Dilluns: rodalia de les 9:23h entre Xàtiva i València no circula per incidència tècnic; rodalia Gandia-València 8:40h no circula per incidència tècnica; rodalia Bunyol-València de les 7:25h, no circula per incidència tècnica. Dimarts: Civis de les 9:12 entre Gandia i València Nord, no circula per incidència tècnica; rodalia Xàtiva-València de les 8:23, no circula per incidència tècnica; rodalies València-Bunyol amb eixida a les 7.25 “no circula”. Anit mateixa, el servei de rodalies de Valènica a través de twitter va avisar d'almenys tres serveis.
Els últims dies han estat jornades funestes per als usuaris de rodalia al País Valencià, una volta més. Cancel·lacions, reprogramacions i retards -molts retards- han tornat a accentuar-se la darrera setmana, en un procés de degradació del servei de rodalies que dura una dècada i que està provocant la reducció d’usuaris i usuàries en les línies que tenen València com a nucli. En l’actualitat, 51.000 persones hi circulen diàriament; fa deu anys la xifra era de 68.000, segons reconeix la mateixa Renfe. Pel camí, s'han quedat 17.000 passatgers diaris.
El malestar dels passatgers es fa, cada dia, visible a través de les xarxes socials. La mobilització ha cristal·litzat en la creació d’Indignats amb Renfe, una plataforma d’afectats que de fa dos anys tracta de vehicular el malestar dels i les usuàries. El pròxim 14 de desembre hi ha convocada una concentració a l’estació del Nord de València per visibilitzar el seu malestar. “Els problemes d’aquests dies són els mateixos que arrosseguem de fa tres o quatre anys”, lamenta Samuel Martínez, portaveu d’aquesta plataforma cívica, que té previst presentar una queixa formal davant el Síndic de Greuges. I és que si bé en el període 2015-2017, la línia C6 entre València i Castelló va concentrar la majoria de problemes -derivats de la instal·lació del tercer fil-, ara els problemes s’han multiplicat a altres línies. Només l'any 2017, segons el sindicat CGT, es van cancel·lar 2.000 serveis.
Ahir, a les Corts Valencianes, els partits del Botànic van votar a favor d’una proposició no de llei que insta el Consell a reclamar més inversions en les línies de rodalies del País Valencià i que s’augmente la plantilla de maquinistes que actualment donen servei. Del que es tracta, segons va recordar la diputada de Compromís Belén Bachero, és de revertir l’ordre de prioritats del Ministeri de Foment, que és qui té les competències en matèria ferroviària. “Les inversions per a l’AVE són el 71% del pressupost per ferrocarril, la qual cosa beneficia només el 3,8% de les persones usuàries -segons Bachero-. Per contra, el 96,2% de les usuàries del tren convencionals sols reben el 29% de les inversions”. Del que es tracta, doncs, és d’aconseguir que les rodalies deixen de ser l’aneguet lleig en matèria de gestió de les infraestructures.
Trens a pedals
El dèficit inversor és una de les raons -tot i que no l’única- que expliquen els problemes que arrossega la xarxa de transport de persones per ferrocarril. El pla de rodalies aprovat el 2010 pel socialista José Blanco, que contemplava una inversió de 3.995 milions, va quedar aigualit per la crisi i per la preeminència que, en aquella etapa, es va donar a l’alta velocitat a l’hora de planificar infraestructures. El setembre de 2017, el popular Íñigo Gómez de la Serna va presentar, amb bombo i plateret, un altre pla que contemplava la inversió, fins 2025, d’un poc més de 1.436 milions d’euros. En els pressupostos de 2018, però, només es contemplaren 52,2 milions d’euros.
En el seu projecte de pressupostos per 2019, és a dir, els primers comptes dissenyats per Pedro Sánchez, destinaven 250 milions d’euros. Tanmateix, els pressupostos no van ser aprovats. “Manca un bon finançament del transport públic en general, la qual cosa també afecta el rodalia”, lamenta Fran Torregrossa, membre de l’Associació Valenciana pel Transport Públic, qui no s’està de remarcar també la mala planificació de Renfe (gestora del servei) i Adif (gestora de la infraestructura).
