El PP balear s'està deixant arrossegar per Vox. El líder institucional i orgànic del partit conservador, Biel Company, coincideix fil per randa cada dimarts —durant la sessió setmanal de control a l'Executiu— amb el cap de la formació ultradretana, Jorge Campos, a l'hora de criticar la presidenta Francina Armengol. Ho ha pogut comprovar aquest setmanari durant les últimes setmanes. Les preguntes que cada dimarts fan els líders de l'oposició a la presidenta, i que serveixen per debatre amb ella durant uns minuts, mostren la convergència d'arguments crítics de Company i Campos. Com si es coordinessin. Ho sembla, almenys. "No crec que es coordinin però és cridanera la coincidència", asseguren fonts governamentals.
Es tracta d'un viratge ideològic del PP balear? Ho nega Joan Huguet, membre del comitè regional —màxim òrgan entre congressos— de la formació conservadora. "El PP és el mateix partit que era", assegura, "no hi ha hagut canvis", sentencia. I troba que "tant en el conjunt com a Balears el PP ha de tenir el seu propi discurs al marge del que digui i faci el PSOE, Vox o qualsevol altra formació".
Malgrat l'opinió d'Huguet, és evident que Company ha imposat una forma d'oposar-se al Govern que coincideix amb la de Vox. La raó cal buscar-la en l'evident preocupació dels conservadors vista l'espectacular progressió —a costa del PP— de la formació ultradretana a les eleccions generals d'abril, les autonòmiques, locals i insulars de maig i a les generals del 10 de novembre. I sobretot els intranquil·litza en clau de futur, per com els podria afectar a les futures eleccions al Parlament illenc de 2023. "No sé què passarà en el futur, però és una obvietat que ja ens ha menjat terreny, i no poc, a totes les eleccions que hem celebrat aquest any", explica Huguet, exvicepresident del Govern balear, exsenador, expresident del Parlament i expresident del Consell de Menorca, entre altres càrrecs. Vol deixar ben clar que "jo només parl per mi mateix, no en representació del PP", però la seva opinió, justament per l'experiència política acumulada des de 1983 i la qualitat dels càrrecs que ha ocupat, té força rellevància: "El problema de la relació amb Vox és el que ja ha passat, són aquests vots i aquest espai que ja ens ha menjat", insisteix. Evita criticar Company però es desmarca de qualsevol adaptació del missatge als competidors ultres: "La nostra posició ha de ser la mateixa de sempre, tant aquí com a tot Espanya, no podem canviar la nostra centralitat en funció de conjuntures; es pot modular el discurs, és clar, però hi ha una essència que no podem estar canviant en funció del que diguin o facin els altres partits, perquè si no el que passa és que es perd credibilitat davant de les pròpies bases i això, tard o d'hora, significa perdre vots", sentencia.
Vox menja terreny al PP
Tal com diu Huguet, ja n'ha perdut força, de vots, el PP, contra Vox. L'evolució electoral d'aquest any ha resultat ser nefasta per a la formació conservadora en la seva relació amb el partit ultra. Abans de les eleccions locals, autonòmiques i insulars del mes de maig, el candidat a batlle de Palma pel Partit Popular, Mateu Isern, confessava a aquest setmanari que "estic preocupat" perquè "tothom em diu que faran molt" bon resultat —els ultres— a la capital. El PP va obtenir en aquells comicis locals a Palma el 18,5% dels vots mentre que Vox va fer el 13,1%. Ningú s'esperava tants de vots per als ultres ni, encara menys, que tan poca distància els separés dels conservadors. Sobretot no ho esperava Isern. El resultat fou tan decebedor per a ell que, a la vista del panorama d'estar quatre anys a l'oposició i, a més, amb l'alè de l'extrema dreta al clatell, decidí no prendre possessió de l'escó. Cosa que ha empitjorat encara més la situació del partit a la localitat.
La direcció balear del PP, però, intentà no fer gaire cas al resultat a Palma. Perquè a les eleccions autonòmiques la diferència a favor seu en el conjunt de Balears fou més àmplia, una mica més de 14 punts percentuals: 22,2% contra el 8,1%. A Mallorca es va estrènyer un poc més: 20,5% per als conservadors i un 9,2% per als ultres. Biel Company i la resta de dirigents s'estimaren més fixar-se en aquestes diferències i no tant en la de Palma, que consideraren fruit de raons extraordinàries, puntuals i que en absolut implicaven res per al futur.
Tanmateix, la pretensió de la direcció del PP va ser aniquilada a les eleccions generals de novembre, quan la distància entre les dues formacions (22,8% contra el 17%) s'escurçà fins al punt que no arribà en el conjunt de l'arxipèlag als sis punts —pràcticament idèntica a la que separava a tot l'Estat el PP de Vox— i, sobretot, fou mínima a Palma: si es detalla per localitats l'anàlisi electoral es veu que a la capital els ultres només quedaren 1,7 punts percentuals per sota dels conservadors. I això és justament el que ha fet créixer molt des d'aleshores el temor al si del Partit Popular balear. Perquè la progressió del vot ultra a la capital és una molt seriosa amenaça de futur per al PP al conjunt de Mallorca. No debades, a Palma, s'hi sol concentrar, depenent de cada elecció, entre el 42% —42,5% a les autonòmiques passades— i el 48% —47% a les generals del 10 de novembre— del vot que s'emet a tota l'illa. I per mor del pes mallorquí en el conjunt del vot a tot l'arxipèlag, el resultat a Palma té gran valor estratègic a totes les Balears. Per tant, per al PP resulta essencial interrompre la penetració del partit ultra a la capital. Si no, els conservadors ho tindran magre per a les eleccions locals, insulars i autonòmiques de 2023.
"No saben com aturar Vox", diu la font consultada del Govern, i d'aquí, al seu parer, el nerviosisme que es detecta en la direcció conservadora i el discurs cada cop més dur de Company. Segons aquesta tesi, l'oposició del PP a Palma és molt fluixa, no disposa d'un pes pesant perquè Isern se n'anà, en el Consell també deixa molt a desitjar i, per tant, el líder del PP intenta evitar per elevació, atacant Armengol desaforadament, que Vox li continuï menjant terreny, pertot arreu però en especial a Palma, on més clarament es veu com la formació ultra amenaça els conservadors.
És important ressenyar que fins al juliol de 2016 el Partit Popular de Palma el presidia José María Rodríguez. Dirigia la formació a la capital d'ençà dels anys vuitanta. Els bon resultats electorals que el PP obtenia a Palma sota la seva direcció explicaven en bona part les victòries electorals a Mallorca i Balears. En conseqüència, el seu pes en el PP mallorquí i balear era tan important que resultava impossible que el líder de la formació sortís elegit contra Rodríguez. Tant José Ramón Bauzà (president entre 2011 i 2015) com Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007) i, també, Gabriel Cañellas (1983-1995) tingueren en Rodríguez el seu home fort. Però un afer de corrupció —amb la consegüent imputació judicial— el feu dimitir i abandonar la política fa tres anys. Des d'aleshores el PP a la capital va de rota batuda. Encara pitjor per als seus interessos: segons ha pogut saber aquest setmanari, membres de l'estructura orgànica que controlava Rodríguez s'han passat a Vox. Cosa que injecta encara més intranquil·litat entre els dirigents del PP balear amb relació al futur.