Màxima expectació a Palma a l’espera que el nou Govern de Madrid intenti aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any 2020. Segur que per tot arreu els diferents governs autonòmics, i fins i tot els municipals, esperen també amb ànsia els nous comptes. Però l’Executiu de Francina Armengol té un plus d’interès. El que es deriva de la posada en valor real del Règim Especial de Balears (REB)
Un any de REB. El 22 de febrer de l’any passat el Govern de Pedro Sánchez aprovava el REB. Ara bé, no era el que l’Executiu d’Armengol hagués volgut. Tota la part fiscal de la norma –que s’havia aprovat a Balears però que Madrid no volgué assumir- quedava en suspens a l’espera que en el futur es pogués aprovar. Així i tot la presidenta illenca considerà aleshores que "estam davant d’una fita històrica”.
El problema és que la “fita històrica” ha anat complint mesos, gairebé un any ja, sense que hagi aportat res de nou a Balears. És vera, com diu Armengol, que tant el descompte –del 75%- en el bitllets aeris i marítims per als residents com les connexions energètiques de les Illes amb el continent queden establertes dins d’aquesta llei, però totes dues ja existien abans del REB. I d’ençà fa un any, res més ha suposat per a Balears el dit Règim Especial.
En el que s’aprovà el febrer de 2019 es preveu la compensació pel fet insular a través d’inversions especials per part de l'Estat. Però no s’ha concretat encara perquè no s’han aprovat uns nous Pressupostos Generals de l’Estat. O, almenys, aquesta és la raó que tant Madrid com Palma donen per bona. En efecte, el REB preveu el que anomena “factor d’insularitat” que és el canal a través del qual el Govern de l’Estat s’obliga a invertir a les Illes a banda del finançament autonòmic regular, amb l’objectiu de compensar els costos diferencials que té per als ciutadans i empreses residir en els territoris insulars. No s’establí –perquè Madrid s’hi negà- una xifra concreta però segons Armengol “serà la diferència entre la inversió de l’Estat a Balears i, com a mínim, la mitjana d’inversió de l’Estat a les comunitats autònomes”. La presidenta explicava al Parlament el març de 2019 que “el mecanisme garanteix que cada any Balears rebrà fons de l’Estat” en concepte de la dita compensació i que “seran fons reprogramables”, és a dir “si no s’executen durant l’exercici no es perdran sinó que s’acumularan en el següent”.
Ara, davant del nou Govern de Pedro Sánchez, l’expectació d’Armengol i els seus socis de Govern -Podem i Més per Mallorca - és màxima. Anhelen que s’aprovin els Pressupostos de l’Estat molt aviat. Els necessiten com l’aire que respiren. No debades els excessos en despesa dels últims anys s’han traduït en la necessitat –així ho ha ordenat el Ministeri d’Hisenda- de la contenció de la despesa per enguany i els futurs exercicis. El perill d’ofegament financer, si no arriben més diners, és més versemblant que mai. Dit d’una altra manera: necessiten fons el més aviat possible. Atès que respecte de la reforma del sistema de finançament ningú està segur de quan es podrà posar en marxa –tot i que existeix el compromís de Sánchez de fer-ho en més aviat possible- , el REB esdevé l’única via més ràpida i a l’abast per obtenir aliment econòmic.
Armengol s’ha mostrat esperançada que “la primera llei” que aprovi el Congrés en aquesta legislatura siguin els Pressupostos que incloguin “el factor d’insularitat que ha de compensar” el cost illenc abans referit a través “d’inversions mínimes de l’Estat a Balears”.