A Balears el PP i Ciutadans es deixen arrossegar per Vox en la seva delirant oposició al Govern de Francina Armengol. Així es va poder veure dimarts passat en el Parlament illenc, durant la sessió setmanal de control a l’Executiu. Tant Ciutadans com el PP com Vox coincidiren en els atacs a Armengol per mor del català i els Països Catalans.
Convergència PP-C’s-Vox. Cada setmana el Govern ha de fer front a –normalment- 18 preguntes que li fa l’oposició: PP, Ciutadans, PI i Vox. Les quatre últimes se les solen reservar els líders opositors que interroguen directament la presidenta, Francina Armengol, i així poden debatre amb ella durant un parell de minuts. És un costum arrelat que permet un breu cara a cara setmanal amb el cap de l’Executiu. Així, cada dimarts interroguen la presidenta Jaume Font, del PI; Jorge Campos, de Vox; Patrícia Guasp, de Ciutadans –en realitat el líder hauria de ser el cap de llista, Marc Pérez-Ribas, però el seu desastrós inici parlamentari, ridiculitzat per Armengol, va fer que cedís la pregunta estel.lar de cada setmana a aquesta diputada- i Biel Company, del PP.
Aquesta setmana les tres formacions de dreta i ultradreta, PP, Ciutadans i Vox, convergiren en una estratègia d’oposició furibunda contra Armengol tant pel pacte de la investidura de Pedro Sánchez a Madrid, el català a les Illes i els Països Catalans. Mai s’havia vist quelcom tan delirant, al Parlament. “Ens hi haurem d’acostumar”, lamentava un càrrec de l’Executiu. En efecte, pareix que la brutal oposició, molt grollera, que fa Campos contra Armengol, s’està convertint també en norma d’actuació de Ciutadans i del PP. Tot dos s’estan centrant cada cop més en l’intent d’erosió de l’Executiu per mor del seu suposat catalanisme i pel seu suport al català. “En trenta-sis anys de Parlament és la primera vegada que es veu això aquí”, deia la font referida. En efecte, mai en el Parlament balear s’havien sentit a dir burrades de tal magnitud, però ja ho va advertir el líder neofeixista, Jorge Campos, la nit electoral: “s’hauran d’acostumar a sentir el que no han sentit mai”, va dir.
Començà escalfant la sessió de dimarts la portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, quan fantasiejà amb que l’anunciada Oficina de Drets Lingüístics era “una forma de perseguir el castellà”, cosa que, al seu parer, fa Armengol perquè, en el fons, “està abraçant el nacionalisme” i busca imposar “la immersió lingüística i (sic) ideològica”. La presidenta, sense perdre els nervis, optà per advertit la diputada taronja que “seguir el discurs de Vox no li ha anat gens bé al seu partit” a les últimes eleccions generals i explicà que l’esmentada oficina està per “defensar els drets” dels ciutadans a usar “les dues llengües oficials”.
Encara més delirant fou la pregunta de Jorge Campos. El líder ultra demanà a la presidenta si “està d’acord amb l’existència dels Països Catalans”. perquè ell se sospita que sí degut al fet que fa sis anys el PSIB no va votar en contra de l'existència del PP. CC en una Proposició No de Llei . Armengol, intentant no perdre els nervis, contestà al neofeixista que «veig que lo seu és una obsessió malaltissa i que no acaba d'entendre molt bé el que es tracta de fer a una institució seriosa, com el Parlament, i a un espai seriós com aquest, un espai de control al Govern. Intentaré de forma pedagògica tornar-li-ho a explicar. Vostès es presentaren en aquestes eleccions supòs que per a defensar els interessos d'aquestes illes, almanco és el que nosaltres férem. Tenen un espai cada setmana per a ferpreguntes de control al Govern i jo no em dedic al que vostè em demana, jo em dedic a defensar els interessos dels ciutadans d'aquestes illes».
I el fi de festa el posà Biel Company, portaveu i líder del PP. Fou el més rellevant de la jornada. Fins ara, Company havia fugit de fer seguidisme de Vox. Sobtadament, dimarts passat es posà en la mateixa línia d’oposició. Interpel.là la presidenta sobre què troba que ERC, que “pacta amb el seu partit a Madrid”, vulgui “incorporar Balears a un hipotètic estat català, i nosaltres no som catalans!; me pareix que vostè és més catalana que espanyola”. Amb sornegueria, Armengol aconsellà a Company que canviï d’estratègia perquè “està entregat a Vox i així, cregui’m, no aconseguirà (mantenir) el liderat en el PP” balear.
Més enllà del detall de les intervencions, el que deixà en evidència la sessió de control parlamentari de dimarts passat és que el PP està molt nerviós – i així ho entenen en el Govern- per l’avanç de Vox. El vot neofeixista va quedar el passat 10 de novembre a un sol punt percentual per sota del PP a Palma. I per molt poc no quedà com la tercera força al conjunt de l’arxipèlag. En el partit conservador hi ha una gran preocupació. No saben com enfrontar-se a la progressió de Vox. I pel que sembla han decidit entrar en pugna amb els ultres elevant el to contra el Govern i usant tota la càrrega demagògica típica del neofeixisme.