Als Estats Units, The New York Times recull el testimoni d'una víctima de la guerra d'Afganistan. Es tracta d'una dona que ha perdut tres dels seus fills, assassinats pels talibans. TNYT destaca que les morts a l'Afganistan s'estan donant en "temps rècord" en una guerra que s'ha allargat durant els darrers quinze anys i que no contempla cap solució satisfactòria des de les armes. Assetjats pel perill de caure en la droga o en la delinqüència i immersos en una guerra infinita, Afganistan tracta de sobreviure després de molts anys de conflicte, ara que l'ull mediàtic internacional apunta més cap a uns altres països i cap a uns altres conflictes. Els talibans continuen la guerra i la societat afgana continua en un laberint que no percep cap eixida a curt ni a mitjà termini. El diari nord-americà també arreplega el testimoni d'una família defensora dels talibans que està patint el conflicte.
Des del Perú, la premsa apunta cap a Alejandro Toledo, president de la república d'aquest país entre 2001 i 2006. Aquest polític es troba sota sospita pel cas Odebrecht, nom d'una constructora brasilera que, presumptament, va subornar Toledo amb 20 milions d'euros a canvi d'obtenir la licitació de la construcció d'una carretera. Toledo, que presumptament es troba als Estats Units -no vol donar pistes sobre la seua estada actual- ha exigit "presumpció d'innocència" des de les xarxes socials i diu estar patint un "linxament mediàtic". Mentrestant, el govern peruà, presidit per Pedro Pablo Kuczynski, que va ser també ministre amb Toledo, demana la deportació de l'ex-president cap al seu país, segons informa El Comercio.
A Europa, el Brexit continua generant incerteses. El diari britànic The Guardian alerta que si el Regne Unit no dóna la nacionalitat als europeus residents a aquest país després de la sortida, malgrat que aquests puguen estar casats amb ciutadans britànics, els distints estats d'Europa podran prendre la mateixa decisió als seus respectius països. Així ho ha alertat també Jeremy Corbyn, líder del Labour Party, que exigeix aquest permís per als europeus residents a la Gran Bretanya, una proposta que de moment no accepta la primera ministra, Theresa May. De moment, les condicions per obtenir la residència són molt dures. Entre aquestes hi ha un formulari de més de 80 pàgines que obliga a recuperar documentació molt concreta de la qual no tothom disposa com per exemple, assenyalar el nombre de vegades que s'ha abandonat el Regne Unit des que el ciutadà en qüestió habita en aquest país.
El Partit Demòcrata italià cada cop es troba més dividit. Així ho informa Il Corriere della Sera, que anuncia la celebració d'un congrés d'aquest partit abans de les eleccions. Matteo Renzi, que va dimitir com a primer ministre d'Itàlia després de la derrota en referèndum amb el qual pretenia aplicar una àmplia reforma constitucional, està qüestionat en el seu partit i es contempla una escissió que podria dividir el centre-esquerra italià. Cal recordar que Itàlia també es troba immersa en una onada d'euroescepticisme gràcies a l'emergència del Moviment 5 Estrelles i a la crisi dels partits tradicionals.
Le Monde informa des de França de la mobilització del Partit Republicà, liderat per François Fillon, candidat a presidir la república francesa amb aquest partit de centre-dreta. Després de l'escàndol que ha assenyalat aquest polític pels treballs ficticis pels quals presumptament va cobrar la seua dona, les bases del partit han protestat contra la seua candidatura pel fet de restar possibilitats al triomf dels republicans. En aquest sentit, les bases esperen una reacció de Fillon. El malestar és evident i Marine Le Pen en podrà traure profit, com també ho farà previsiblement l'altre partit que aspira a la presidència de la República: el Partit Socialista, que es troba en un moment molt delicat.
Acabem amb el Frankfurter Allgemeine, que parla de la crisi interna d'AFD, Alternativa per Alemanya, el partit d'ultradreta d'aquest país. Segons aquest periòdic, l'èxit d'aquesta formació està, paradoxalment, deteriorant les seues expectatives i ampliant una crisi interna que divideix els més conservadors dels més radicals. Un dels líder d'aquest partit, Björn Höcke, va criticar un monument a les víctimes de l'holocaust nazi ubicat a Berlín. El partit valora la seua expulsió i alguns dels seus membres reivindiquen l'esperit "liberal" de la formació, volent allunyar-la de paràmetres radicals que, segur, deteriorarien la seua popularitat. Aquesta no és la primera mostra favorable a Adolf Hitler que dóna algun membre d'aquest partit polític en creixement. Mentrestant, l'objectiu dels dirigents és guanyar les eleccions a Alemanya, i saben que aquest triomf només s'assolirà si s'allunyen d'aquestes postures radicals que a Alemanya no són pas acceptades.