La immigració segueix essent el motor demogràfic de les Illes Balears. Així ho posen de manifest les dades de población de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), segons ha publicat el diari local Última Hora. Se sabia que el creixement poblacional de l’arxipèlag no va cessar el 2018 per mor de l’arribada de nouvinguts. Ara ja es tenen les dades del primer semestre de 2019 que no fan altra cosa que confirmar la mateixa tendència.
Immigració. En aquest primer mig any de l’any passat el creixement vegetatiu –és a dir, la diferencia entre naixements i morts- de Balears va ser únicament de 219 efectius. Poc més de dos centenars de nadons nascuts de residents. O sigui que la població illenca hauria quedat en situació d’estancament a la pràctica si no hagués estat per la immigració. En conjunt la demografia balear va créixer a 1 juliol de 2019en relació a 31 de desembre de 2018 en 10.356 efectius. És a dir, el 97,9% de l’augment fou degut als nouvinguts.
El que fa l’INE per aquest sis primers mesos de 2019 no és més que confirmar la tendència dels últims anys. En efecte, la immigració segueix creixent a les Illes. No amb els nivells de fa una dècada i mitja, cert és, però sense parar. Cada any s’incrementa la població amb més de 20.000 persones per mor de l’arribada de gent forana que busca feina a l’arxipèlag. I això, sense comptar aquells ciutadans d’altres llocs que treballen tot l’any o una bona part del qual i no s’empadronen a les Illes. Per suposat, tampoc es comptabilitza el nombre de residents estrangers de llarga temporada, o tot l’any, que són jubilats o, també n’hi ha, que fan feina des de Balears a través de via telemàtica però que segueixen essent residents als seus països.
Respecte als nouvinguts durant la primera meitat del 2019, 9.015 foren estrangers, sobretot provinents de països llatinoamericans. Els alemanys, que fa dues dècades, eren les estrelles de la immigració rica –el diari sensacionalista Bild arribà a dir que Mallorca era com un land alemany i un polític teutó proposà, mig seriosament i mig en broma, que Alemanya comprés l’illa- han deixat pas a una nova tipologia de nouvingut. Es tracta sobretot d’immigració de zones pobres, d’Amèrica del Sud, que arriba a les Illes directament del seu lloc de naixement o, també, d’altres comunitats de l’Estat on no troben feina. Els primers anys de la crisi econòmica s’esdevingué un flux emigratori d’antics immigrats llatinoamericans que se n’anaven de les Illes per buscar feina a d’altres bandes. Però amb el nou boom del turisme a partir de 2010 i, sobretot, 2011 –entre 2009 i 2018 l’afluència turística s’incrementà en un 40%- la tendència s’ha invertit i ha tornat el a passar el que pasava a finals dels anys noranta i principis dels dos mil del segle passat. És a dir, un important increment anual de les colònies sud-americanes. En aquests moments la majoria d’americans que arriben a l’arxipèlag són colombians i argentins.
Quant a la població total de les Illes, l’INE ha sumat ja quasi 1,2 milions d’efectius a 1 de juliol de l’any passat. En concret, 1.198.576. De manera que la dada a 31 de desembre suposarà trencar un altre sostre poblacional, la xifra de l’1,2 milions. En les darrerestres dècades la població balear s’haurà incrementat en un 70%. La immensa majoria de l’increment és degut a la massiva immigració. La projecció feta pel Consell Econòmic i Social per a finals de dècada indica que se superarà el milió i mig d’habitants.
Respecte del creixement per illes, Formentera és l’únic territori insular que perd –una mica- població. Menorca s’acostava el juliol de l’any passat als 100.000 efectius -97.229-, Eivissa apuntava ja cap als 160.000 -156.234- i Mallorca segueix batent marques: quasi 932.000 residents de dret -931.797- i directa cap el milió. Fa quaranta anys els grups ecologistes com el GOB –Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa, la principal entitat d’aquest àmbit de les illes- i l’esquerra política parlaven del milió d’habitants de Mallorca com una mena de potencial apocalipsi que, en realitat, ningú creia que fos possible arribar-hi. Ja hi som.