El nou govern de Sánchez ha reiterat en nombroses ocasions la seva aposta pel diàleg i per la “desjudicialització” del conflicte català. Amb el nou executiu ja definit, repassem quina postura mantenen - o han mantingut- els diferents nous ministres respecte al sobiranisme català.
Carmen Calvo
La vicepresidenta primera i ministra de la Presidència, Carmen Calvo, defensava durant les negociacions d’investidura amb Esquerra Republicana la seva aposta pel diàleg “entre diferents” per trobar una sortida per Catalunya. Però no sempre ha mantingut aquest to respecte a l’independentisme català. L'any 2018, Calvo afirmava que “cap govern democràtic treu presos de la presó”. També atacava les institucions catalanes que, segons deia, estaven actuant de forma partidista i sectària. Llavors la vicepresidenta apostava pel diàleg amb una possible reforma de l’Estatut, i sempre que la proposta sortís de Catalunya. A finals del mateix any, Calvo va endurir encara més el to contra el moviment sobiranista, quan va advertir que les protestes dels CDR, que havien tallat carreteres durant tot un cap de setmana, eren una situació que tindria conseqüències i que l’executiu estudiava mesures.
Pablo Iglesias
El líder de Podem i nou vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, sempre ha mostrat una postura favorable a l’autodeterminació de Catalunya. A finals de 2015, després de les eleccions en què la seva formació va assolir el millor resultat de la seva història -3,2 milions de vots-, Iglesias va comparèixer per anunciar que el referèndum a Catalunya era «irrenunciable» per a un possible govern PSOE-Podem que no es va constituir. El 2017, el cap de la formació morada, durant la celebració de la Diada de Catalunya, va defensar la sobirania del poble català i va cridar: “Visca Catalunya lliure i sobirana!”. Iglesias sempre ha defensat un referèndum pactat com a millor via per desencallar el conflicte polític català.
També va denunciar, al Congrés dels Diputats, que “és molt greu i una vergonya que a Espanya hi hagi presos polítics”, en al·lusió als membres del Govern de Catalunya detinguts per organitzar i fer possible el referèndum de l’1-O.
Però en la darrera intervenció en la qual Pablo Iglesias s’ha referit a Catalunya, ja com a vicepresident del Govern, el líder de Podem ha moderat el seu to respecte a la crisi política catalana i a un hipotètic referèndum pactat. Pablo Iglesias declarava fa pocs dies que “totes les parts hauran de cedir” i que “el límit el posarà la Constitució”. Si bé, la seva crítica a la judicatura espanyola per les seves decisions relacionades amb el conflicte català, corregides pels tribunals europeus, han evidenciat l’aposta d’Iglesias per la desjudicialització.
Nadia Calviño
D’entre les quatre vicepresidències de l’executiu de Sànchez, Nadia Calviño ocuparà la d’Economia i Transformació Digital. Durant el seu anterior mandat com a ministra d’Economia en funcions, el 2019, Calviño apuntava que la tensió i la inestabilitat política a Catalunya estaven provocant també una crisi econòmica. En referència a les protestes postsentència que van tenir lloc a Barcelona, afirmava que la tensió derivada el procés té un impacte negatiu en la imatge de Catalunya des del punt de vista dels inversors internacionals.
Calviño, que ha negat repetidament a Europa l’existència de presos polítics, sempre ha mantingut la mateixa postura respecte el desencallament del conflicte català, optant per una crida al diàleg entre governs.
Juan Carlos Campo
Juan Carlos Campo ocuparà el ministeri de Justícia, probablement el més delicat i el que estarà sotmès a més pressió mediàtica, ara que el govern de Pedro Sánchez advoca per la “desjudicialització” del conflicte sobiranista, en paraules del mateix president espanyol. Campo no ha mostrat obertament la seva postura personal sobre la situació política catalana, però sí que ha defensat, en nombroses ocasions, la independència del poder judicial. Fins i tot va arribar a criticar a Ciutadans per “dictar sentència” sobre els líders del procés abans que ho fes la justícia espanyola.
