Amb l’emoció del moment, els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín entraven a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, amb la credencial blava al coll que els reflecteix la immunitat front a la justícia espanyola. Un ample somriure de triomf i satisfacció, especialment a la cara del president a l’exili, es dibuixava a la plaça central interior de l’edifici Simone Weiss. A fora, uns centenars de ciutadans europeus procedents de Catalunya omplien els voltants del Parlament a Estrasburg. Puigdemont xafava terra francesa -almenys públicament- per primera vegada des que es va exiliar. Recordava Oriol Junqueras, a qui li seria suspesa la seua condició com a eurodiputat, i el president a l’exili apel·lava a la Unió Europea, que “no pot mirar cap a un altre costat”.
Moments abans, ell i Toni Comín arribaven des del pont Joseph Bech. El president ho feia acompanyat per la seua esposa, Marcela Topor. El passat juliol no varen poder creuar el pont d’Europa que supera la frontera Alemanya, a menys de sis kilòmetres d’Estrasburg, davant d’una possible detenció a França. En aquell moment, el llavors president del Parlament Europeu, el popular Antonio Tajani, que deixava el càrrec en aquella sessió inaugural de la legislatura, va impedir-los la entrada. Encara no hi havia una sentència favorable del Tribunal de Luxemburg.
En la sessió plenària d’aquest dilluns, però, Carles Puigdemont i Toni Comín prenien possessió com a eurodiputats, després que la justícia europea reconegués el passat 19 de desembre la seva condició de parlamentaris europeus. Aquesta condició els atorga la immunitat que ha impedit, no tan sols la seua detenció, sinó a més la protecció dels gendarmes francesos, que han format un cordó policial a la entrada del Parlament.
Puigdemont i Comín no hi eren sols. Centenars de catalans els esperaven a l’entrada entre crits de suport. Havien arribat des del dia abans per concentrar-se a la porta sota el lema “Omplim Estrasburg”. També hi havia una representació d'eurodiputats de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, entre els quals estava el cors François Alfonsi, el basc Pernando Barrena, la francesa Leila Chaïbi, l’irlandesa Clare Daly i la catalana Diana Riba, per a donar-lis la benvinguda i denunciar l'absència de l'eurodiputat Oriol Junqueras. També estava prevista la presència del president del Parlament català, Roger Torrent, però no aconseguia arribar a la roda de premsa prevista. Sí que hi era el president Quim Torra i bona part dels consellers, entre ells Alfred Bosch, Meritxell Budó, Damià Calvet o Miquel Buch, entre altres.
La darrera resolució de la Junta Electoral Central impedint la sortida de la presó del líder d’ERC va fer prendre una decisió salomònica al nou president del Parlament, el socialista David Sassoli. Malgrat que li va reconèixer la condició d’eurodiputat amb caràcter retroactiu des d’el 3 de juliol -com també a Puigdemont i Comin-, va anunciar també que en aquesta sessió suspendria el nomenament atorgat a Junqueras i la impossibilitat de sortir de la presó per trobar-se ja complint condemna amb sentència ferma
Abans d’entrar a l’edifici per preparar la sessió plenària on prendria possessió del càrrec formalment, Puigdemont feia unes breus declaracions a la premsa recordant el líder d’ERC empresonat: “avui Oriol Junqueras hauria de ser amb nosaltres, i si la Unió Europea fos una unió de drets i llibertats, seria aquí. No se li han respectat les mateixes llibertats que a nosaltres perquè hi ha un Estat membre, Espanya, que no respecta les regles que ens hem donat entre tots”, va dir.
El President i ara eurodiputat, va afegir que durant “més de dos anys d’impediments s'han dedicat molts recursos per evitar que fóssim aquí”. Malgrat tot, assenyalava el president a l’exili, “avui podem dir que la crisi catalana ha impactat profundament en els fonaments constitucionals de la Unió Europea i que és impossible, com podeu veure, que la Unió Europea continuï girant els ulls cap a un altre costat".
Representants catalans omplien la llotja d’autoritats a la sala del plenari del Parlament Europeu a Estrasburg. Prou d’hora, Carles Puigdemont i Toni Comín s’asseien als seus lloc, la darrera fila dels escons centrals, mentre rebien salutacions d’altres eurodiputats que anaven arribant. Amb un hemicicle mig buid, el president de l’eurocambra, David Sassoli, començava demanant un minut de silenci per les víctimes del avió ucraïnès abatut per l’Iran.
Immediatament desprès, llegia el nomenament de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras, amb efecte retroactiu des d’el 2 de juliol, però assenyalava la resolució de la Junta Electoral Central i la resolució del Tribunal Suprem que impedia deixar-lo en llibertat per inhabilitar el líder d’Esquerra Republicana. Al mateix temps, constatava la vacant de l’escó de Junqueras. I va ser categòric: “Mentre no es verifiquen les credencials o hi haja una impugnació, Carles Puigdemont i Toni Comín obtenen el seu escó, sempre que realitzen els tràmits previs i declaren que no exerceixen cap funció incompatible”. Al mateix temps els va declarar dintre del grup de no adscrits.
