La fiscalitat en la gestió dels residus municipals fa referència al cànon per la disposició de fracció resta a dipòsit controlat, incineració o bé valorització energètica. I hi ha una altra fiscalitat que és la que es preveu implantar per a la ciutadania amb models individualitzats de recollida selectiva, que són models eficients com la “recollida porta a porta” o diferents opcions de contenidors tancats amb targetes d’usuari. En tots dos casos es té un coneixement de la recollida selectiva que fa l’usuari amb la qual cosa se’l pot bonificar fiscalment si separa la brossa i a l’inrevés. I amb aquesta informació l’Ajuntament pot saber també com ajustar millor la recollida selectiva i fer-hi millores.
Els objectius de reciclatge establerts per la Comissió Europea pels propers anys són exigents: els Estats membres han d’arribar a un objectiu de reciclatge del 50% sobre els residus municipals generats l’any 2020; aquest objectiu serà cinc punts superior cada cinc anys fins a arribar a un objectiu del 65% establert per a l’any 2035. Aquests són només alguns dels objectius destacats. D’aquí a l’any 2030 l’Agència de Residus de Catalunya i els municipis, competents en la recollida selectiva, hauran de continuar treballant força per millorar la gestió dels residus municipals.
A Catalunya, el cànon per deposició controlada es va implantar l’any 2004 i el d’incineració l’any 2008. Catalunya va ser el primer territori de l’Estat on es va implantar. Tot i que durant anys el seu preu no va ser potser prou elevat per estimular amb més fermesa les opcions sostenibles de gestió de residus, va esdevenir un clar impuls per implantar la gestió de la fracció orgànica arreu del territori.
L’impost promou que els municipis facin recollida selectiva o prevenció i penalitza la pràctica no sostenible dels residus, les opcions de gestió menys sostenibles, abocament, incineració i valorització energètica.
Els diners recaptats es destinen, com a mínim en un 50%, a finançar la gestió de la fracció orgànica i hi ha un retorn econòmic pels municipis que han fet una bona recollida selectiva de la fracció orgànica i que es modula segons la qualitat de la separació i la quantitat.
La previsió del cànon per l’any 2020 és la següent: 91.408.000 euros d’ingressos dels quals el 62% (70.259.972 €) seran destinats al tractament de la fracció orgànica, amb un apartat especial per a infraestructures (37,5%). La part restant es destina al finançament d’altres recollides, com els residus especials a les deixalleries, la recollida de roba, etc.
Tot l’import recaptat amb el cànon es retorna i reinverteix en la millora de la gestió dels residus municipals, és una mena de cercle virtuós.
Una de les actuacions que ha permès la implantació del cànon són les línies d’ajuts econòmics de l’ARC per a implantació de circuits de recollida de fracció orgànica, als municipis, als grans productors (bars, restaurants, hospitals...).
A Europa els cànons de residus municipals es van començar a implantar l’any 1987. Els països del nord d’Europa tenen, en conjunt, índexs de valorització molt elevats gràcies als cànons d’eliminació, que són també alts.
En aquests països, la tona de rebuig destinada a disposició controlada se situa en un interval de 120 a 160 euros; en concordança, els índexs de recollida selectiva que tenen són també elevats. S’estima que una taxa de 150 euros per tona permetria aconseguir un índex d’un 65% de recollida selectiva .
A Catalunya, l’any 2020, el cànon per deposició controlada de residus municipals rondarà els 50 euros (47,1 €) i després d’aquesta data es preveu seguir augmentant l’import del cànon per poder assolir el objectius europeus de reciclatge.
La corba que ha anat seguint l’import del cànon a Catalunya ha anat creixent gradualment cada any, amb la qual cosa cada any s’estimula fiscalment una mica més les opcions de gestió de residus respectuoses amb el medi ambient.
Gràcies al cànon, l’avenç en la valorització dels residus ha estat notable. L’any 2004, any d’implantació del cànon d’abocament, el tipus impositiu era de 10 € la tona i la recollida selectiva d’un 25,4%. L’any 2019, el tipus impositiu és de 41,3% i la recollida selectiva d’un 41,76%. La incineració es grava actualment amb el mateix import que la deposició controlada i la valorització energètica es grava amb un 20,6 € per tona.
Tant els imports dels cànons com la previsió dels retorns els acorda la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus, en la qual estan representats els ens locals per mitjà de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya. Amb consens i una fiscalitat progressiva és com Catalunya es podrà situar entre els països capdavanters d’Europa en la gestió sostenible dels residus.
En certa manera una fiscalitat sobre els sistemes finalistes (abocador, incineració) facilita el desenvolupament d’un esquema circular al fer atractives les vies de valorització material dels residus, cosa que comporta la incorporació d’aquests com a recursos, en un esquema d’economia circular.