El Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera exigeix que el Govern balear, “de manera urgent”, faci efectiva l’ajuda “que va prometre per a l’any 2018 a tots els afectats per la clàusula d’ingressos mínims”, és a dir per als ciutadans que tenint sous molt baixos han de fer front a un preu molt alt de lloguer de l’habitatge on resideixen.
Lloguers desbaratats. El mercat immobiliari a totes les Illes ha sofert una forta inflació durant els últims anys. La gran pressió compradora degut a una demografia que creix força per mor de la immigració, la manca de construccions de nous edificis amb pisos a preus assequibles, el gran desenvolupament del lloguer turístic –amb la conseqüent pèrdua d’habitatges per al mercat residencial- emmarcat en un allau turística com no es recorda –entre 2009 i 2018 l’afluència turística s’ha incrementat gairebé en un 40%- i l’especulació sobre els immobles en un mercat petit i discontinu que, a més, està sotmès a serioses restriccions per a noves construccions, ha fet que els preus tant de compra-venda com de lloguer es disparessin a l’alça.
És significatiu al respecte que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) les Balears són l’única comunitat autònoma on els preus de l’habitatge estan pràcticament al mateix nivell que abans de la crisi econòmica, és a dir quan estaven sotmesos a l’intens boom de creixement que durà fins el 2007. Així, a les Illes només estan al voltant d’un 5% per sota d’aleshores quan, per comparar, a Catalunya es troben més d’un 22% per davall i al País Valencià més d’un 20%.
El preu del lloguer encara té una progressió més intensa. Està per sobre del que es pagava abans de la crisis. Aleshores no existia una pressió de la demanda com ara. El resultat és bo d’imaginar. En aquests moment les Illes són la quarta comunitat autònoma –segons dades de Fotocasa fetes públiques el primer trimestre d’enguany- amb el preu mitjà més alt. Però és la mitjana. Si es va al detall, existeixen llocs on els preus són encara superiors. Com és el cas de Palma i l’illa d’Eivissa.
Un informe al respecte encarregat pel Consell d’Eivissa –el.laborat per l’empresa Cotesa- i que es va fer públic el passat estiu conclou que “l’accés a l’habitatge a Eivissa és avui en dia un luxe fora de l’abast dels seus habitants, amb el consegüent deteriorament de la qualitat de vida”. Així mateix indica l’estudi que “les perspectives de futur no són molt optimistes degut a que la pressió que l’activitat turística exerceix sobre el mercat immobiliari no pareix que s’hagi de reduir”.
Així les coses, diferents grups socials s’han anat activant contra aquesta situació desbaratada i, en aquest context, va sorgir el Sindicat de Llogaters. Segons informa el Diario de Ibiza, la petició que feia l’entitat al Govern era senzilla: ajudes per a la gent que necessita llogar un habitatge i no pot. Segons assegura aquesta organització el conseller responsable d’Habitatge, Marc Pons, a pesar d’haver dit recentment que posaria en marxa les ajudes de 2018 –“amb molt d’endarreriment sobre el que s’havia compromès”- encara –aquesta setmana- no s’ha concretat. “I, a més, en cap moment s’ha referit a la convocatòria extraordinària” per al 2019, quan des de la direcció general de l’Habitatge de la mateixa conselleria “s’havien fet declaracions a IB3 que sí es faria aquesta convocatòria immediatament, cosa que ens va omplir d’alegria, però ara per ara no en sabem res de res”. El Sindicat referit considera que “la situació de moltes famílies afectades” es pot “agreujar molt” si el Govern no fa front “de forma immediata” a les ajudes extraordinàries per al lloguer: “els afectats i afectades segueixen esperant que les paraules (del Govern) es facin realitat”.
L’entitat exigeix, així mateix, que “el Govern aprovi d’una vegada el paquet de mesures urgent en qüestió d’habitatge que la presidenta de l’Executiu balear, Francina Armengol, es va comprometre a aprovar abans d’acabar l’any per pal.liar la crua realitat que es viu a les Illes i més concretament a Eivissa i Formentera per mor dels alts preus de l’habitatge que afecten l’estabilitat econòmica de milers de famílies”.