En aquell moment, l’eurodiputat de Vox, Jorge Buixadé, demanava la paraula i iniciava un espectacle aturat pel president Sassoli, que li ordenava seure mentre ell protestava amb voluntat d’acaparar l’atenció.
Poc abans havia arribat el suplicatori del Tribunal Suprem demanant la inhabilitació com a eurodiputats de Puigdemont i Comín. El president de Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va remetre a darrera hora del matí al president del Parlament Europeu, David Sassoli, la “sol·licitud de suplicatori de suspensió d'immunitat relativa als membres d'aquesta Cambra legislativa Carles Puigdemont i Antoni Comín instada pel magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa del “Procés” a l'Alt Tribunal". També feia arribar a Estrasburg testimoni de diferents resolucions acordades en aquest procediment i de la sentència condemnatòria de la Sala Segona del Suprem.
El Suprem explica en aquesta interlocutòria que Puigdemont i Comín són processats en rebel·lia i, per tant, demana la suspensió de la immunitat. Acompanyen a aquesta resolució les interlocutòries de cerca i captura, a més de les ordres europees de detenció i entrega, dictades l’octubre i el novembre passat.
Entre les anècdotes del dia, cal destacar que a la primera votació sobre qüestions de tràmit i ordre del dia, Puigdemont i Comin buscaven el procediment tècnic per votar. Semblava que no s’ho van poder preparar amb temp Durant el primer debat pels incendis a Austràlia, Puigdemont i Comin es van absentar per donar una roda de premsa amb Diana Riba, i en presència de la consellera d’Agricultura a l’exili Meritxell Serret i el president de la Generalitat catalana, Quim Torra.
També hi van participar altres diputats europeus que apel·laven a la democràcia i a la manca de justícia respecte a Oriol Junqueras. El president Puigdemont va començar donant les gràcies per la solidaritat i explicava que “això va de democràcia, drets humans i projecte europeu. Això ha de preocupar no sols al poble català, sinó a tots els demòcrates”. Perquè, afegia, "aquesta amenaça pot caure sobre altres dissidents europeus”. També va assegurar que “no estem contents perquè Junqueras no hi és i continuarem lluitant per ell. I recordarem que la Unió Europea no és monopoli dels Estats, sinó un projecte dels europeus”.
Per la seua banda, la eurodiputada d’Esquerra Republicana, Diana Riba, va explicar que la decisió respecte a Junqueras “és un atac a la democràcia”. Sassoli, diu, “reconeix que Junqueras és eurodiputat del 3 de juliol al 3 de gener, sense passar per la decisió de l’eurocambra i per la sola resolució de la Junta Electoral Central. Ha de rectificar i seguir el procediment del Parlament”. A continuació va explicar les mesures polítiques i jurídiques a prendre: “En les properes hores decidirem mesures polítiques en el grup Verd-ALE i d’altres davant els òrgans judicials. En primer lloc volem que la comissió del Parlament estudie aquesta decisió de Sassoli per a revertir-la. Jurídicament, presentarem un recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i un recurs de reposició a la Junta Electoral Central que, si desestima, ens farà recórrer al Suprem”.
L’eurodiputat Toni Comín també va prendre la paraula per “denunciar davant les institucions europees i l’opinió pública la incapacitat de l’Estat per a actuar de forma democràtica”. Per a Comín, ”no es pot parlar d’Estat de Dret perquè el jutge Llarena està actuant de forma contrària a la resposta de Luxemburg”. I afegia que “ha prevaricat, perquè el Suprem hauria d’haver-se esperat a dictar sentència a tindre la resposta de Luxemburg”. Recorda que fa dos anys hi va haver una gran manifestació a Brussel·les de ciutadans catalans on es va fer públic el missatge de que “l’Estat espanyol tenia por dels jutges europeus”. També es va fer palés un segon missatge, va assenyalar Comín: “Europa es juga la seua ànima amb el conflicte català”.
L’eurodiputat basc Pernando Barrena manifestava tot seguit la diferència de criteri del President Sassoli respecte a la seua actuació amb Junqueras d’abans de Nadal. “El president Sassoli ha vist amenaçada la seua legitimat pels grups majoritaris del Parlament, degut a les decisions adoptades abans de Nadal”, deia respecte el que va decidir sobre Oriol Junqueras, al suspendre el seu nomenament.
A preguntes dels periodistes, Puigdmeont va insistir al president espanyol Pedro Sánchez que complira el que va dir a la Cambra del Congrés espanyol de que anava a desjudicialitzar la política”. I va afegir que havia de demanar als eurodiputats socialistes que no donen suport al suplicatori del Suprem.
Respecte a una possible residència a Perpinyà, Puigdemont va insistir que la seu de treball serà Brusel·les. Peró va afirmar tenir “plans de fer accions a tota la Unió Europea. El que no pot ser és que la immunitat comence als Pirineus, que tinguem immunitat a tota la Unió i hi hagi a Espanya una ordre de detenció. Clar que anem a a fer actes a Espanya, perquè és membre de la Unió Europea i no hi ha cap excepció espanyola en matèria d’immunitat. Espanya ha de respectar la nostra immunitat i confio que Espanya actuarà com membre de ple dret".
El que sembla imminent és la visita de Carles Puigdemont a terres nord-catalanes, que es podria produir durant aquesta mateixa setmana.