A la premsa internacional: l'espionatge esglaia el Regne Unit

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 





 

Des del Regne Unit, The Guardian anuncia les mesures que vol prendre el Govern britànic sobre aquelles persones que revelen secrets d'Estat. Els nombrosos casos internacionals donats durant els darrers anys, en els quals s'han tret a la llum pública secrets de diversos Governs i també de polítics en campanya, ha alertat el Regne Unit, que contempla augmentar les penes de presó contra aquells que difonguen afers que comprometen la política. Així, la presó contra aquestes persones, normalment periodistes, funcionaris o assessors polítics, podria augmentar dels 2 als 14 anys. Els periodistes protesten contra aquesta proposta. Les ombres d'Edward Snowden i de Julian Assange preocupen el Govern britànic.

La Repubblica d'Itàlia trau en portada una imatge del papa amb unes declaracions sobre els casos de pedofília produïts a l'Església. "Com un retor pot causar tant de mal?", es pregunta el pontífex. Les 1.200 denúncies contra el Vaticà per casos de pedofília entre 2013 i 2015 han fet reaccionar la màxima institució eclesiàstica. Aquestes paraules del papa, escrites en el pròleg d'un llibre escrit per una víctima de pedofília, Daniel Pittet, anuncien el màxim càstig contra "aquells que practiquen la pedofília i contra aquells que protegeixen els seus autors". El papa Francesc reconeix que aquests casos són "terribles" i mostra la seua solidaritat amb les víctimes. Des del Vaticà, mai no s'havia exercit una condemna tan contundent contra aquests casos.

Les eleccions presidencials franceses, que se celebraran el 23 d'abril, són motiu de portada a Libération. El periòdic francès analitza l'estat de la qüestió després del cas de François Fillon, candidat del centre-dreta i protagonista d'un escàndol després que s'haja publicat que la seua dona va cobrar sous per treballs d'assessoria política que presumptament mai no va realitzar. Aquest tema ha detonat les possibilitats del centre-dreta per accedir a la presidència. El bàndol social-demòcrata, més deteriorat que mai, també veu allunyades les seues possibilitats. Aquestes carències alimenten les possibilitats de l'extrema dreta de Marine Le Pen, tot i que, com en les darreres eleccions, els vots cap a un dels candidats moderats durant la segona volta impediran l'accés al poder del Front National, previsiblement. Tot i així, Libération destaca que els darrers casos estan donant girs inesperats a les enquestes.

El protagonista del dia a Alemanya és Frank-Walter Steinmeier, el polític socialdemòcrata que ha estat triat president d'Alemanya gràcies als vots dels partits majoritaris que integren la grosse koalition. Steinmeier, titllat com el candidat "de l'antipopulisme", arriba a la presidència del país per contrarestar l'efecte de l'extrema dreta, que com en molts altres països d'Europa, cada cop rep més suport a Alemanya. El diari Frankfurter Allgemeine destaca la tasca d'aquest polític i el titlla com un socialdemòcrata sense el qual "el seu partit no seria el mateix". Steinmeier, que havia estat fins ara ministre d'Exteriors del seu país, és conegut, entre altres coses, per ser un polític declaradament contrari a Donald Trump.

A l'altra banda de l'Atlàntic, The New York Times explica les incerteses del programa de seguretat interna que planteja Donald Trump i el seu equip de Govern. De fet, segons aquest diari nord-americà, hi ha una confusió total entre aquells que han d'aplicar les polítiques pregonades per Trump. Segons TNYT, moltes d'aquestes polítiques troben dificultats d'aplicació i, alhora, els funcionaris de l'Estat estan confusos perquè no coneixen ben bé les paraules i les propostes que Trump fa a uns altres líders internacionals. Després que la justícia haja tirat enrere el decret migratori del nou president nord-americà, ara molts funcionaris troben dificultats per aplicar en política els desitjos expressats pel president republicà.

Acabem a l'Amèrica del sud, on els presidents de Xile i de l'Argentina -Michelle Bachellet i Mauricio Macri- caminen cap a una convergència entre Mercosur i l'Alianza del Pacífico, estructures supranacionals de caràcter econòmic implantades al sud del continent americà per buscar la confluència d'interessos i el llançament d'iniciatives conjuntes. Ambdós dirigents han signat la Declaració de Chacabuco, signada pel 200 aniversari de la batalla que rep el mateix nom i que va ser definitiva per a la independència de Xile. A més, aquest acte ha signat també per signar una "germanor" simbòlica en aquests temps de proteccionisme i de recels entre estats veïns. Una declaració que apuntava, clarament, cap als Estats Units i cap a les polítiques del seu nou president. El periòdic xilè El Mercurio destaca la voluntat dels dos països protagonistes per impulsar "un creixement inclusiu".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.