És difícil sorprendre l’espectador amb una proposta original. Els guionistes sovint tenen la sensació que ja està tot fet i que costa tenir una idea diferent. En el terreny de les històries d’amor, això és encara més clar. És un tema universal que s’ha tractat infinites vegades i és per tant una àrea on és complicat entrar-hi sense repetir el que ja han fet d’altres. Però Match no sols ha entrat a l’àrea, sinó que ha marcat un gol per l’escaire. Disculpin la metàfora de periodisme esportiu mediocre, però ara veuran que la faig servir amb motiu. I és que Match és una sèrie que barreja una història típica de comèdia romàntica amb el format de les transmissions dels partits de futbol. Així, el protagonista és l’Stian, un noi de vint-i-pocs anys que busca l’amor i que està acompanyat permanentment per uns comentaristes esportius que narren la història fent servir el llenguatge habitual d’una transmissió futbolística. Allà on va, l’Stian té enganxats aquests comentaristes que narren els seus encontres amb les potencials parelles. El resultat és hilarant per partida doble: en primer lloc perquè parodia la capacitat que té el periodisme esportiu de fer sonar com una cosa èpica qualsevol nimietat, i en segon lloc perquè aquesta èpica contrasta amb la cara de peix bullit del protagonista, que és més aviat propens a marcar-se gols en pròpia porteria.
Match
Creador: Martin Lund
Repartiment: Herbert Nordrum, Eline Grodal
Temporades: 2
Plataforma: Filmin
La sèrie no sols adopta la figura dels comentaristes, sinó també elements del format de les transmissions esportives (els comentaristes s’estan drets, amb el micròfon a la mà i posant-se permanentment la mà a l’auricular de l’orella), recursos com la repetició de la jugada i solucions gràfiques com els esquemes sobre el terreny de joc. La combinació funciona de seguida i és resistent al pas dels episodis: no és només una cosa que crida l’atenció en primera instància, sinó que, quan ja ha passat la novetat, la sèrie troba maneres per sorprendre amb la mateixa idea. Un element clau per aconseguir-ho és la diversitat de situacions que conté Match, que en cada episodi proposa un repte per al protagonista que és narrat en clau de partit de futbol. Al primer episodi ha d’anar a recollir les seves coses a casa de l’exparella i l’objectiu és fer-ho servir com a excusa per buscar la reconciliació. Al segon, l’objectiu és endur-se una ampolla de vi d’un sopar amb amics per dur-la a una festa on ha quedat amb una noia amb la qual potencialment podria arribar a lligar. Al tercer, l’objectiu és recordar el nom de la noia amb què ha passat la nit. I així Match acumula episodis, d’una durada breu de quinze minuts, fins a sumar un total de vint entregues dividides en dues temporades.
El creador de la sèrie, Martin Lund (que també interpreta un dels dos comentaristes) és, a més, prou hàbil per no destruir del tot les dinàmiques habituals de la comèdia romàntica. I encara que tinguin aquest tractament esportiu amb la idea de fer-nos riure, també mantenen les característiques que fan que aquest gènere funcioni. A banda de les múltiples situacions en què es troba l’Stian, també es crea una relació d’ara sí ara no amb un dels personatges femenins, la Mia, i així manté l’interès de l’espectador a llarg termini. Quan la sèrie es posa genuïnament romàntica, el tractament futbolístic desapareix, donant-nos una història d’amor ben tradicional. Amb diàlegs carregats de dubtes, silencis, mirades que volen dir alguna cosa però no la diuen i petons apassionats. Match deixa l’espai just a la convenció per fer-la saltar pels aires amb els dos comentaristes cridant com bojos “Goooooool! Gol per l’escaire!”