El primer ministre britànic, Boris Johnson, descriu el resultat de les eleccions a la Gran Bretanya com una “forta aprovació” al seu pla per al Brexit. Ara té el mandat dels votants d’unir el país “i avançar”, explicava Johnson divendres al matí, a l’endemà de les eleccions.
Les enquestes deien aquest divendres a primera hora, amb més de la meitat dels vots comptabilitzats, que hi havia una clara majoria per als conservadors de Johnson. Ja ho havien pronosticat dijous a la nit amb les primeres enquestes a peu d’urna, vaticinant una possible majoria absoluta a la cambra baixa. El partit conservador superaria els 325 escons que donen la majoria absoluta, arribant al voltant dels 368, segons es preveia divendres a la nit. Més endavant, la xifra oficial se situava en 362 de 650 representants.
El resultat permetrà Johnson aprovar ràpidament el seu acord pel Brexit negociat a la Unió Europea. Podria allunyar la Gran Bretanya de la Unió Europea no més tard del 31 de gener, data límit per fer realitat l’acord.
Johnson també va mantenir la seua circumscripció de Londres Uxbridge amb una clara majoria: segons fonts oficials va guanyar uns 7.000 vots més que el seu competidor més pròxim.
Fracàs dels laboristes
El Partit Laborista i el seu líder, Jeremy Corbyn, són considerats els grans perdedors. Divendres a primera hora anunciava que no organitzaria festa del partit. Els laboristes van impulsar una postura indecisa sobre el Brexit i els ha generat un dels pitjors resultats de la història recent. Han perdut les quartes eleccions consecutives contra els conservadors. “Òbviament, és una nit molt decebedora”, deia Corbyn. Després de l’anunci dels primers pronòstics electorals, el líder del Labour Party ja havia proposat la seua renúncia. El partit perd uns seixanta representants -es queda amb 203- mentre que Johnson en guanya uns 30.
Un nou referèndum d’independència a Escòcia?
L’Scottish National Party de Nicola Sturgeon passa de 35 representants a 48. Els escocesos trien 59 representants a la cambra britànica. Majoria aclaparadora que dispara les especulacions sobre un possible nou referèndum d’independència que el govern escocès el vol celebrar l’any 2021. Malgrat el triomf, Sturgeon, primera ministra escocesa, va qualificar els resultats electorals com a “amargs” per al país. Alhora, però, es mostrava satisfeta pel gran resultat del seu partit. “Johnson pot tenir el mandat de traure Anglaterra de la Unió Europea, però no el té per liderar Escòcia des de la Unió Europea. Els escocesos hem de decidir sobre el nostre propi destí”.
Pel que fa a Irlanda del Nord, dels seus 18 representants set seran del Sinn Féin, que manté el nombre de diputats. Per damunt queda el Democratic Unionist Party, defensor de la permanència d’Irlanda del Nord al Regne Unit, que perd dos representants però es queda amb vuit, un més que els defensors de la integració de la Irlanda del Nord en la República d’Irlanda. El Plaid Cymru, partit independentista gal·lès, tampoc té l’èxit de l’Scottish National Party i es queda amb els quatre diputats que ja tenia dels 40 que tria el país. El Brexit Party, de l’ultradretà Nigel Farage, es queda sense representants: en perd els 12 que tenia.