Victòria del 'Brexit': Regne Unit abandona la Unió Europea

Els partidaris de la sortida s'imposen amb un 52% dels vots, i les primeres conseqüències d'aquesta decisió ja es deixen notar als mercats amb el col·lapse de la lliure esterlina. Sols Escòcia, que ara es veu legitimada per demanar altra consulta sobre la independència, i Londres han esdevingut en bastions de la permanència. Amb aquest resultat, el futur d'Europa esdevé imprevisible: l'extrema dreta celebra la victòria i ja demana votacions similars a França i Països Baixos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El somni de la construcció d'Europa es converteix en malson. Una de les principals potències del vell continent diu no al projecte que va nàixer a la postguerra de la segona batalla bèl·lica mundial. Regne Unit ha decidit amb el 52% dels vots abandonar la Unió Europea. I amb això col·loca el projecte compartit davant un escenari totalment imprevisible. No debades, a la crisi dels refugiats, al qüestionament de les polítiques d'austeritat i a l'augment de l'extrema dreta ara es suma un problema de magnituds considerables: l'adéu britànic.

Tot i que les enquestes a peu d'urna i el recompte de vots a la matinada pareixien albirar un triomf dels partidaris del sí a la Unió Europea, va ser tot un mirall. Més de 17 milions de britànics han donat una dolorosa portada al somni europeu. El 'Brexit', el nom amb el qual s'ha batejat la sortida a la premsa anglesa, ha guanyat en 263 districtes. El 'Remain', la permanència, tan sols en 119.

Malgrat que ni els mateixos euroescèptics confiaven en el seu triomf -la sensació al partit xenòfob UKIP era de derrota-, un exultant Nigel Farage, líder dels contraris a la Unió Europea, s'ha afanyat a proclamar que aquesta era una victòria de la «gent real, normal i decent». «Independence Day», ha exclamat eufòric.

Una afirmació que ha estat correcta: a les zones del Regne Unit on es traça un perfil més baix, de classe treballadora ha guanyat el 'Brexit'. Les polítiques d'austeritat, les perspectives econòmiques i la crisi migratòria han passat factura, i ha fet obviar als votants les advertències llançades tant pel líder conservador, David Cameron, com pel laborista, Jeremy Corbyn. Ni l'alerta llançada pel ministre de finances, George Osborne, que una eixida comportaria més retalles i pujades d'impostos ha tingut efecte. De fet, Cameron ha anunciat la seua dimissió com a primer ministre. Boris Jonhson, el seu rival al Partit Coonservador que ha fet campanya pel 'Brexit, ja es frega les mans.

Escòcia, més prop de la independència?

A les úniques zones on la permanència ha obtingut una victòria clara ha sigut a Londres i Escòcia. A terres escoceses un 62% ha votat a favor de quedar-se a la Unió Europea. Una situació que orbri el debat d'un nou referèndum d'independència, després del celebrat no fa gaire ni dos anys.

El Govern d'Edimburg, de fet, ha alertat que buscarà una "relació directa" amb Brussel·les si Escòcia és "expulsada" de la UE contra la seua voluntat a les urnes. I l'ex-primer ministre escocés, Alex Salmond, ha recordat aquest divendres que el programa electoral de l'SNP es reserva la possibilitat de celebrar un nou referèndum d'independència "si Escòcia és expulsada d'Europa contra la seua voluntat".

A Irlanda del Nord, on també s'ha imposat el 'Remain', els republicans del Sinn Fein ja han avisat. Han carregat contra el govern de Londres, en assegurar que aquests «no tenen cap legitimitat per a representar els interessos econòmics i polítics dels ciutadans d'Irlanda del Nord».

Efecte dominó?

Amb una decisió que albira un futur ple d'incertesa al voltant del projecte europeu, els líders de l'extrema dreta europea s'han afanyat a demanar uns referèndums de permanència o sortida similar al de Regne Unit. Tant el Front Nacional francès com el PVV holandès ho han fet. També alguns membres dels Republicans, el nou partit conservador francès. Val a dir que tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra gal·la estan a favor d'abandonar la Unió Europea. Amb el creixement de l'euroescepticisme i l'existència a l'Europa de l'Est de governs contraris als valors de la Unió Europea, el futur del somni europeu està replet d'incògnites.

Una crisi que també s'evidencia a les borses europees. La lliura esterlina registra els seus pitjors nivells des de 1985, amb una caiguda del 9%. El dòlar també està en mínims respectes el yen. I l'Ibex 35, a hores d'ara, perd quasi un 10%. L'adéu del Regne Unit és el primer episodi d'un llarg camí que pot acabar amb el projecte més gran de la història contemporània: la Unió Europea.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.