En aquest sentit, l'agreujament dels problemes aquests darrers dies es troba en la manca de maquinistes habilitats per conduir els combois. A Renfe, asseguren els sindicats, manquen maquinistes i els qui es jubilen no tenen una reposició immediata. "En el període 2008-2015 es van perdre, entre expedients de regulació de treball i jubilacions 5.000 llocs de treball a Renfe i continuem arrossegant aquesta inèrcia que provoca, en molts casos, que s'acaben cancel·lant trens que estaven programats. Simplement els trens no circulen perquè no hi ha maquinistes.", explica a EL TEMPS, Antonio Expósito, representant de Comissions Obreres a Renfe. Amb una plantilla tan ajustada, quan sobrevé una baixa per malaltia o qualsevol altra circumstància, la companyia no disposa de marge de maniobra per substituir-lo per un altre professional.
A principis de l'any pròxim, explica Expósito, hi haurà una convocatòria per cobrir les places dels qui es jubilen, però amb tot i amb això, el problema es perllongarà perquè cada conductor requerirà un període d'entre quatre mesos i mig any per poder tenir les habilitacions per poder conduir els combois de les rodalies que circulen pel País Valencià. "Fa quatre o cinc anys nosaltres ja vam advertir d'aquest decalatge. No hi ha excusa", assevera Expósito. Des de Renfe, no obstant això, això neguen la major i asseguren que, aquest any, al nucli de València es disposen de tres maquinistes més que l'any passat. A parer de la companyia, s'estan magnificant les cancel·lacions: dilluns passat, argumenten, hi havia 350 serveis programats i se'n suspengueren sis.
"Renfe no hauria de minimitzar les cancel·lacions i retards", respon Samuel Martínez, d'Indignats amb Renfe, qui recorda les pertorbacions que aquestes incidències causen en la ciutadania. Al capdavall, quinze minuts de retard poden semblar una cosa menor, però no ho és tant quan aquest és reiterat i, a més, provoca que l'usuari o usuària arribe tard a la feina o la cita amb el metge. "El que no pot ser és que la gent vaja a l'estació sense tenir la certesa que el tren eixirà -explica Martínez-. Exigim una reestructuració dels horaris: si hi ha la certesa que un tren no eixirà, que es readapten els horaris temporalment. La gent necessita tenir informació fiable".
A la manca d'inversió i maquinistes s'uneix, segons els sindicats i la plataforma d'afectats, la manca de material rodant i els problemes per reparar el que ja existeix. És el famós argument del ". Quan hi ha qualsevol reparació a fer en un comboi, la disponibilitat d'altres vehicles és molt baixa, circumstància que obliga a cancel·lar serveis programats, critiquen els sindicats. També manquen -com passa amb els maquinistes- mecànics. Des de Renfe neguen que això siga una font de problemes, sobretot en el cas dels 40 vehicles electrificats de què es disposa en la xarxa de València. Més delicada, admeten, és la situació dels combois dièsel, que fan les connexions més precàries de la xarxa, això és la que uneix la capital amb Caudiel i Utiel. "No s'ha de perdre de vista que hi ha múltiples factors que incideixen cada dia en aquest servei: des d'un furt de cables a un problema logístic, passant per una indisposició d'un passatger. No podem tenir tots els elements controlats", es justifiquen des de Renfe.
Als col·lectius en defensa del transport públic, però, els arguments de Renfe no els convencen. "El missatge que estan enviant els responsables polítics és que el transport públic no els importa i encara menys els seus usuaris", lamenta Fran Torregrossa, membre de l'Associació Valenciana pel Transport Públic, qui posa l'accent en la responsabilitat que el Ministeri de Foment, a través d'Adif i Renfe, té en aquesta matèria. "Les coses no poden seguir com fins ara", lamenta Samuel Martínez, d'Indignats amb Renfe, qui anima totes les persones afectades a assistir a la concentració del pròxim 14 de desembre.
De moment, el conseller de política territorial, obres públiques i mobilitat de la Generalitat Valenciana, Arcadi España té intenció, tan bon punt es constituïsca el govern de Madrid, de convocar la Comissió de Seguiment entre Generalitat i Foment del Pla de rodalies que es va constituir durant les obres del tercer fil entre València i Castelló, una intervenció -un nyap en tota regla- que fins i tot va obligar a suspendre el servei i substituir-lo per autobusos. Aquest servei proporcionat des de Renfe després de l'estiu de 2016 només es va fer efectiu després de les reiterades protestes dels usuaris. També, aleshores, aconseguiren que Renfe es comprometera a retornar els diners als usuaris si el retard era superior als 30 minuts. Foren, aleshores, xicotetes victòries per als usuaris. Renfe, amb tot, sempre es negà a reduir les tarifes. I és que el preu del bitllet, com les incidències, no han parat de créixer a les rodalies de València.