David Morales és un home per a casos delicats. Amb la seva empresa Undercover Global, aquest exsoldat d’elit, natural d’Andalusia, defensa vaixells de càrrega davant de pirates, elimina mines en territoris en crisi o protegeix personatges importants.
El que ha estat fins ara el seu encàrrec més tèrbol el va rebre el 2015. Els serveis secrets equatorians li van encarregar la vigilància de Julian Assange, fundador de la plataforma de revelació d’informació WikiLeaks, que el 2012 havia buscat refugi a l’ambaixada equatoriana a Londres.
L’aleshores president del país, l’esquerranós Rafael Correa, no es va estar de res amb el famós convidat. Els seus serveis secrets presumptament pagaven a Morales 84.100 dòlars al mes perquè es fes càrrec de la seguretat d’Assange.
El que no sospitaven els equatorians és que Morales també havia estat contractat pels EUA. Això ho donen a entendre correus i declaracions sota jurament de diversos extreballadors d’UC Global. En aquests documents es basa la denúncia que han presentat a Espanya els advocats d’Assange i a què ha tingut accés Der Spiegel.
Després de posar-se d’acord amb els equatorians, a Las Vegas Morales va tancar un acord amb l’empresa Las Vegas Sands, presidida pel multimilionari Sheldon Adelson.
Segons Forbes, Adelson va ascendir a la llista de les vint persones més riques del món a través, entre altres coses, d’especulacions immobiliàries i casinos. Al mateix temps, és una de les figures més importants que dona suport a Donald Trump. El 2018 va destinar prop de 110 milions d’euros als republicans de Trump i a organitzacions que els són pròximes.
L’empresa d’Adelson va confiar a Morales una tasca discreta: havia de vigilar, entre altres coses, el iot Queen Miri d’Adelson mentre anés de creuer pel Mediterrani. Els advocats d’Assange consideren l’encàrrec una maniobra d’encobriment amb què Adelson volia fabricar una justificació dels fluxos de capital sortits dels EUA.
Un cop Morales va haver tornat de Las Vegas, segons declaracions d’extreballadors va anunciar a l’equip: “A partir d’ara juguem a primera divisió”. A continuació, diuen, va esplaiar-se fent al·lusions al fet que ara treballava per al “costat fosc”. Més endavant, suposadament va revelar que el cap de seguretat d’Adelson li havia preguntat si volia col·laborar amb els serveis secrets nord-americans.
L’advocat de Morales, Fernando García, confirma relacions comercials entre el seu client i l’empresa d’Adelson, però també diu que aquestes relacions només van ser les de caràcter habitual, que feia anys que duraven. La seguretat del iot només n’és un aspecte. Qualifica la suposició que darrere de l’encàrrec hi hagués espies nord-americans com una “bogeria absoluta”. Les al·lusions de Morales s’han tret de context, diu, en realitat eren bromes o paraules de motivació per als treballadors; ni un sol cap de seguretat d’Adelson hi va estar implicat. Els suposats testimonis han admès parcialment que només van escampar rumors, diu l’advocat. En conjunt, l’advocat considera que el seu client és víctima d’una campanya difamatòria.
Julian Assange és un personatge controvertit. Amb WikiLeaks l’australià va posar al descobert, entre altres qüestions, crims de guerra dels EUA a l’Iraq. Per a alguns és considerat un pioner en la lluita per la transparència. Alguns polítics nord-americans, en canvi, el titllen d’enemic de l’Estat. Li retreuen que donés suport al govern rus en la intromissió en la campanya electoral de les presidencials del 2016 i insisteixen en la seva extradició.
Segons els advocats d’Assange, els clients de Morales van exigir-li que instal·lés diversos micròfons ocults a l’ambaixada equatoriana, fins i tot al dormitori d’Assange. Les dades de les càmeres havien de ser retransmeses en directe a la seu central d’UC Global i, segons diu Morales en un mail intern, s’hi havia de poder accedir des d’un servidor a través de tres connexions: “Una per a l’Equador, una per a nosaltres i una altra per a X”. A la sala de reunions, on Assange rebia els visitants, la gent de Morales havia d’incorporar un micro ocult al sòcol d’un extintor.
A partir de mitjan 2017 els nord-americans possiblement ja van tenir accés al servidor d’UC Global en què confluïen totes les dades de vigilància de l’ambaixada. En una anàlisi de l’arxiu diari de processament de dades s’han investigat sis adreces IP dels EUA, des de les quals es va accedir al servidor.
L’advocat de Morales nega l’existència d’aquest servidor i suposa que darrere les adreces IP hi ha accessos generals al servidor normal d’UC Global. Si bé hi va haver una petició en aquest sentit per part dels equatorians, no es va arribar a produir la instal·lació. Amb “X” es fa referència a un membre d’alt rang del govern equatorià d’aleshores. UC Global no va instal·lar micros ocults a l’ambaixada, diu l’advocat, l’equipament de videovigilància per micròfons només es va col·locar per desig de l’ambaixada. Com que Assange comptava que li espiarien les converses, va adquirir un generador de soroll electrònic amb el qual es protegia de les escoltes.