Sembla que el to polític de Juan Carlos Campo s’adequa a la conciliació que busca el govern de Sánchez respecte a Catalunya. La de Campo és una posició determinant: li correspondrà fixar la postura que mantindrà a partir d’ara l’Advocacia de l’Estat en els afers que afectin Catalunya i la qüestió sobiranista.
Margarita Robles
La titular del ministeri de Defensa, que repeteix al càrrec, ja defensava en l’anterior legislatura que el Partit Socialista sempre fa “política d’Estat”, i que sempre defensarà la legalitat i l’ordenament constitucional. Robles declarava, fa poc més d’un any, que “quan era a l’oposició el PSOE va recolzar el Govern del PP amb l’aplicació del 155”, volent evidenciar el “sentit d’Estat” de la seva formació.
Margarita Robles va pronunciar, el 2018, durant les mobilitzacions post sentència, unes dures declaracions en contra del president Quim Torra, arran que el màxim representant polític català animés els manifestants i CDR a no defallir i seguir pressionant l’Estat amb més accions. Robles va afirmar que Torra no estava legitimat per seguir exercint cap funció pública, i el va definir com un “il·luminat que incita a la violència sense cabuda en un sistema democràtic”.
Maria Jesús Montero
Maria Jesús Montero, la nova ministra d’Hisenda, també repeteix al càrrec en aquest segon mandat socialista. Durant la seva primera etapa al Govern espanyol, Montero va declarar que “el Govern català no garantia, amb les seves declaracions, que l’ús de diners públics fos destinat als fins amb què estan concebuts”, per legitimar així el control sobre la gestió dels comptes de la Generalitat de Catalunya.
També en referència al conflicte català, Montero va advertir l’independentisme sobre un possible auge de la dreta, que “estava aprofitant Catalunya per obtenir rèdits electorals”. En les darreres declaracions, però, la seva postura és similar a la de Pedro Sánchez: aposta per la “desjudicialització” del conflicte, i per buscar “una resposta política a un problema polític”.
Fernando Grande-Marlaska
El ministre espanyol d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també es manté al càrrec. El jutge ha protagonitzat diverses declaracions polèmiques en relació amb el procés. En una entrevista al diari La Razón va afirmar que “A Catalunya la violència ha estat de major impacte que la del País Basc”. L’afirmació van generar nombroses crítiques per la comparació poc sostenible entre es protestes postsentència i l’activitat d’ETA, que va causar més de 800 morts.
Grande-Marlaska afirmava, també, que a Catalunya hi ha una situació política per resoldre sempre dins del marc constitucional. Advertia, al mateix temps, que si hi ha fets de naturalesa delictiva, correspon resoldre-ho a la justícia, deia defensant les sentències contra els líders del procés català.
José Luis Ábalos
José Luis Ábalos, portaveu del Partit Socialista i nou ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana defensava a principis de 2018, quan encara governava Mariano Rajoy, el caràcter plurinacional d’Espanya, “una gran nació de nacions”, deia. Ábalos parlava llavors de recórrer sempre a la política com a via de solució de conflictes, i d’evitar “tant el codi penal com el menyspreu a la legalitat”.
“Que les institucions siguin la casa de tots”, demanava Ábalos, que afirmava que el Congrés dels Diputats estava obert, també, per al president de la Generalitat de Catalunya. Un any més tard, ja al Govern, i com a promesa electoral, Pedro Sánchez afirmava que portaria Puigdemont detingut a Espanya.
Isabel Celáa
La ministra d’Educació, Isabel Celáa, abans al Govern en funcions de Sánchez també com a Portaveu de l’Executiu, va pronunciar-se sobre Catalunya després dels primers disturbis de Barcelona durant les protestes contra la sentència de l’1-O. Celáa va culpabilitzar l’independentisme d’una agressió feixista a Barcelona. “Els aldarulls independentistes han suscitat també la gènesi de la violència de la ultradreta”, va dir. Celáa convidava el sobiranisme a “calmar-se i a anar acceptant que en un estat democràtic i de dret un s’ha d’expressar pacíficament”.
