L’Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat aquest passat dissabte dia 28 de desembre al Conservatori Superior de Música i Dansa de Palma la tradicional Nit de la Cultura, l’acte central de tots els que organitza en ocasió de la Diada de Mallorca del 31 de desembre. En conjunt, l’entitat ha organitzat una trentena d’activitats arreu dels pobles de l’illa durant les festes d’hivern, tots amb el denominador comú de reivindicar -a través d’un manifest – la llengua i cultura catalanes.
Nit de la Cultura. A les 20:30 del vespre s’iniciava l’acte. S’anaren intercalant entre el lliurament dels Premis 31 de desembre les actuacions de dansa – el grup Galejar- , música– el grup Senyor Oca i el cantautor Feliu Ventura-, poesia – a càrrec d’Aina Torres i Meritxell Gené- i circ–espectacle del Circ Bover–. Respecte als guardons, que tenen per objectiu premiar les iniciatives que durant l’any han «afavorit l’ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a més de promoure la cultura i desvelar i estendre la consciència nacional pròpia», i tal i com El Temps ja en va informar, enguany els premiats han estat Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan i Marí – premiJosep Maria Llompart, destinat a la dinamització cultural; Circ Bover – premi Bartomeu Oliver per la seva difusió de les arts escèniques -, Filmclub – premi Emili Darder, per oferir cinema, sèries i documentals doblats o subtitulats en català -, Bàrbara Sagrera Antich -premi Miquel dels Sants Oliver per la seva obra «Corpus de fraseologia de les Illes Balears», Clara Fiol – premi Bartomeu Rosselló–Pòrcel, per la seva aportació a la cultura musical de les Illes -, l’Associació Ona Mediterrània – premi Francesc de Borja Moll, per la tasca d’impuls de mitjans de comunicació en català; Gori Negre – premi Aina Moll, per la seva tasca com a músic, ceramista, escultor i agricultor ecològic – i, finalment, Pere Pascual – premi Gabriel Alomar, per la seva consciència cívica i social a l’àmbit de l’empresa -.
Així mateix l’Obra Cultural ha distingit amb la Menció d’Honor de l’entitat a Paula Rotger, «víctima d'un cas greu de discriminació lingüística» i a qui «se li reconeix la seva fermesa i resiliència. Ha hagut de suportar diverses denúncies, una sanció per part d'AENA, que li ha impedit fer feina durant més d'un mes. Ha patit dos atacs violents, un contra el seu vehicle i un altre contra la seva persona. Malgrat agressions, intimidacions i amenaces, Paula Rotger s'ha mantingut ferma en la seva denúncia de la discriminació patida».
Dos dels convidats per l’Obra han estat el coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, Antoni Gisbert, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que, juntament amb Josep de Luis, president de l’Obra, han presentat abans de la Nit de la Cultura la campanya ‘Bon dia mòbil’ que portarà a terme durant el 2020 l’OCB amb la intenció de dur la música i la llengua catalana arreu de Mallorca; es tracta d’un escenari mòbil pel qual passaran músics en llengua catalana i que servirà per difondre la llengua pròpia.
Josep de Luis. Tal i com és tradició, el president de l’Obra, Josep de Luis va fer el discurs en el moment central de l’acte. Es referí al progrés orgànic que ha experimentat l’entitat durant el 2019, tingué un emocionat record per a Aina Moll i Marquès - «sòcia fundadora de la nostra entitat i l’arquitecte del procés de normalització lingüística, que ens va deixar just començar l’any, dia 9 de febrer. Del seu llegat, del seu mestratge i del seu exemple en serem per sempre deutors» - i destacà la intensa campanya – sota el nom de «Comença un bon dia» - realitzada que «ens ha permès arribar a més de 25.000 persones» a les que «hem fet arribar un missatge positiu, transversal i engrescador cap a la nostra llengua».
Respecte a la reivindicació davant de les institucions, Josep de Luis es va congratular perquè «l’esforç i dedicació de l’Obra Cultural Balear han aconseguit situar de nou en l’agenda el debat sobre els drets lingüístics». Anuncià que «l’any nou ens presenta reptes que no defugirem. Restam expectants per la posada en marxa de l’Oficina de Drets Lingüístics, que esperam degudament dotada de recursos humans i econòmics. Estarem a l’aguait que respongui a les necessitats». Per un altre costat, feu especial menció al fet que «tenim pendent convèncer als representants públics de la conveniència de complir, ells els primers, les normes. La regulació del Decret 49/2018, sobre l’ús de les llengües en l’Administració, és sistemàticament ignorat, en una constant actitud rebel al seu compliment, per una part dels nostres governants. Com poden reclamar-nos complir les normes quan ells mateixos no les respecten?». Aquest decret que el president de l’Obra citava és el que obliga als membres del Govern a expressar-se sempre en català en els actes públics en els que hi participen de forma oficial. Una obligació que de manera constant incompleixen alguns consellers i directors generals, sobretot de Podem i, menys del PSIB-PSOE. Per al màxim càrrec de l'OCB, «l’exemple dels nostres governants és fonamental per prestigiar la llengua pròpia».També es referí a la relativa polèmica creada perquè l'avantprojecte de la nova llei d'Educació que presentà la conselleria del ram, del PSIB, no contemplava expressament el català com a llengua vehicular exclusiu de l'ensenyament: «ens mantendrem vigilants i exigents amb les nostres institucions. Vigilarem que no es faci cap passa enrere com la que significaria aprovar la nova llei d’educació amb l’actual redactat. (..) Cert és, que en fase d’avantprojecte resta camí per córrer i les oportunitats de millora del text són moltes. L’Obra Cultural Balear, fent costat a la comunitat educativa, tendrem, com sempre, la mà estesa per avançar en la igualtat i el prestigi de la llengua pròpia. I també tendrem, com hem fet sempre que ha estat necessari, la ferma determinació per dir prou de forma tan contundent com calgui si perilla la llengua catalana com a element de cohesió social del sistema educatiu».
Reivindicà, així mateix, el català com a eina d'integració de la immigració: «la cultura és el conjunt d’elements que, com a societat, posam a l’abast dels nouvinguts com a porta oberta a la integració. Llengua i cultura són, inequívocament, polítiques socials. Són polítiques de país. Invertir en llengua i cultura és apostar per la integració i la cohesió. Invertir en llengua i cultura és fer país».
I, finalment, tingué un record -força aplaudit pels presents – per als líders independentistes presos i expressà un crit d’alerta davant dels vents de la intolerància: «tossudament ferms, seguim el far d’Europa, seguim al costat dels valors democràtics en un temps on semblen rebrotar les males herbes del feixisme. Seguim, com sempre, del costat de la convivència, combatent el racisme, l’homofòbia, el masclisme, la intolerància, la repressió, la ignorància i seguim alçant orgullosos la insígnia de la llibertat, aquest llaç groc que, ja per tercer any consecutiu, ocupa el lloc on hi hauria d’asseure el president d’Òmnium Cultural i de la Federació Llull: el nostre company Jordi Cuixart».