Hi haurà celebració de l’aniversari de les Normes de Castelló, però al febrer. Així ho ha anunciat aquesta vesprada Castelló per la Llengua. Finalment, la commemoració tindrà lloc el dissabte 15 de febrer. D’aquesta manera el col·lectiu posa punt i final a una incògnita -la del dia i lloc on es celebrarien les Normes- que dura des que l’Ajuntament de Castelló va anunciar-los, el 25 de novembre passat, que revocava el permís que els havia concedit per celebrar l’aniversari de les Normes a la plaça Major de la ciutat. La revocació va obrir un conflicte entre l’equip de govern (del què formen part, a més del PSOE, Compromís i Podem) i els col·lectius de defensa de la llengua de la ciutat, que van iniciar una campanya a xarxes amb el lema #NormesalaPlaça. Amb la decisió d’avui, Castelló per la Llengua renuncia a les ubicacions alternatives que l’Ajuntament havia oferit l’última setmana. “L’objectiu de la decisió és que es puga celebrar al lloc que, per dignitat, li pertoca: la Plaça Major de Castelló de la Plana”, ha manifestat l’entitat mitjançant un comunicat. Habitualment la commemoració tenia lloc la segona setmana de desembre, ja que les Normes es van signar el 21 de desembre de 1932.
El conflicte va esclatar el passat 25 de novembre, quan el departament de joventut, mobilitat i ocupació urbana va comunicar a Castelló per la Llengua que no podrien celebrar l’aniversari de les Normes a la plaça Major, a pesar d’haver rebut un mes abans el permís pertinent. La intenció del col·lectiu era, com tots els anys des de fa vuit, recordar amb un seguit d’actes cívics la signatura de les Normes del 1932, que van suposar l’assumpció al País Valencià de la normativa fabriana de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per això, com feu l’any passat, va sol·licitar fer-ho el pròxim dissabte 14 de desembre a la principal plaça de la ciutat, com ja havien fet l’any anterior. Aleshores, la celebració d’un concert de Pepet i Marieta, en què el cantant del dit grup va mostrar el cul -com fa sempre, per altra banda- va desfermar les crítiques ferotges dels partits conservadors al consistori. “Han convertit la plaça Major, la de tots els castellonencs, en una sucursal de la Catalunya de Torra independentista i radical”, va arribar a etzibar la portaveu del Partit Popular, Begoña Carrasco.
Aquest any Castelló per la Llengua incloïa en la programació d’actes per al 14 de desembre l’actuació, de nou, del grup de les Terres de l’Ebre, una circumstància que no va agradar a alguns membres de l’equip de govern i que, segons alguns dels col·lectius involucrats, està al darrer de la negativa del consistori a cedir la plaça Major a Castelló per la Llengua.
Tanmateix, des del consistori asseguren que la retirada del permís res tenia a veure amb la celebració del concert. “No hi ha cap veto”, afirma amb rotunditat Jorge Ribes, regidor responsable d’ocupació urbana. La revocació, asseguren, té a veure amb el fet que des del departament d’infraestructura verda, que gestiona la també socialista Isabel Granero, es va sol·licitar, amb posterioritat a la petició de Castelló per la Llengua, un permís per instal·lar un jardí efímer en la mateixa plaça des de la setmana pròxima fins principis de gener. “Tots els permisos es concedeixen en precari -explica Jorge Ribes-. La normativa diu que quan l’Ajuntament vol organitzar un esdeveniment en via pública, sempre té preferència respecte la resta d’actes per als qual es puga haver sol·licitat permís”. De fet, explica el regidor, a més de la celebració de les Normes de Castelló, s’han hagut de reubicar altres quatre activitats que també disposaven del vist-i-plau administratiu inicial. En el cas de Castelló per la Llengua, se li havia oferit altres tres ubicacions alternatives: la plaça Borrull, la plaça Fadrell i el Passadís de les Arts.
Siga com siga, la negativa a cedir la plaça Major va provocar un enfrontament obert entre l'Ajuntament i Castelló per la Llengua, que es mostrava molt crítica amb el fet que un jardí efímer es considerara de més interés general que no la celebració de les Normes. Una circumstància paradoxal, sobretot si es té en compte que els tres partits que conformen el govern de l’Acord del Fadrell estan també integrats en Castelló per la Llengua. La situació, amb tot, ha estat especialment incòmoda per a Compromís (que, a més, gestiona l’àrea de plurilingüisme i foment del valencià) i Podem, conscients com són que la seua base electoral era molt sensible a la polèmica. “Dur les Normes a la plaça Major va significar dignificar-les. Lamento que aquest any les circumstàncies impedisquen tornar-les a fer allí -exposa Fernando Navarro, de Podem-Esquerra Unida-. Però treballarem perquè en els pròxims anys se corregisquen els desajustos d’aquest any i el solapament d’activitats”. Per la seua part, Francesc Mezquita, regidor de Compromís de normalització lingüística, considera que allò òptim hauria estat mantenir la cita en el mes de desembre, com s'ha fet fins ara. "Durant aquests últims dies hem treballat per fer de mitjaners i que les Normes es pogueren celebrar amb la màxima dignitat possible. Ara hem de treballar perquè la llengua deixe d'estar enmig de la polèmica", explica Mezquita.
Durant els deu darrers dies les posicions han estat molt distanciades, fins el punt que Castelló per la Llengua va arribar a amagar amb celebrar l’aniversari de les Normes en un altra localitat distinta a la capital de la Plana. Finalment, però, la plataforma, després d'una negociació intensa entre els seus membres, ha optat per traslladar al febrer la cita. “D’acord amb la decisió presa, Castelló per la Llengua emplacem l’Ajuntament a una negociació franca i oberta perquè els actes commemoratius se celebren el 15 de febrer a la Plaça Major”, ha manifestat el col·lectiu. En declaracions a EL TEMPS, el regidor Jorge Ribes ha manifestat que “si no hi ha cap altra activitat programada, no hi haurà problema en celebrar les Normes a la plaça Major”.