Yolanda Díaz
Yolanda Díaz serà la nova ministra de Treball de l’executiu de Sánchez. La diputada de Podem sempre s’ha mostrat obertament en contra de la judicialització del procés i partidària del dret a decidir.Ha fet declaracions contundents en aquest sentit: "tornem als temps dels presos polítics? El PP genera violència envers un problema polític”. Després de l’empresonament del govern català, la portaveu de Marea al Congrés va afirmar que “vivim un dels pitjors episodis de la democràcia”.
José Luis Escrivá
El nou ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá, havia exercit fins ara com a cap de l’AIReF, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Pocs dies després de celebrar-se el referèndum de l’1-O, la AIReF va alertar que la inestabilitat generada pel procés reduiria el creixement econòmic de Catalunya i Espanya, i demanava un major control dels comptes de la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat.
Reyes Maroto
La nova ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, sempre ha mostrat una postura conciliadora i de diàleg a Catalunya. El 2018, enmig del panorama d’ingovernabilitat que patia Espanya, va catalogar la situació a Catalunya de “bloqueig polític”, on s’havien de construir ponts de diàleg.
Luis Planas
Luis Planas deixa és ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Defensor del model federal, va refusar en una entrevista a Efe que existís un problema territorial: “es tracta de com s’anomena al que som”. La realitat constitucional defineix, deia Planas, que Espanya és un exemple singular a la UE, on sí que existeixen Estats purament regionals o federals com ara Alemanya o Bèlgica.
El ministre Planas, quan ja formava part del govern en funcions de Pedro Sánchez, va protagonitzar unes desafortunades declaracions amb què va assenyalar el moviment independentista com a part del problema del sector del cava, per la “politització” generada pel Govern de la Generalitat.
Irene Montero
La portaveu d’Unides Podem al Congrés, Irene Montero, serà la nova ministra d’Igualtat del Govern espanyol. Montero sempre ha defensat obertament el referèndum d’autodeterminació com a solució al conflicte català. “Més d’hora que tard es veurà que no hi ha altra solució que el referèndum pactat”, declarava el 2017. Montero assenyalava llavors que “existeixen mecanismes per fer un referèndum, vies legals reconegudes dins la Constitució que permeten fer una consulta pactada de comú acord”. També afirmava que “és un insult” que es parli del procés independentista català com un moviment “elitista i insolidari”.
En les darreres declaracions, durant la campanya electoral de les últimes eleccions espanyoles, Montero va moderar substancialment el seu discurs amb relació a Catalunya, advocant pel diàleg i la concòrdia però sense fer cap referència al referèndum o a l’autodeterminació. “Crec que si han comès un error els partits independentistes a Catalunya ha estat no voler reconèixer l’evidència que existeix una Espanya que vol cuidar Catalunya, que no renuncia a convèncer el poble català que volem conviure amb vosaltres".
José Manuel Rodríguez Uribes
Probablement, el nou membre de l’executiu que ha protagonitzat més controvèrsies en relació amb el conflicte català, és José Manuel Rodruíguez Uribes, el nou ministre de Cultura i Esport. El 2017 publicava un article titulat ‘Sobre el llamado “derecho de Autodeterminación”’, on carregava contra el sobiranisme català i els seus «orígens» històrics. “La pretensió de la secessió, inclús la del referèndum d’autodeterminació dels pobles i territoris d’Espanya no està reconeguda a la Constitució de 1978. Això ho saben els separatistes catalans i per això s’han inventat, a marxes forçades, en contra de la legalitat constitucional i estatutària de la forma més grollera, un dret a la sobirania d’origen que mai no han tingut. Ho recordo perquè, encara que la història no els legitima en absolut, els nacionalistes catalans solen apel·lar a la història”, escrivia.
Uribes també ha estat recentment al centre de la polèmica per un seguit de tweets que parlaven sobre els líders del procés empresonats i a l’exili. De Carles Puigdemont critica a Twitter que es consideri un exiliat: "Si els fets són els que explica Puigdemont, entre d'altres que és un exiliat, s'haurà d'explicar que no, que és algú que no assumeix la responsabilitat dels seus actes i que no ret comptes davant la justícia". En el tweet, Uribes “s’oblida” que Puigdemont ha atès a totes les euroordres i ha estat reconegut com a eurodiputat.
