En Ryan Holiday no s’ha graduat mai a la universitat. Va aconseguir la seva primera feina durant una festa a la qual havia aconseguit de ser convidat gràcies a contactes de contactes. Això li va permetre de conèixer el seu mentor, Robert Greene —l’autor del famós llibre Les 48 lleis del poder, la guia per gestionar estratègies professionals i personals a partir de casos i personatges històrics. Immediatament, Greene va veure en Holiday un deixeble potencial i el va guiar pel bon camí, començant per trobar-li una bona feina. Amb el temps, i amb un feix de males pràctiques professionals que el mateix Holiday va acabar confessant en un llibre de molt d’èxit, Holiday es va convertir en el cap de màrqueting d’American Apparel, la marca de roba hipster per excel·lència.
Aquesta història podria semblar irrellevant però conté tots els ingredients de l’ascens i la popularitat de l’estoïcisme al món de Silicon Valley i els emprenedors a partir de qui s’ha convertit en el seu principal apòstol i representant, Ryan Holiday.
Holiday ho tenia tot: la feina somiada, els milions de dòlars, l’èxit del triomfador. Fins i tot en el camp personal les coses li anaven bé. Tanmateix, l’esfondrament ràpid d’American Apparel, amb la sortida del seu fundador i els escàndols, van truncar la seva carrera. Es va trobar que havia de reinventar-se. No solament això, havia de trobar una explicació a tot plegat: l’ambició, els esforços, els obstacles, la immensa arrogància i vanitat vençudes… És en aquest punt que Holiday, sempre guiat per Greene, va començar a advocar per un llibre que havia descobert als seus inicis professionals i que ara es revelava redemptor de la seva situació: les Meditacions de Marc Aureli, l’emperador filòsof. Començava un nou camí per a Holiday, el de divulgador i defensor de l’estoïcisme per a emprenedors i executius de Silicon Valley.
Les Meditacions de Marc Aureli són un dietari personal de l’emperador romà que va governar l’imperi entre el 161 i 180. El seu regnat va estar marcat per les constants guerres per protegir els límits de l’Imperi romà, ja fos al límit oriental amb l’imperi de Pàrtia o al límit septentrional per repel·lir les invasions dels pobles germànics del nord. Malgrat tota aquesta activitat militar, l’ànima de l’emperador estava dedicada a la pràctica de la filosofia estoica, a través dels seus diferents exercicis espirituals. Els estoics eren una de les escoles filosòfiques sorgides a Atenes, en competició amb les escoles platònica, aristotèlica, cínica i, sobretot, epicúria. L’elit patrícia romana de la República tardana va acollir molt favorablement la filosofia estoica, atès que advocava per un estil de vida que encaixava amb la intensa activitat pública i política dels patricis. Ciceró i Sèneca van ser alguns dels intel·lectuals romans que van defensar i adoptar la filosofia estoica. L’estoïcisme justificava l’estil de vida patrici, profundament públic i centrat en els negocis, mentre permetia depurar la vida interior a partir d’uns estrictes exercicis contemplatius i de reforma dels hàbits. Això contrastava, per exemple, amb les demandes de l’epicureisme, que advocava per renunciar a la vanitat, la vida pública i a tot el que no fos natural i necessari en la vida de l’home.