Pel que sembla, agents nord-americans també van intentar gravar les converses d’Assange des d’un habitatge situat a l’altra banda del carrer de l’ambaixada en diagonal: amb un làser especial encarat a la finestra de l’ambaixada. Quan els aparells d’Assange van impedir les escoltes, els espanyols suposadament van enganxar uns adhesius especials a les finestres per eludir la protecció. L’advocat de Morales al·lega que es tractava d’uns adhesius habituals amb què s’indicava la videovigilància a l’entorn de l’ambaixada.
Els treballadors d’UC Global s’interessaven sobretot pels visitants que Assange rebia a l’ambaixada. Segons la denúncia, enregistraven sistemàticament les converses d’Assange amb advocats, metges i periodistes, tots col·lectius professionals les activitats dels quals gaudeixen d’una especial protecció de la confidencialitat. En el cas d’un periodista alemany, van fotografiar tots els aparells electrònics que portava a sobre. També es va filmar d’amagat a l’ambaixada amics famosos d’Assange, com l’actriu Pamela Anderson.
Si efectivament Morales també hagués treballat per als nord-americans, hauria assumit un alt risc. Oralment i en correus electrònics, Morales va donar instruccions als seus empleats de no revelar la seva localització, especialment durant els freqüents viatges als EUA. Quan volava a l’altra banda de l’Atlàntic, sovint s’enduia discos durs amb dades de vigilància. El seu advocat no nega els freqüents viatges als EUA, però diu que eren privats o que tenien a veure amb clients diferents de Las Vegas Sands.
Perquè els equatorians no es molestessin, Morales presumptament també va subornar la cap de seguretat de l’ambaixada de Londres. Extreballadors d’UC Global han assegurat sota jurament que Morales com a mínim una vegada va entregar 20.000 euros en metàl·lic a la treballadora de seguretat. L’advocat de Morales, per contra, considera que aquests pagaments són una “ficció”.
A UC Global el suposat doble joc de Morales era totalment controvertit. Alguns treballadors afirmen que ells van negar-se a col·laborar amb els nord-americans. Temien patir personalment conseqüències penals.
Extreballadors d’UC Global han afirmat que el seu cap havia parlat amb amics nord-americans de la possibilitat de deixar la porta de l’ambaixada oberta perquè un comando especial pogués segrestar Assange. Fins i tot es va debatre l’opció d’enverinar el fundador de WikiLeaks. L’advocat de Morales qualifica aquestes afirmacions de surrealistes.
Per als seus suposats clients nord-americans, Morales també hauria posat sota vigilància el coordinador de l’equip d’advocats d’Assange, Baltasar Garzón, per exemple quan aquest, a mitjan octubre del 2017, va reunir-se amb l’aleshores president equatorià, Rafael Correa, a Madrid.
Al llarg de la seva estada de set anys a l’ambaixada, Assange va ser un llast cada vegada més pesant per al govern equatorià, i alhora la pressió dels EUA perquè l’extradissin també va anar augmentant. El desembre del 2017 el cap dels serveis secrets equatorians, Rommy Vallejo, es va reunir amb Assange a Londres. El seu govern feia un últim intent per treure’s de sobre el seu convidat. L’australià va obtenir la ciutadania equatoriana, va ser nomenat diplomàtic i havia de viatjar amb immunitat diplomàtica a algun país on pogués treballar com a representant de l’Equador. A continuació, els nord-americans haurien avisat immediatament Morales i els seus treballadors haurien escoltat personalment la conversa entre Vallejo i Assange des de l’habitació del costat. L’advocat de Morales també desmenteix això. L’endemà els EUA van aconseguir una ordre de detenció internacional contra Assange. L’abril del 2019 el successor de Correa, Lenín Moreno, va revocar l’asil d’Assange, per la qual cosa el fundador de WikiLeaks va poder ser detingut per la policia britànica i empresonat a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, a Londres. El govern nord-americà va presentar una querella per espionatge.
Morales també ha tingut problemes amb la justícia. Al juliol els advocats d’Assange van presentar una denúncia, i un tribunal de Madrid va obrir diligències contra ell. Al setembre el director d’UC Global va ser arrestat durant tres dies. Des d’aleshores no pot sortir d’Espanya i s’ha de presentar dos cops per setmana a una comissaria.
Especialment la monitorització demostrable de converses entre Assange i els seus advocats agreuja els dubtes sobre si el fundador de WikiLeaks pot esperar tenir un judici just als EUA. Aquest serà l’argument que faran servir els seus advocats quan a partir del 24 de febrer els jutges de Londres obrin el procés sobre l’extradició d’Assange als EUA.
Traducció d’Arnau Figueras