La nova era política espanyola va començar divendres passat amb l'elecció del socialista José Luis Rodríguez Zapatero com a nou cap de l'executiu de Madrid. Després de 14 hores de debat que van deixar ben clares les diferències de tarannà entre el nou president i el seu antecessor al càrrec, el popular José Maria Aznar, Zapatero va ser investit amb el sí de 183 diputats, exactament els mateixos amb els que comptava el PP de la majoria absoluta. Va aconseguir els suports del PSOE, ERC, Esquerra Verda (EV: IU i ICV), BNG, Coalició Canària i la Chunta Aragonesista. El PP va votar-hi en contra i la resta de formacions de la cambra -entre elles el PNB i CiU- van optar per l'abstenció.
En el seu discurs d'investidura va marcar les grans línies de la seva actuació política, però va evitar concretar alguns temes com ara el nou model de finançament autonòmic, la política fiscal o les seleccions esportives nacionals. Va ser només durant els debats amb els portaveus dels grups que li van comprometre el suport quan va deixar anar algun compromís més concret. El nou president demanava "temps" per dur a terme les seves reformes, que passen per un canvi radical en les formes i la protecció de la pluralitat política. Els grups li demanaven també canvis estructurals. Aquest és el resum dels grans compromisos adquirits per Rodríguez Zapatero al debat d'investidura: Model d'estat: Garanteix que no es posaran traves a les reformes dels estatuts d'autonomia sempre que estiguin dins el marc constitucional.
No aclareix, perquè no ho contempla, què passarà si el Parlament català remet a les Corts un text que requereix una reforma constitucional. En tot cas proclama que per reformar estatuts calen "majories socials significatives", i dóna a entendre que el veto del PP -quarta força al Principat- a l'Estatut català no serà impediment. Demana al PP que participi a les ponències redactores.
També concreta la seva predisposició a buscar consens per reformar la Constitució. Ho farà per incloure-hi els noms de les disset comunitats autònomes, per evitar la discriminació de la dona en la successió monàrquica, per reformar el Senat i per adaptar la Carta Magna a la Constitució europea. No vol anar més enllà en la reforma constitucional, i en aquest punt considera bàsica l'entesa amb el PP. Interpel·lat per CiU, no es tanca en banda que la Constitució atengui, aquest cop de forma concreta, les diferències entre les nacions i regions que formen l'estat espanyol, sense renunciar als principis d'igualtat del seu federalisme. A petició d'ERC es compromet a fer "el màxim" per tal que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea per la via del reconeixement a la Constitució de la UE. També es compromet a entrevistar-se almenys un cop l'any amb els presidents autonòmics i a fer una conferència de presidents, mesura que, si bé afavorirà la cooperació, pot anar en detriment de les històriques relacions de bilateralitat entre el Govern central i el de Catalunya.
Conflicte basc: Afirma que té voluntat de mantenir el pacte antiterrorista, que és vigent, i alhora pretén obrir-lo a altres forces polítiques amb una cimera per buscar consensos més amplis i no afrontar la lluita contra ETA només de bracet del PP. Denuncia el contingut del Pla Ibarretxe, tot i que el PNB li fa notar les similituds que té amb les propostes que fan els socialistes catalans. Avisa els nacionalistes bascos que no poden saltar-se les "regles del joc". En el terreny també del terrorisme promet millor coordinació entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Coordinació amb el Govern basc.
Pla Hidrològic: Es va comprometre a paralitzar el transvasament de l'Ebre al País Valencià, Múrcia i Almeria, i a apostar per una nova cultura de l'aigua, fet que va satisfer especialment ERC, EV i CHA. Va prometre consens i diàleg amb totes les parts implicades per buscar solucions per les zones demandants d'aigua i per resoldre els problemes de les conques del Xúquer i el Segura.
Política exterior: Tot i que al seu discurs inicial es va mostrar ambigu i va apuntar la possibilitat que les tropes espanyoles seguissin a l'Iraq si així ho decidia l'ONU, en el debat amb IU va deixar clar que la situació al país persa no sembla que hagi de canviar i que les tropes tornaran el 30 de juny. Aposta per l'entesa amb la vella Europa i pel desbloqueig del conflicte entre Israel i Palestina. Recuperació del consens interior i exterior.
Immigració: Va oferir a totes les forces polítiques un pacte d'estat que passaria per una nova reforma de la llei d'estrangeria. No va concretar el grau de protagonisme de les comunitats autònomes a l'hora de fixar el contingent d'immigrants.
Llibertats: També va explicitar el compromís per buscar consens en matèria de justícia després del trencament del pacte d'estat subscrit amb el PP a què donaven suport totes les formacions polítiques. Va prometre reformes per aprofundir en la qualitat democràtica en camps com els dels mitjans de comunicació públics, el reglament del Congrés dels Diputats i el Senat, o promoure un pla d'igualtat, amb què es veurien especialment beneficiats gais, lesbianes, transsexuals i dones, modificant el Codi Civil.
Assumptes socials: Plans de xoc per temes com l'habitatge, amb la construcció de 180.000 vi vendes assequibles per any, l'atenció a persones dependents, la millora de les pensions més baixes, i l'increment progressiu del salari mínim fins als 600 euros al mes.
Economia: Gran acord social contra la precarietat laboral i pel foment de l'ocupació estable. Apostarà, com han fet els governs del PP, per l'estabilitat pressupostària i per l'impuls de les polítiques industrials incrementant en un 25% el pressupost d'I+D+I.