Els esglaons que condueixen fins la justícia són més alts que les columnes de marbre del majestuós palau que va fer construir el rei Leopold II a Brussel·les. Dilluns, de nou, el jutge instructor que havia de decidir sobre la extradició del president Carles Puigdemont i dels consellers Lluís Puig i Toni Comín, suspenia la vista ajornant-la fins al proper 3 de febrer de l’any vinent. La raó són els procediments que hi ha al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a Luxemburg sobre l’adquisició de la condició d’eurodiputat i la immunitat parlamentària. El jutge belga vol esperar a conèixer la doctrina del TJUE, que el vincularia en la seua resolució.
El jutge d’instrucció a Brusel·les ha pres la decisió d’ajornar la vista sobre l’euroordre que implicaria l’extradició de Puigdemont, Comín i Puig en base a les al·legacions plantejades per les defenses, Gonzalo Boye, Paul i Simon Bekaert, Josep Costa i Christophe Marchand. La resolució de suspensió esdevé del "requisit de procedibilitat” plantejat per la defensa, és a dir, si es pot procedir a l’extradició quan hi ha pendent la qüestió de la immunitat encara als tribunals. El jutge, doncs, ajorna la decisió sobre l’euroordre i el fiscal belga no s’hi oposa.
Puigdemont confirmava la suspensió de la vista en declaracions a les escales del Palau de Justícia i afirmava que continua posant-se a disposició del jutge, i defensava la feina dels seus advocats. “Confiem en la justícia allà on els nostres drets estiguen més garantits”, declarava. Respecte a com afectarà la sentència de Luxemburg del proper dijous, manifestava que “Junqueras no hauria d'haver entrat mai a presó i defensem que tots el companys que hi ha a la presó puguin sortir i passar Nadal amb la família i en llibertat”.
El president a l’exili es troba confiat que els tribunals els donaran la raó. “Teníem raó en confiar en la justícia europea, tant si era en Bèlgica, Alemanya com a Escòcia o a Luxemburg. Els jutges van a fer el seu treball lliures de pressió i nosaltres ho acatarem”, va dir Puigdemont. I va recordar que “aquestes decisions no ens afecten sols a nosaltres, sinó a més de dos milions de vots europeus que estan sense representació i que posen en joc la democràcia a Europa”.
El primer dels casos pendents és la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal Suprem a Luxemburg respecte al vicepresident Oriol Junqueras, empresonat, jutjat i ara mateix condemnat. El Suprem inquiria a Luxemburg sobre el condicionant que hi ha a l’Estat espanyol per prendre possessió del càrrec d’eurodiputat jurant la Constitució a la seu de la Junta Electoral Central. Aquesta formalitat no es produeix en cap altre Estat membre de la Unió Europa i tampoc és exigible al reglament intern o estatuari del Parlament Europeu, a cap directiva ni al Tractat de Lisboa.
La sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras es farà pública aquest dijous, dia 19, no essent vinculant per a Puigdemont i Comín. Tampoc serà executiva de forma immediata respecte a Junqueras, perquè es tracta de una resolució consultiva i sols el jutge Llarena la pot executar, com a jutge instructor de la causa. Encara i així, el jutge belga que instrueix l’euroordre contra el polítics catalans exiliats a Brussel·les, Waterloo i Lovaina podrà tindre en compte la sentència del TJUE, atès que marca doctrina.
Hi ha que recordar que el Tribunal Suprem va a apartar de la causa de prejudicialitat de Luxemburg a Puigdemont i Comín, al·legant que no eren parts en el procès, malgrat que estaven i estan imputats al mateix procediment que Junqueras i la resta de polítics catalans condemnats recentment al judici del procès.
Però la data del 3 de febrer també porta causa d’una altra demanda presentada davant del tribunal de Luxemburg. Es tracta de la demanda de fons contra el Parlament Europeu per part de Carles Puigdemont, Toni Comín i, per extensió, de Clara Ponsatí com a futura eurodiputada quan es faça efectiu el Brexit -li correspon un escó dels que deixa el Regne Unit pel nombre de vots-. Aquesta causa va paral·lela al recurs de cassació contra les mesures cautelars que va dictar el TJUE l’1 de juliol passat, quan va impedir que Puigdemont i Comín pogueren prendre possessió del càrrec d’eurodiputats a la sessió plenària inaugural de la Parlament Europeu celebrada a Estrasburg.
