Per ventura, la famosa Greta Thunder l’ha posat en el centre d’interès mediàtic internacional, però el problema de la gran contaminació que provoquen els viatges en avió fa temps —quinze anys, almenys— que és denunciat per diferents grups ecologistes. La creixent conscienciació verda abomina cada cop més intensament de l’ús excessiu —sense necessitat, simplement per viatjar més i més lluny— del transport aeri.
Els pioners d’aquest moviment van ser els britànics. El 2005, un grup d’ecologistes del Regne Unit, encapçalats per Joss Garman —qui, segons va publicar The Guardian el 2008, “pot ser una de les cinquanta persones que podrien salvar el planeta” — crearen l’organització Plane Stupid que lluita des d’aleshores contra “els vols innecessaris i insostenibles”.
Però, a Suècia aquest moviment ha tingut més èxit, com ho demostra una enquesta del Fons Mundial per la Naturalesa (WWF) feta el 2018, que indicava que el 23% dels enquestats estaven disposats a no tornar a volar per no sumar més pol·lució global. L’estiu passat, Rickard Gustafson, director executiu de la línia aèria escandinava SAS, reconeixia que, el primer trimestre de l’any, el trànsit aeri a Suècia havia caigut un 5% —quan la previsió era d’un creixement mínim del 4%— i no tenia dubtes sobre quina era la raó: “la vergonya a volar” o flygskam.
Si algun lector encara no ha sentit mai aquest terme, s’hi pot anar acostumant, perquè els pròxims anys el sentirà força. La lluita contra els viatges en avió ha passat des de Suècia a la resta de països nòrdics, i ara es pretén que s’estengui per tot Europa. O almenys això és el que vol assolir per a aquest 2020 el moviment Flight Free —impulsat, entre d’altres, per la sueca Maja Rosen, que es va conscienciar a Gran Bretanya, quan hi estudiava— o, almenys, que es posi a debat la qüestió.
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha sumat a la idea. Ha proposat eliminar tant el pont aeri entre la seva ciutat i Madrid, com tots els trajectes que tinguin alternativa ferroviària competitiva. No és el cas de Mallorca, ni de cap de les altres illes, per raons òbvies. Tanmateix, també hi està arrelant, a l’arxipèlag, el debat. I els ecologistes el volen convertir en part de l’agenda política regional.
En aquest sentit, el grup verd Terraferida —dedicat a la conscienciació ecologista mitjançant la publicació a Internet d’estudis, i a la denúncia d’atemptats contra el territori—ha publicat recentment un informe contundent sobre el cost mediambiental dels vols que arriben a l’aeroport mallorquí de Son Sant Joan. Al mateix temps, s’ha creat a Palma una plataforma per lluitar contra l’ampliació del nombre de vols que operen a l’aeroport, perquè, al seu entendre, augmentarà la contaminació.
L’estudi. En síntesi, Terraferida ha pogut comprovar a través d’una recerca feta al banc de dades de l’Agència Europea de Medi Ambient que “entre 1993 i 2018 han passat per l’aeroport de Palma 444 milions de passatgers”, els quals han tingut un cost en contaminació provocada pels avions que els han portat a l’aeroport de Son Sant Joan de “93 milions de tones de CO₂ llançades a l’atmosfera”. Els ecologistes indiquen que el 2018 “el 92% de les emissions de CO₂ generades varen correspondre a trajectes entre Palma i destins internacionals”.
Segons explica el grup verd, les dades oficials “mostren un creixement gairebé constant [de l’emissió de diòxid de carboni] al llarg dels anys, que va en paral·lel a l’increment de turistes” arribats a Mallorca. Així, en consonància amb el fortíssim creixement del nombre de visitants entre 1997 i 2018, “ les emissions de CO₂, que és el principal gas d’efecte hivernacle, s’han doblat. Sols l’any 2018, els combustibles cremats pels avions suposaren l’emissió de 5,7 milions de tones de CO₂. Les dades mostren un increment enorme de les emissions els últims tres anys, que coincideix amb el gran creixement de places turístiques registrat a l’illa. Si tenim present sols l’any 2018 —el darrer exercici amb dades completes—, veiem que la gran majoria d’emissions de CO₂ corresponen als trajectes efectuats entre Mallorca i Alemanya (42,8%), i Mallorca i el Regne Unit (24,6%)”. És a dir, que “el gruix de les emissions, evidentment, està vinculat al turisme procedent d’aquests dos països, que junts acumulen el 67% del CO₂ emès pels avions (arribats a Palma)”. Respecte als trajectes entre la capital illenca i d’altres ciutats de l’Estat espanyol, només aporten “un 8,7% de les emissions de l’any 2018, un percentatge petit en relació amb les destinacions internacionals”.
Terraferida adverteix que “dins aquests càlculs no s’hi contempla, per exemple, tot el diòxid de carboni generat pels avions de passatgers procedents d’Amèrica, Àsia o Orient Mitjà, que no volen directament a Mallorca; sols es contempla el de la darrera escala abans d’arribar a Palma. Així doncs, el CO₂ emès és en realitat superior al que aquí exposam”.