Ryan Holiday va convertir Marc Aureli en el seu autor de capçalera. Lentament, a partir de la seva experiència vital, Holiday va començar a erigir-se en autor estoic. L’any 2014 va publicar L’obstacle és el camí, el primer volum de la seva trilogia estoica. El van seguir El jo és l’enemic de 2016 i La quietud és clau de 2019. Entremig, va publicar el manual de devocions diàries L’estoic diari, de 2016. Això va coincidir amb el llançament de la plataforma digital Daily Stoic, que promou el pensament estoic i proveeix marxandatge estoic de tota mena. Més important, ha estat els canvis que Holiday ha introduït al seu estil de vida el que li han permès d’engrandir el seu prestigi. Després de la seva sortida d’American Apparel, Holiday va fundar una empresa de redacció i edició de llibres. Semblantment, va reenfocar la seva carrera i es va convertir en escriptor. En paral·lel, Holiday i la seva muller Samantha Hoover es van traslladar a Texas, on van comprar un ranxo i tenen cura d’una granja amb vedells i gallines a Bastrop, prop d’Austin, el nou Silicon Valley dels Estats Units. Holiday ha escrit extensivament sobre el seu canvi d’estil de vida i com ha intentat d’harmonitzar la distància entre la seva manera de pensar i la seva manera de viure. Aquesta és justament la seva missió en tant que divulgador estoic; amb un afegit: el de justificar l’enriquiment i weltanschauung de Silicon Valley —de Google a Apple passant per Facebook.
Pròpiament parlant, la trilogia estoica de Ryan Holiday no té gaire a veure amb la filosofia estoica antiga. En realitat, els llibres s’estructuren a partir d’una idea vagament lligada a una meditació estoica que després Holiday analitza detalladament a partir d’exemples de personatges i situacions històriques que tenen poc o res a veure amb l’estoïcisme. Un dels experts actuals de la filosofia estoica, Massimo Pigliucci, professor de filosofia al City College de Nova York, ha expressat molt tímidament la seva disconformitat en la manera com l’estoïcisme és reinventat a partir d’idees i exemples que no tenen cap mena de vinculació real amb l’estoïcisme. Tanmateix, aquesta crítica ha estat expressada de manera tan tímida que el mateix Pigliucci, preguntat pelNew York Times, va acabar reconeixent el valor estoic de la tasca de Holiday. No cal dir que Pigliucci, que manté un grup de Meetup per a estoics a Nova York s’ha acabat beneficiant enormement de la moda estoica i ha publicat recentment el seu propi manual per als emprenedors aspirants a estoics, How To Be a Stoic, de 2017.
La popularitat estoica de Holiday ha acabat assolint els nivells que el seu mentor Robert Greene va gaudir als anys 90 i primer decenni del 2000. Esportistes d’elit, entrenadors, emprenedors, executius de les principals empreses tecnològiques —fins i tot alguns dels grans líders de Silicon Valley com Jack Dorsey, Tim Ferriss, o la incubadora de start-ups Y Combinator— tots han adoptat l’estoïcisme de Ryan Holiday. Com en l’antiga Roma, l’estoïcisme ofereix un sistema filosòfic complet que s’ajusta bé a un estil de vida i mentalitat del ric i el poderós. Així i tot, l’estoïcisme d’avui està mancat de la profunditat que tenia Ciceró, Sèneca o Marc Aureli. Tota la part d’estudi de la phýsis (la natura), el lógos (l’ordenament còsmic racional) i els déus ha estat deixada de banda; solament interessa aquelles parts que ens permeten de viure millor, optimitzar la nostra vida i salut, i fer-nos més feliços sense posar en dubte ni el sistema econòmic, laboral i polític, ni la manera de treballar ni l’ètica empresarial ni la desigualtat de la distribució de la riquesa que genera Silicon Valley. L’estoïcisme d’avui és la filosofia autojustificatòria per excel·lència que solament se centra en el benestar del jo i la superació personal per a un èxit equilibrat.
Aquesta dimensió de l’estoïcisme en tant que “filosofia del sofriment” troba el seu eco en Epictet, l’esclau alliberat que va escriure algunes de les obres estoiques que han sobreviscut fins als nostres dies. Silicon Valley hi veu la promesa acomplerta que l’estoïcisme afavoreix la superació personal en l’adversitat i mena a l’acontentament dins l’èxit. Aquesta no és una promesa menor ateses les llarguíssimes hores laborals i els sacrificis que exigeix tant Silicon Valley com l’emprenedoria. El sofriment és el camí de l’èxit. Tal com ho expressa Ryan Holiday, l’obstacle i l’adversitat són el camí per al triomf. Aquesta idea és totalment absent amb aquest format en l’estoïcisme clàssic i, no obstant això, s’ha convertit en l’autèntica bandera del nou estoïcisme de Silicon Valley —amb l’apòstol Holiday al capdavant.
