Les Balears seran més insularistes. Els Consells Insulars incrementaran encara més el seu poder polític. Gràcies a la reforma de la Llei de Consells en aquesta legislatura, segons ha anunciat la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, durant la celebració a Ciutadella, Menorca, de la Conferència de Presidents, la setmana passada.
Conferència de Presidents. Amb aquest nom es coneix la reunió de la presidència del Govern balear amb les presidències dels Consells Insulars, els de Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca. La Conferència es va reunir per primer cop el 2007. En teoria s'ha de reunir dos cops a l'any, però no sempre ha estat així. La convoca la presidència balear. L'objectiu és tenir un espai comú per als cinc presidents d'executius de les Illes en el que puguin parlar sobre el mapa institucional autonòmic illenc i com es pot incrementar l'eficiència a favor dels ciutadans.
En aquesta ocasió va ser Ciutadella, a Menorca, la localitat que va acollir la primera Conferència de Presidents de la legislatura. El principal punt de l'ordre del dia era la gestió de l'aigua. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, exposà davant la presidenta Francina Armengol i les presidentes del Consell de Menorca, Susana Mora, del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i del president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, els trets fonamentals de la gestió de l'aigua a cada illa amb l'objectiu de fer-la el més eficient possible a cada illa. Armengol, en el tradicional discurs de la presidència del Govern illenc, es congratulà que aquesta trobada “s'ha convertit ja en una rutina més i en un espai més de diàleg i comunicació” entre les quatre presidències executives de les Illes.
La part més rellevant de la Conferència de Presidents, des del punt de vista polític, fou l'anunci, fet in situ per la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, de la próxima reforma de la Llei de Consells per dotar aquests institucions de més poder polític.
Insularisme i Consells Insulars. Els Consells Insulars provenen en origen de 1978, quan el decret del Govern d'Adolfo Suárez que creava la preautonomia balear els contamplà com a organs de l'autogovern de cada illa. Jjunts formaven el Consell General Interinsular (CGI), institució comuna d'àmbit balear. A partir de 1979, amb les primeres i úniques eleccions preautonòmiques als Consells i al CGI la Diputació va desaparèixer i els Consells assumiren les seves competències. Entre 1978 i 2007 els Consells foren tres: els de Menorca, Mallorca i el conjunt d'Eivissa-Formentera. A partir de la reforma de l'Estatut de 2007 la més petita de les Illes també compta amb el seu respectiu ens insular.
Durant l'època preautonòmica (1978-1983) els Consells tenien poques competències i es limitaven a gestionar les de l'antiga Diputació. A partir de la instauració autonòmica de 1983 passaren a ser considerats legalment institució de doble naturalesa: ens locals per una banda i autonòmics per l'altra. Amb la dita reforma estatutària de 2007 adquiriren la plena condició d'institucions autonòmiques. Abans d'aquesta muda estatutària els Consells havien assolir una gran fita quan durant el primer Pacte de Progrés (1999-2003), a instàncies d'Unió Mallorquina, s'aprovà la Llei de Consells, que obrí la porta a noves competències, més finançament i, en fi, a augmentar fort ferm el pes polític d'aquestes institucions insulars.
Amb el transcórrer del temps, a Menorca, Eivissa i Formentera el respectiu Consell ha esdevingut la referència de l'autogovern propi. Els ciutadans el consideren així i veuen el Parlament i el Govern balear com a quelcom “mallorquí”, tot i ser conjunt. És a dir, la pràctica i gestió diària ha fet créixer el sentiment insularista a costa de la identitat política conjunta. Ja no és només, com era tradicionalment, que ningú a Baleares es reconeixi pel gentilici baleàric o balear sinó que, sobretot, els Consells -inclòs el mallorquí- han anat prenent cada cop més volada -més pressupost, més competències: més poder polític, en fi- mentre el Govern s'ha anat aprimant.
El triomf de l'insularisme no es nota només a l'àmbit institucional. També és evident entre els partits polítics. El menorquinista Més per Menorca ja actua pel seu compte sense cap paraïgues balear, al contrari del que havia fet tradicionalment quan compartia grup parlamentari amb Més per Mallorca. També Gent per Formentera és un partit que té la seva única raó de ser política en el respectiu territori. Pel seu costat, en el si dels partits -PP, PSOE i Podem- que tenen teòric àmbit balear i que obtenen representació per cada una de les tres illes -deixant a banda Formentera que només tria un escó al Parlament- el pes de l'insularisme també es deixa notar força i és impensable que no es prenguin les decisions passades pel sedaç del interessos particulars de la militància de cada illa.
I ara, segons va anunciar Pilar Costa, durant aquesta legislatura els partits del pacte progressista -PSIB, Unides Podem i Més per Mallorca, que formen el Govern, i Més per Menorca i Gent per Formentera, que li donen suport extern- volen aprovar una reforma de la Llei de Consells per “fer unes institucions insulars més fortes i potents” del que són ara. Quelcom que, més enllà de les institucions, a ben segur ajudarà a incrementar encara més l'insularisme polític en general.