent de batlle —de Ciutadans— de Sant Antoni d’Eivissa, José Ramón Martín, ha advertit que “abans de fer un decret (com aquest), el Govern hauria d’haver-nos dotat dels mitjans necessaris per fer-lo complir, perquè, si no, es converteix en un mer globus sonda”, una iniciativa “d’imatge” de l’executiu.
Per la seva banda, el partit regionalista Proposta per les Illes (PI) es mostra “d’acord amb el fons” del decret, però li agradaria “que combatés el tot inclòs”, “cosa que no fa”, segons diu el líder de la formació, Jaume Font, que destaca la sintonia entre el Govern d’esquerra i els hotelers: “crida l’atenció que tot el sector hoteler estigui d’acord amb el decret, això és positiu”. En les seves paraules hi ha una implícita ironia. L’esquerra arribà al poder el 2015 i assegurà que s’havia acabat allò de fer només el que volien els hotelers. D’aquí la ironia de Font. Perquè aquest decret és justament quelcom anhelat pels grans hotelers. De fet, el necessitaven, era imprescindible per satisfer la seva nova aposta empresarial que porten a terme en els últims anys.
A les Illes els hotelers tenen privilegis que cap altre sector empresarial ni tan sols pot somiar. Amb l’excusa de la crisi econòmica, el segon Govern del Pacte de Progrés (2007-2011) —format pel PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca (Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Unida, ERC i Els Verds) i Unió Mallorquina— proposà al Parlament la Llei de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, i aquest l’aprovà per unanimitat el juny de 2010 —votaren també a favor el PP, únic partit opositor, així com el Partit Socialista de Menorca i Gent per Formentera, que donaven suport a l’executiu. En síntesi, suposava “regularitzar” les places turístiques que no eren legals i permetia reformes integrals d’hotels, incloent-ne les estructurals, o sigui fer-los gairebé de bell de nou, encara que estiguessin fora de l’ordenació urbanística. A la pràctica, doncs, els establiments hotelers de primera línia —sobre l’arena mateixa de les platges—, que abans no podien ser reformats —més enllà del manteniment— per estar fora d’ordenació i que acollien el turisme de baixa qualitat en algunes zones com Magalluf, a partir d’aquesta nova norma ad hoc podien convertir-se en hotels nous que, per la seva localització, estaven destinats a ser de màxima categoria.
El resultat fou que s’inicià la reestructuració dels establiments que fins aleshores havien acollit el turisme d’excessos amb la intenció que, en el futur, acollissin turisme de luxe. El turisme més barater començà a molestar els interessos estratègics empresarials. S’inicià una intensa campanya contra l’oferta turística de més baixa qualitat a Magalluf, Platja de Palma i el West Endeivissenc. Els posteriors governs, en especial el de José Ramón Bauzá, del PP (2011-2015), aprovaren altres mesures que han afavorit encara més els interessos hotelers en aquestes zones. Finalment, el decret de l’actual executiu és una passa decisiva en el procés de mudar la fesomia de les tres destinacions i, així, aconseguir que les grans cadenes hi puguin explotar els seus hotels de màxim luxe allà on fins fa pocs anys hi tenien l’oferta més baratera.