- TREN LLANÇADORA AMB L'AEROPORT DEL PRAT: Adif construeix en l'actualitat un ramal per connectar el centre de Barcelona amb l'aeroport del Prat en 19 minuts. Els plans inicials del Ministeri passaven perquè l'obra estigués acabada i en funcionament el 2018, però a hores d'ara encara no està finalitzada. En principi, les obres haurien d'acabar el 2021.
- COMPLIMENT DELS COMPROMISOS PRESSUPOSTARIS: És una de les queixes reiterades de les cambres de comerç i patronals: que l'Estat no executa les quanties consignades als Pressupostos Generals de l'Estat. En un estudi de la Cambra de Comerç publicat el passat desembre, aquesta entitat calculava que en el període 2014-2018 l'Estat va deixar d'invertir en infraestructures a Catalunya 8.000 milions d'euros que estaven pressupostats. L'any 2018 el nivell d'inversió va ser del 54%.
- MILLORA DE LA INVERSIÓ EN L'AEROPORT DEL PRAT: L'any 2017 l'Aeroport del Prat va moure 50,3 milions de passatgers, el que el converteix en el segon aeroport més transitat d'Espanya. Amb tot, és el quinzè en el rànquing inversor. La seua inversió anual per passatger fou de 0,8 euros, mentre per cada passatger de Barajas, s'hi destinaren 2,6 euros.
- DESDOBLAMENT DE LA LÍNIA ENTRE BARCELONA I VIC: El tram ferroviari entre Montcada i Vic és un d'aquells que ha quedat congelat en el temps: disposa d'una sola via, la qual cosa dificulta i curtcircuita el trànsit entre la ciutat comtal i la capital d'Osona.
-FINALITZACIÓ DE L' A-27 ENTRE TARRAGONA I MONTBLANC: és tracta d'una autovia bàsica per connectar Tarragona amb l'AP-2. L'estiu passat es van iniciar els treballs, consistents en l'obertura d'un túnel al Coll de Lilla, en el terme municipal de Montblanc. La inversió prevista és de 116 milions d'euros i el Ministeri de Foment no s'ha aventurat a posar-hi data de finalització.
- CORREDOR MEDITERRANI: El pròxim dilluns 13 de gener, s'inaugura la variant Vandellòs-Tarragona, que jubilarà el tram de via única de 39 quilòmetres que fins ara havia estat un coll d'ampolla per al corredor mediterrani. Amb tot, encara resten trams per resoldre:
- TÚNEL PASSANT DE VALÈNCIA: Aquesta infraestructura hauria d'evitar que l'estació de trens de València esdevinguera un cul de sac (una estació de la qual els trens han d'entrar i eixir). És previst que l'estudi informatiu es publique en els pròxims mesos. Les obres, segons els plans del Ministeri, haurien d'estar finalitzades el 2025.
- MILLORA DEL FINANÇAMENT AL TRANSPORT METROPOLITÀ: València es sent discriminada respecte d'altres grans ciutats en aquesta matèria. El passat novembre, el govern en funcions de Pedro Sánchez va aprovar un paquet de subvencions que atorgava 126,9 milions d'euros a Madrid; 109,3 a Barcelona; 47'5 a Canàries; i 10 a València.
- CONNEXIÓ EN AVE DE LES TRES CAPITALS VALENCIANES: Perquè la connexió en alta velocitat entre les tres capitals valencians siga realitat (el servei Euromed és de velocitat alta, no d'alta velocitat) cal resoldre el tram entre Moixent i l'Encina, que actualment és d'ample ibèric. La intenció primera del Ministeri de Foment és transformar a ample internacional per a 2022, de forma que puguen circular els trens AVE. Des de l'Encina s'empalmaria amb la via d'AVE que connecta Alacant i Madrid. D'aquesta manera, Castelló, València i Alacant quedarien connectades per AVE.
- TREN DE LA COSTA: L'any 1974, es va desmantellar la via ferroviària que connectava Gandia i Dénia. La reivindicació d'aquesta infraestructura, a través de la qual es podria connectar València i Alacant per la costa, ha estat una reivindicació constant. Aquesta infraestructura apareix com una de les prioritats en l'Agenda Valenciana d'Infraestructures i en el Pla de Rodalies del País Valencià, es contempla una inversió genèrica de 120 milions d'euros per posar-la en marxa. L'obra està en la fase inicial de la seua tramitació i, de fet, està pràcticament paralitzada des de 2017.
- GESTIÓ DESCENTRALITZADA DELS PORTS: És tracta d'una reivindicació històrica dels ports de la mediterrània, que es troben entre els què més activitat econòmica generen. Tots els ports d'Espanya depenen de l'entitat Puertos del Estado i han d'aportar els seus beneficis a una caixa comuna, a partir de la qual es reparteixen inversions, una mena de solidaritat interterritorial que minva les capacitats de desenvolupament dels ports de la façana mediterrània.