Ho va avançar l'Advocat General de la Unió Europea el 12 de novembre i ho ha confirmat aquest dijous el Tribunal de Justícia comunitari (TJUE). La resolució és clara, Oriol Junqueras gaudia d'immunitat des del mateix moment en què va ser escollit eurodiputat i, per tant, hauria d'haver estat alliberat de la presó provisional per anar a prendre l'acta i poder exercir les seves funcions. Contradiu així el Tribunal Suprem de l'Estat espanyol que, en el seu moment, va optar per deixar al líder d'ERC a la presó en entendre que la immunitat començava a ser vigent un cop l'electe prenia l'acta d'eurodiputat. Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.
A més, avala la tesi de la defensa del pres polític que lidera Andreu Van den Eynde, i desmereix el tràmit de jurar la Constitució que reclama l'Estat espanyol per poder recollir l'acta d'eurodiputat i comunica a l'alt tribunal espanyol que si volia mantenir la presó provisional, en tot cas, ho havia de sol·licitar al Parlament Europeu.
Aquest tràmit, de fet, va ser el que va impedir que cap dels tres dirigents independentistes electes i processats - els exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín van ser escollits per Junts per Catalunya- poguessin prendre possessió del càrrec. Ara, però, el TJUE exposa que "les persones que, com el senyor Junqueras, van ser escollides Membres del Parlament Europeu gaudeixen, des del moment en què els resultats van ser declarats, d'immunitat". Aquesta condició permet a les persones electes "viatjar i prendre part de la sessió inaugural del Parlament Europeu acabat d'escollir".
No queda clar, però, si la decisió comporta la immediata posada en llibertat d'Oriol Junqueras. Cal tenir en compte que, a diferència de quan va ser escollit eurodiputat, ara mateix ja hi ha una sentència en ferm contra el líder d'Esquerra Republicana. També hi ha dubtes sobre què suposarà aquesta immunitat sobre els electes que són a l'exili -i que si es consuma el Brèxit, es podria ampliar també a Clara Ponsatí-. Tot plegat, podria tenir múltiples derivades polítiques i ampliar el marge de maniobra del president català a l'exili. És per això que la decisió s'ha celebrat amb alegria entre els diputats al Parlament d'ambdós partits.
Els fets: l'exclusió dels independentistes
El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d'eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.
Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d'eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L'Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d'ells va poder ocupar l'escó a l'Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.
Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del 'procés' del 14 d'octubre.
Les tres preguntes del Suprem
El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l'abast de la immunitat d'un eurodiputat. És a dir, si aquesta s'aplica abans de la sessió de constitució de l'Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.
En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d'haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l'alliberament hauria de ser "automàtic" o fruit d'una ponderació entre "els interessos" de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.