L’aeroport de Palma. El passat mes de desembre, diverses entitats ciutadanes —com la citada Terrafarida, ATTAC, Ciutat per a qui l’habita, Extinction Rebellion, Fridays for Future, GOB, Plataforma Antiautopista... — han creat una plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma. Una ampliació que, val a dir-ho, l’empresa propietària, AENA, nega que estigui fent. Les obres, segons ha dit el director de l’aeroport mallorquí, Tomás Melgar, “no són una ampliació” sinó meres “millores” per als passatgers.
La plataforma, però, acusa Melgar “de mentir”, perquè les suposades “millores” amaguen, al seu entendre, “una ampliació real” de la capacitat de Son Sant Joan, tant de rebre vols com d’enlairar-los. Així, segons les entitats ciutadanes, “tots els espais pels quals passa un passatger o passatgera abans d’arribar a Mallorca s’estan ampliant o reformant; es redissenyen les rutes i les maniobres aèries d’aproximació a l’aeroport perquè siguin un 4,47% més ràpides; es modifiquen les pistes, perquè els enlairaments siguin un 12% més ràpids, segons el Pla director de l’aeroport; incrementen almenys un 16% les posicions d’avions —sobretot les que estan en contacte amb la terminal; s’incrementen en un 21% les portes d’embarcament; s’amplia la terminal i els mòduls A i D; s’incrementa la capacitat punta del sistema automàtic de tractament d’equipatges; s’amplien un 26% les places d’aparcament dins el recinte aeroportuari i un 20% l’aparcament de llarga durada, i, finalment, es modifiquen els accessos viaris a l’aeroport perquè el trànsit sigui més fluid”.
En resum, allò que per al director de l’aeroport és una mera “millora”, per a la plataforma resulta molt clar que suposarà “un augment de la capacitat (de vols) inqüestionable”.
Davant d’això, les entitats citades reclamen que el Govern illenc hi intervingui. Són conscients que l’Executiu de Francina Armengol —format pel PSIB, Podem i Més per Mallorca— no té la capacitat d’aturar les obres, però almenys li reclamen una clara posició pública en contra, cosa que no ha passat fins ara. “El passat 8 de novembre de 2019, el Govern va declarar l’emergència climàtica i es comprometé a lluitar contra l’escalfament global. A més, es presentà a la recentment celebrada COP25, a Madrid (el desembre passat), com un govern valent que ha dut endavant polítiques pioneres per tal d’iniciar el cada dia més necessari decreixement d’emissions. No obstant això, es manté en silenci respecte de les intencions d’AENA, que depèn del Ministeri de Foment del Govern espanyol”, diu la plataforma.
Els últims mesos, diferents grups ecologistes han intentat reiteradament “que el Govern es pronunciï sobre l’ampliació de l’aeroport de Palma, però no hi ha hagut manera”. Els tres partits que formen el Govern “defensen la versió pública d’AENA: se la creuen i no es volen banyar”. Una actitud que “ens pareix una gran incoherència respecte a la imatge que pretén donar”: la de fermesa davant l’emergència climàtica. “Cal recordar que els tres partits que conformen el Govern balear porten al seu programa electoral que reclamarien a Madrid la cogestió de l’aeroport de Palma. Creiem que la situació actual és idònia per posar el debat damunt la taula, ja que és intolerable que institucions instaurades a Madrid decideixin el futur de la infraestructura més important de l’illa, la que ha determinat l’evolució de Mallorca durant els darrers seixanta anys. Per això, exigim al Govern de les Illes Balears, i en particular als partits que en formen part, una reunió amb cadascun d’ells per conèixer el seu posicionament respecte a l’ampliació de l’aeroport”.
En primer lloc, l’objectiu de la plataforma és assolir “la paralització de les licitacions” de noves obres a l’aeroport; en segon lloc, que “AENA expliqui clarament quines són les seves intencions (amb les obres que hi porta a terme), per la qual cosa demanem una reunió amb el director de l’aeroport, Tomás Melgar Noguera”, i, finalment, “que el Govern de les Illes Balears sigui coherent amb les seves polítiques —Llei del canvi climàtic, Llei de mobilitat sostenible, Declaració de l’emergència climàtica, etc. — i s’oposi a l’ampliació de l’aeroport”.
Terraferida adverteix que “és impossible fer cap política climàtica coherent sense frenar el creixement de places turístiques i residencials, que comporten de manera paral·lela un creixement exagerat dels vols i d’infraestructures com els aeroports, els ports i les autopistes”, i lamenta que cap dels responsables públics ni privats (de Balears), que participaren en la COP25, hagi fet ni una referència a l’ampliació de l’aeroport, ni a les colossals emissions de CO₂ lligades a aquesta gran infraestructura”. Segons aquest grup verd, “seguir amb les actuals polítiques de creixement turístic i urbanístic és una irresponsabilitat històrica que cal corregir. Les úniques sortides per intentar rebaixar les emissions de CO₂ a Mallorca i afrontar la crisi ecològica impliquen frenar l’ampliació de l’aeroport, planificar la reducció del nombre de vols i renunciar a obrir noves connexions”.