El nou ministre de Cultura, en un tweet que encara és públic, manifestava el 2017 que "un 155 és necessari" i afegia que ha d'estar "limitat en el temps i al servei de la recuperació de l'autonomia a Catalunya".
Salvador Illa
El fins ara secretari d’Organització del PSC ha estat promocionat com a nou ministre de Sanitat. Salvador Illa, com a membre del Partit dels Socialistes Catalans, s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre el moviment sobiranista català. El 2017 afirmava que “Catalunya és una nació, però que això no li dóna dret a esdevenir un Estat”. També ha catalogat diverses vegades el referèndum d’autodeterminació com a un “referèndum il·legal”. A principis del 2018 va declarar que “Catalunya no trobarà a faltar a Clara Ponsatí”, quan l’exconsellera d’Ensenyament va haver que marxar a l’exili.
El paper de Salvador Illa en la nova relació entre els governs català i espanyol es preveu clau, tenint present que el nou ministre de Sanitat ha estat un dels principals artífexs de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i Esquerra Republicana.
Carolina Darias
Carolina Darias, la nova ministra de Política Territorial, va prendre possessió del càrrec aquest dilluns sense fer cap referència a Catalunya, tot i que va dir que “només des de la suma s’avança”. També va afirmar, a posteriori, que buscaria “fins a l’extenuació” forats a la Constitució per solucionar el conflicte català.
Alberto Garzón
Alberto Garzón, coordinador federal d’Esquerra Unida i nou ministre de Consum, ha defensat públicament en diverses ocasions el dret a decidir del poble català. El 2016, en resposta a la famosa “línia vermella del referèndum” que sostenia Pablo Iglesias, declarava que “el referèndum havia de ser a la negociació, però que no havia de ser una línia vermella. El 2017, Garzón afirmava que “més tard o més d’hora s’obriria la proposta d’un referèndum pactat” a l’esquerra espanyola. El 2018 es va mostrar públicament en contra de l’empresonament dels membres dels líders del procés, que va catalogar d’injustícia, però va evitar referir-se a ells com a “presos polítics”. També va afirmar en una entrevista recent que l’esquerra espanyola havia comès «l’error» de «romantitzar amb els nacionalismes perifèrics».
Pedro Duque
El ministre de Ciència i Innovació, l’astronauta Pedro Duque, que repeteix al càrrec, també ha protagonitzat algunes declaracions en contra de l’independentisme català. Quan ja era ministre -en funcions- Pedro Duque va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que “si la gent d’ambdós bàndols estigués més propera a la realitat”, el conflicte es resoldria molt més fàcilment. “Hi ha massa gent que s’ha cregut unes fantasies a Catalunya i altra gent que s’ha cregut que arribar a Mart era una cosa molt fàcil”, va declarar.
Manuel Castells
El sociòleg Manuel Castells, de l’òrbita de Catalunya en Comú i nou ministre d’Universitats de l’executiu de Pedro Sánchez, sempre s’ha pronunciat favorable al moviment independentista, del que sempre ha remarcat el seu caràcter de moviment social. El 2016 escrivia, sobre el sobiranisme català: “La base de l’independentisme és un moviment social, amb l’extraordinària ajuda de les elits espanyoles. Els moviments socials sempre parteixen d’una humiliació intolerable. Segur que si Rajoy continua manant, l’independentisme pujarà a un 60% en una dècada”. Castells defensava que la prova que l’independentisme és un moviment social és que quan en desapareixen responsables com ara Artur Mas, el sobiranisme continua. El ministre d’Universitats comparava la força de moviment social de l’independentisme català amb la del basc i, també, amb la del nacionalisme gallec.
Però la polèmica més recent que ha protagonitzat Castells no ha estat per declaracions en relació amb Catalunya, sinó per la seva crítica al sistema judicial espanyol, i també al seu actual soci de govern, en el programa FAQS de TV3, fa poc més de tres mesos: “Els jutges no són àngels, tenen la seva ideologia i la seva política. Són nomenats per partits espanyols que són nacionalistes. El PP és nacionalista, Ciutadans és nacionalista i el PSOE són nacionalistes.
De Teresa Ribera, vicepresidenta de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, i Arancha González Laya, ministra d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació no ha transcendit cap declaració pública en referència al procés.