-Pel que fa al president Quim Torra, vostès pensaven que la querella no seria admesa a tràmit i una vegada celebrat el judici ja pronosticaven la inhabilitació. Per què?
-GB: No tenia perquè acabar en inhabilitació, però és un procediment bastant més complex que un simple judici.
-IE: Des del punt de vista de l’anàlisi jurídic de la causa no haurien ni d’haver arribat a prendre declaració al president Torra com a investigat, ni s’hauria d’haver admès a tràmit la querella del fiscal, ni el fiscal hauria d’haver presentat cap querella. Els fets no són delictius ni concorren elements del delicte. Però el que comença malament no pot acabar bé. Amb aquests precedents i amb un tribunal que s’ha vist que no és imparcial, poc es pot esperar. I això ho vam reflectir al judici.
-Em posarien un exemple que evidencie que el tribunal no era imparcial?
-IE: El fet que els magistrats no s’hagin abstingut. És cert que els vam recusar per manca d’imparcialitat, però ells mateixos s’haurien d’haver abstingut al concórrer unes causes flagrants per abstenir-se, com ara tenir interessos molt clars. En aquest sentit, l’element material i objectiu del delicte, que és si l’ordre era o no il·legal -la que va emetre la Junta Electoral Central-, evidentment, justament en aquest element material és en el qual es pronuncia el president del TSJC, el mateix que presideix la sala, quan mesos abans i en relació directa amb aquests fets va manifestar públicament que s’havien de retirar els llaços, que l’ordre era absolutament procedent, que els espais públics són neutres i que aquests havien de tornar a la normalitat. Just això és part del debat jurídic sobre si és o no delicte el fet imputat al president Torra i just en això es va pronunciar. S’hauria d’haver abstingut i no jutjar el president Torra per aquests fets, perquè ell mateix se n’havia pronunciat. Es va pronunciar sobre l’element objectiu. Per què jutja, si ja tenia claríssim que anava a condemnar?
-Segons vostès, l’ordre de la JEC era legal o il·legal?
-IE: Il·legal. Perquè la JEC ni era competent, ni era autoritat superior ni l’ordre que emet és legal. El codi penal diu que quan l’ordre no és legal no hi ha obligació d’obeir-la. I no era legal perquè l’exhibició en un edifici públic d’uns llaços grocs i d’una pancarta que diu “llibertat presos polítics” no és partidista. El president Torra no estava demanant el vot a la seva formació mantenint a la façana aquells cartells: era una crida solidària amb unes persones privades injustament de llibertat. Ni més ni menys que el que ha establert el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU. Aquesta resolució de l’ONU diu, a més, que les autoritats espanyoles han de fer tot el possible per posar remei a aquesta situació. La defensa de drets fonamentals no pot ser un missatge partidista. L’ONU, per exemple, quan emet la resolució, no demana el vot a cap partit. I pel mateix motiu, el president Torra tampoc.
-Deia que la JEC no és un òrgan superior al president de la Generalitat. Però si el president posa una pancarta en període electoral en un edifici públic demanant el vot al seu partit, qui li ho podria retreure?
-IE: Hi ha un buit legal.
-GB: Però és que a més la Generalitat no participava en aquest procés electoral i, per tant, no estava sota tutel·la de la JEC.
-I per tant, la JEC, sobre qui pot actuar?
-GB: Sobre les persones que participen en un procés electoral concret. Els candidats, per exemple.
-En l’últim torn de paraula, Torra va fer un al·legat polític, tal com van fer els ara condemnats per l’1 d’octubre. És bona idea, en termes de defensa, que un acusat acuse la justícia?
-GB: Està en el seu dret. I crec que sent el president de la Generalitat és la seva obligació.
-El president Quim Torra ha estat condemnat a inhabilitació. La vostra estratègia de defensa haurà fracassat?
-GB: No. Aquests judicis s’han de plantejar en el llarg recorregut. No acabarà en el Suprem ni en el Constitucional: acabarà a Estrasburg sí o sí, perquè s’estan vulnerant una sèrie de drets fonamentals establerts en el conveni. Al Suprem plantejarem la necessitat d’unes qüestions prejudicials i si el Suprem se les salta l’inhabilitaran. Però això no voldrà dir que el Suprem hagi actuat correctament. Al final, el problema no és del president Torra, sinó de l’Estat espanyol. Cap a on volen arribar amb aquesta aberració de viure d’esquenes a Europa?
-IE: La major part de les qüestions prejudicials que es van plantejar i que no es van admetre per part del TSJC tenen a veure amb la manca d’imparcialitat del tribunal. Potser podria haver una altra estratègia en què no es plantegi aquesta falta d’imparcialitat per no enfadar-los ni provocar-los. Però nosaltres no defensem per no enfadar un jutge, sinó per defensar els drets fonamentals que assisteixen l’acusat. I en aquest cas concret, si no ho plantegem des del primer moment, després no es pot plantejar. No es pot canviar d’estratègia. S’ha de reproduir des del moment en què t’adones que el tribunal no és imparcial.