L’adopció de l’estoïcisme per Silicon Valley forma part de la concepció del món que el sector tecnològic ha desenvolupat al llarg dels anys, inclosa la seva ideologia política. Silicon Valley no és un bastió progressista ni d’esquerres. Els principals representants de Silicon Valley s’enquadren més aviat en un llibertarianisme corporatiu. Amb una agenda social liberal, advoquen pel poder del diner i la corporació empresarial per damunt de la cosa pública, on el capitalisme pugui fer negocis de manera lliure. Això es tradueix, per exemple, en els successius escàndols de venda de dades personals dels usuaris de xarxes socials a tercers, com van ser els casos de Cambridge Analytica o Palantir. El fundador d’Amazon, Jeff Bezos, o el cofundador de PayPal, Peter Thiel, han estat algunes de les veus més importants d’aquest llibertarianisme de Silicon Valley. Amb tot, Silicon Valley no és amic de l’administració republicana de Donald Trump, fins i tot amb els beneficis que s’obté d’un president amic de les corporacions i el capitalisme desregulat.
Aquesta agenda política és ben present als llibres de Ryan Holiday. Rares vegades un personatge històric que no sigui conservador i econòmicament liberal hi és citat. Tot personatge d’esquerres, progressista o revolucionari hi apareix amb un retrat negatiu. El biaix ideològic hi és molt clar i present. Els models de lideratge proposats són únicament de la dreta, mentre que l’esquerra és generalment presentada com l’antítesi de l’estoic. Encara que la trilogia estoica de Holiday contingui una bona dosi de crítica social, en el fons hi ha l’autosatisfacció del que Silicon Valley representa —per molt que Holiday i la seva família hagin optat per viure en una granja a Texas. La simbiosi entre Silicon Valley i aquesta reinvenció de l’estoïcisme per al segle XXI no podia ser més harmònica.
Així i tot, la caricatura d’aquest estoïcisme de superació personal, l’incentiu, la via de l’obstacle, la sacralització de l’èxit i el triomf personal i professional no deixa de ser una disfressa capitalista en un moment en el qual el sector tecnològic aspira a alguna cosa més que canviar la vida de l’home modern, sinó que vol canviar la manera com pensa. Aquí irromp la via, diguem-ne, espiritual de Silicon Valley. Si bé Holiday no és gens espiritual i no advoca per cap pràctica o teoria espirituals, el seu amic de la veïna Austin, Texas, Aubrey Marcus, ha dedicat ingents esforços per proveir aquest context espiritual mitjançant la superació i optimització del cos i la ment —on l’entrenament físic però també els psicodèlics tenen un paper espiritual central si bé discret. L’estoïcisme de Holiday és el fonament del llibre de Marcus Own the Day, Own Your Life, de 2018. L’obra està dedicada a construir el model del dia perfecte. La idea de l’esforç, el sofriment i la superació personals que ha acabat definint el prototip d’estoic emprenedor i triomfant de Silicon Valley és el que vertebra el relat de Marcus —és, en suma, la part pràctica de la trilogia de Holiday.
Tant Silicon Valley com Ryan Holiday i Aubrey Marcus han reduït el que va ser una de les escoles filosòfiques més importants del món clàssic a un life hack, una optimització per viure millor. Com qui optimitza un programari, el codi d’una aplicació, o el funcionament d’una empresa, els ideòlegs de Silicon Valley han ressuscitat l’estoïcisme per reduir-lo a una expressió autojustificatòria del seu estil de vida i pensament polític i social.