Goldenberg, de 41 anys, dirigeix el Center for a New American Security, amb seu a Washington, i és professor de la Universitat de Georgetown. Durant el període d’Obama a la Casa Blanca, va treballar com a especialista en l’Orient Mitjà al Departament d’Estat i al Senat.
—Senyor Goldenberg, en l’atac amb míssils amb què l’Iran va reaccionar a l’assassinat del general Qasem Soleimani no hi va morir cap soldat nord-americà. D’aquesta manera, es va evitar la temuda guerra entre l’Iran i els EUA?
—Els dirigents iranians van evitar conscientment una escalada de tensió directa; això es veu en el fet que el primer ministre iraquià va ser informat de l’atac prèviament. Però la història no s’acaba aquí. L’Iran trobarà altres maneres de venjar-se.
—Què hem d’imaginar que pot passar, en el pitjor dels casos?
—Amb els seus míssils convencionals i míssils de creuer l’Iran podria atacar bases nord-americanes a l’Orient Mitjà. Les conseqüències serien dramàtiques, i els EUA hi respondrien amb tota la seva potència.
—Es desencadenaria una guerra total?
—Els EUA actuarien amb vaixells de guerra i avions de combat contra instal·lacions militars i d’energia nuclear de l’Iran. De tota manera, les tropes de terra hi tindrien un paper menor, seria una guerra molt diferent de l’ocupació de l’Iraq del 2003.
—Descarta l’avanç de tropes nord-americanes cap a Teheran?
—Sí, per diversos motius. Primer, perquè això no tindria suport públic als EUA. I per a qualsevol altra mena de guerra amb l’Iran, el suport també és baix. I segon, perquè els EUA no ocuparien un país amb una superfície més de tres vegades superior a l’Iraq. Sense l’ajuda de diversos socis a la regió seria impossible.
—On són especialment vulnerables els nord-americans i els seus aliats a l’Orient Mitjà?
—Hi ha moltes coses terribles que podrien passar: a part d’atacs directes contra els nord-americans, hi podria haver atacs iranians contra l’Aràbia Saudita o altres països del Golf. O atacs amb drons des del Iemen.
—Al setembre, es va produir un atac precís contra dues de les instal·lacions petrolieres més importants de l’Aràbia Saudita, obra probablement de Teheran.
—La defensa aèria saudita se’n va sorprendre. Des d’aleshores, estan tots alarmats. Si bé aquest estat d’alarma dificultaria un atac semblant, tampoc no l’exclou del tot.
—També és possible que hi hagi atacs de la milícia libanesa de Hezbol·là —que té el suport de l’Iran— contra Israel.
—Això és extremadament improbable, perquè Hezbol·là sap que d’aquesta manera provocaria un contraatac dur d’Israel.
—El 2011, Washington va acusar els iranians de voler assassinar l’ambaixador saudita als EUA. Creu possible avui dia un atac en territori nord-americà?
—A Teheran hi ha gent que segurament ho voldria, però probablement no tenen els recursos per fer-ho. La xarxa iraniana als EUA és molt menys bona que a Europa, l’Àsia o l’Amèrica Llatina.
—Quina mena de represàlia considera especialment probable per part de l’Iran?
—Atacs encoberts dels quals Teheran no es declari responsable: atacs terroristes, atemptats, ciberatacs… Una guerra oberta seria dolenta per a tots, i l’Iran tampoc no hi tindria res a guanyar.
—Quin perill representen els hackers iranians?
—Els últims anys han millorat molt, però l’Iran no és un dels primers països del món en ciberterrorisme. Fins ara, els atacs han anat dirigits, per exemple, a bancs nord-americans. Hem vist que els iranians podien fer caure servidors, però de moment no hi hagut conseqüències més greus.
—D’aquí a uns quants anys, l’Iran serà capaç de fabricar una bomba atòmica?
—Sí, si realment ho volen els seus dirigents. Aquesta decisió encara no està presa. Per a Teheran ja és un avantatge el fet de sospesar aquesta opció, perquè forma part de la seva estratègia d’escampar la por. El que és clar, però, és que els EUA i Israel faran tot el possible per impedir que construeixin una bomba atòmica. Això també ho saben els dirigents iranians.
—Just després de l’atac contra instal·lacions petrolieres saudites, els EUA van reforçar les seves tropes a la regió, i la setmana passada hi van destacar 2.800 homes i dones més.
—S’hauran de quedar força temps a l’Orient Mitjà, encara que el president Donald Trump sovint digui el contrari. No és poca cosa el preu que els EUA hauran de pagar a la regió.
—Per descarregar de responsabilitats els EUA, Trump exigeix que els europeus es comprometin més a l’Orient Mitjà en el marc de l’OTAN.
—Això és raonable i també és positiu per als interessos europeus. A Europa, l’afecten molt més que als EUA les conseqüències de la inestabilitat a la regió (terrorisme, migracions…).
—Però, fins ara, no hi ha hagut una estratègia comuna sobre el futur de l’Orient Mitjà.
—Per a això cal reunir-se i dialogar. No n’hi ha prou sortint a una tribuna a Washington i exigint no sé què. Malauradament, Trump ha malmès tant la confiança en la relació amb els europeus que fins que no arribi el seu successor o successora no es podrà negociar una estratègia comuna a l’OTAN.