La demanda de fons va ser plantejada el 28 de juny, al mateix temps que es recorria la resolució del Parlament per la que no se’ls considerava eurodiputats. En aquesta es planteja la qüestió de la immunitat parlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí, així com el procediment i el moment de l’adquisició de la condició d’eurodiputat. La fase instructora d’aportació de documental i al·legacions ja s’ha acabat i s’espera que tal vegada per a febrer hi haja vista o resolució. També està conclòs, i vist per a deliberació i sentència el recurs contra les mesures cautelaríssimes respecte a la prohibició d’entrar al plenari d’Estrasburg.
En aquests moments, doncs, el Parlament Europeu haurà de resoldre les qüestions ja plantejades per Puigdemont i Comín per poder exercir com eurodiputats electes que són. És previsible que les defenses aporten com a fet nou la propera sentència el TJUE sobre Junqueras en aquest sentit i tornen a demanar el reconeixement de la seua condició d’electes.
Es més, tampoc no caldria, atès que el Parlament Europeu és part al procediment de Junqueras a Luxemburg. Així, serà sabedor de la doctrina del TJUE, si és que la resolució judicial adopta les conclusions de l’advocat general, ja avançades com és habitual aquest procediment, contràries a les exigències excepcionals que figuren a la llei electoral espanyola de jurar la Constitució a Madrid per a ser considerat eurodiputat. En aquest cas, la sentència del TJUE és vinculant per al Parlament Europeu, que deurà aplicar aquesta doctrina en les qüestions que se li plantegen. El procediment, doncs, es pot allargar de deu mesos a any i mig, seguint el procediment parlamentari de defensa i reconeixement de la condició d’eurodiputat.
S’ha de tindre present que el procediment, tant per reconèixer com per a llevar la condició d’eurodiputat i, per tant la seua immunitat, és prou complexe. La qüestió es veu primer a la Comissió IURE, que és el grup que s’ocupa dels assumptes legals al si del Parlament Europeu i que afecta la seua composició i els seus membres. Aquesta comissió estudia el cas a porta tancada, però part del procediment es pot fer en públic a petició de les parts i amb acord de la comissió. La resolució que es pren, a més, s’ha d’aprovar en sessió plenària al Parlament Europeu, precedida d’un debat públic i amb la votació dels 751 eurodiputats.
D’altra banda, el Parlament també té pendent la conclusió del procés de verificació de credencials respecte dels 751 eurodiputats. Aquest procediment sol durar almenys deu mesos i, mentrestant, els eurodiputats ho són de forma provisional. També aquí el Parlament haurà d’aplicar la llei i la doctrina del TJUE, com va reconèixer el seu President David Sassoli quan se li va preguntar. “Complirem les resolucions judicials”, va dir.
A favor del reconeixement de la credencial per a Puigdemont, Comín i -si es produeix desprès del Brexit- Ponsati juga el Boletín Oficial del Estado (BOE), que va proclamar i publicar a l’endemà de les eleccions el llistat amb els eurodiputats electes. Els noms d’aquests polítics catalans hi figuren allí. Al llistat que l’Estat espanyol va remetre al Parlament Europeu ja no hi són. Però a cap llei europea, Reglament, directiva ni al Tractat de Lisboa es diu que els Estats membres tenen potestat per a decidir qui és i qui no és eurodiputat. És al Parlament a qui li correspon.
Però el laberint judicial no acaba ací. Pendents hi ha, a més de la sentència del proper dijous de Junqueras, la demanda de fons a la sala del Tribunal General del TJUE de Luxemburg i el recurs de cassació al TJUE, cinc peticions de qüestió de prejudicialitat. També hi ha una demanda al Tribunal Suprem demanant la resolució on es publiquen els resultats electorals i una altra demanda contra la resolució on diu que es deixen vacants els escons de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
Altres demandes al Suprem, a la Sala Penal, són: l’escrit de retirada de l’ordre de presó, l’apel·lació per l’alçament de la ordre de detenció, l’apel·lació de la immunitat, el recurs de reforma per l’euroordre de Comín, i el de l’Advocat General. A la Sala del Contenciós del Suprem també hi ha dos recursos, pel requisit del jurament i per la credencial. Al Tribunal Constitucional hi ha un recurs d’empara contra la interlocutòria denegant mesures cautelars. Mentre que al Parlament Europeu són sis les peticions i els documents aportats relatius a la denegació de credencials i de la immunitat com a parlamentaris europeus.
Regina Laguna és corresponsal a Brusel·les