787 dies i tres nits sense Jordi Cuixart. Aquest era el missatge que subtitulava el vespre més literari d'Òmnium Cultural, la Nit de Santa Llúcia, celebrada al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet aquest divendres 13 de setembre: una ciutat elegida per Òmnium per ser «símbol de tantes lluites democràtiques i bressol del model d'escola catalana», segons el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri. Per tercera vegada consecutiva, Mauri ha hagut de «presidir» una nit que, normalment, hauria de dirigir Jordi Cuixart, el president d'Òmnium Cultural «tancat en una cel·la» de Soto del Real per la condemna del Tribunal Suprem.
L'escriptor i traductor David Nel·lo ha estat el guanyador del Sant Jordi de novel·la amb Les amistats traïdes, una història sobre el retrobament entre un traductor, Salvador Togores, i un escriptor suís, en Bachtel, que, anys enrere, era amic de la seva família a Barcelona i després va desaparèixer del mapa sense més explicacions.
Un dels membres del jurat, David Guzmán, explicava que l'obra «indaga en els mecanismes de la creació, de la traducció i, fins i tot, de l'autobiografisme», que destil·la «amor a la llengua» i que actualitza «temes i motius de la literatura clàssica».
L'autor, David Nel·lo, amb certa recança per no fer spoilers de l'argument, explicava que el protagonista, Salvador Togores, «viatja a Suïssa a una residència de traductors i allà, enmig de cert rebombori, descobreix que també hi és en Bachtel», l'escriptor que no només s'havia distanciat de la seva família sinó també del món cultural i mediàtic. «Després d'un joc del gat i la rata -sintetitza Nel·lo-, finalment Togores i Bachtel es trobaran a l'habitació del traductor i, una mica com en els contes de Les mil i una nits, l'escriptor li explicarà per què va desaparèixer i no va tornar mai més».
Aquest viatge al passat portarà als lectors «al 23 de febrer de 1981, el dia del cop d'Estat de Tejero, i uns deu anys després, a la Barcelona olímpica del 1992». Tot i això, adverteix, Nel·lo, la novel·la no parla d'aquells esdeveniments sinó que són simplement un rerefons per a l'acció.
El Sant Jordi, el premi més ben dotat de la literatura catalana, amb 60.000 euros, el van lliurar els tres vicepresidents d'Òmnium, Clàudia Pujol, Marina Llansana i Marcel Mauri.
El Premi Mercè Rodoreda de relats breus va ser per Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt (Barcelona, 1976), traductora de l'alemany que s'estrena en la narrativa amb aquest recull.
Segons el jurat del premi, l'obra «té, com a nexe temàtic, les relacions humanes» i demostra una «profunditat psicològica, que no es limita als personatges sinó que afecta també l'exterior».
Carlota Gurt va explicar que, finalment, s'ha decidit per un títol que fa referència a uns versos del poeta alemany Reiner Maria Rilke, però que al començament volia titular «murs de contenció». La raó, va afegir, «és que tots, a dins, tenim uns murs de contenció a l'hora de relacionar-nos amb la resta però de vegades aquests murs es trenquen». Això és el que els passa als personatges dels contes de Cavalcarem tota la nit, «uns personatges que fan funambulisme entre el que s'ha de fer i el que es desitja fer, entre el deure i el plaer», segons Gurt.
L'autora va descriure el seu estil com una «prosa fresca i viva, correcta, que de vegades abusa de les metàfores i que tira molt de la primera persona: fins i tot quan el conte està escrit en tercera persona, el personatge fagocita el narrador».
El jurat va destacar que els contes tenen tots aquesta unitat temàtica i un estil molt ambiciós en una primera incursió de l'autora en la narrativa.
El poeta Lluís Calvo va ser el guanyador del Carles Riba amb L'espai profund. En nom del jurat, l'editor de Proa, Josep Lluch, va alertar que aquest any hi havia tres obres de poesia mereixedores d'aquest premi, de manera aque «Calvo no és guanyador per incompareixença del contrari sinó que ho ha fet contra una competència molt dura». El llibre, va afegir, «és coherent, cohesionat, treballat poema a poema; amb versos curts i amb preferència pel vers esmolat i la sentència». Tot plegat, va concloure Lluch, «al servei d'una concepció global de freflexió, de meditació, de contemplació, una poesia de càrrega filosòfica».
Lluís Calvo (Saragossa, 1963) va admetre que el poemari era diferent del seu últim llibre de poesia, Ancestral: «Aquell era amp poemes llargs i fins i tot poemes en prosa; aquí és tot el contrari: hi ha una voluntat de depuració, un treball febril amb el mestratge de Màrius Sampere, Joan Teixidor i Josep Carner».
El 46èPremi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil va ser per Nascuts per ser breus, una novel·la de ciència ficció de Toni Mata (Sabadell, Vallès Occidental, 1982) que el jurat ha valorat per la «narració demolidora d'acció i crueltat».
L'autor va explicar que es tracta d'una novel·la que vol «encoratjar els joves i convèncer-los que lluiten contra les injustícies». Per això Mata dibuixa un món distòpic molt cruel, que provoca rebuig en el lector. Es tracta d'una civilització futura on s'ha aconseguit perllongar molt la vida mitjançant un tractament mèdic. Però només els rics poden accedir-hi. L'elit d'aquest sistema, 7.000 persones entre gairebé 10.000 milions d'habitants del món, viuen en Ciutat Eterna i tenen preparat un pla per quan la població mundial superior aquesta xifra màxima: «El suburbi menys productiu de la Terra -resumeix Mata- serà llaurat amb tots els seus habitants mentre que la porció de terra més productiu donarà accès a Ciutat Eterna. O això els han explicat als ciutadans...».
Finalment el Premi Folch i Torres de Novel·les per a nois i noies l'ha guanyat una obra de Lluís Prats (Terrassa, Vallès Occidental, 1966), Estimat monstre, «una novel·la d'aprenentatge sobre l'amistat, la diferència i l'acceptació», segons el jurat.
Lluís Prats explica que l'argument és la trobada «d'un noi anomenat Gabriel, malalt de macromegàlia (2,78 m. D'alçada i 300 quilos) que viu tancat a casa seva des de fa anys, i l'Abel, un noiet esmirriat i tartamut que un dia entra per error a casa del monstre i descobreix la poesia, la literatura, etc».
Segons Prats, la novel·la és deutora de dues novel·les que el van impactar a la seva joventut: Matar un rossinyol, de Harper Lee, i La princesa promesa de William Goldman.
A més dels premis literaris, durant la Nit de Santa Llúcia es van lliurar els premis Muriel Casals de Comunicació, als serveis informatius de BETEVÉ per la cobertura «de les tensions entre manifestants i policia arran de la sentència del 14-O», i el Premi Internacional Joan B. Cendrós per al filòsof Paul B. Preciado, pel seu article «Hors les murs» publicat a "Libération" el 18 d'octubre. Preciado, segons el jurat, «emmarca la condemna contra els líders polítics catalans en un context global de perversió de totes les formes de dissidència».