—Senyor Morales, com m’he de dirigir a vostè? Senyor expresident?
—Havent dimitit, de fet no se’m pot dir president. D’altra banda, el parlament no va acceptar la meva dimissió. El meu grup parlamentari continua donant-me suport unànime.
—Els seus adversaris afirmen que vostè va dimitir voluntàriament.
—Allò va ser un cop d’Estat que estava planejat de feia molt de temps. Van començar cremant ninots amb la meva cara, després van destrossar instal·lacions electorals i van calar foc a cases de membres del meu partit i de líders sindicals. I finalment la policia es va amotinar, les forces armades es van aixecar contra l’ordre constitucional i van exigir la meva dimissió. Una cosa així és una dimissió voluntària? Vaig dimitir perquè no matessin cap bolivià més.
—L’Organització d’Estats Americans l’acusa d’haver manipulat els resultats electorals.
—Justament aquest és el motiu pel qual els governs progressistes, d’esquerres i moderats desconfien d’aquesta organització: està al servei dels rics i dels poderosos, jo ho estic vivint en carn pròpia. Em vaig equivocar confiant en els observadors electorals. Es van posar de part dels colpistes.
—Però els observadors electorals van presentar proves de manipulació la mateixa nit de les eleccions...
—Allò és un informe provisional. Diu que hi va haver irregularitats i altres problemes, però no m’acusa de frau. Els observadors van comprovar 72 de les 35.500 urnes del país i ara diuen que vaig aconseguir més vots que en eleccions anteriors. Però es tracta d’urnes de territoris rurals i indígenes, en què la gent sempre m’ha votat a mi massivament. Vaig demanar al secretari general de l’OEA, Luis Almagro, que esperés uns quants dies abans de publicar l’informe, perquè, si no, hi hauria morts a Bolívia. Però ell no va voler. Va ser una decisió política, ni tècnica ni jurídica.
—Vostè havia de guanyar amb un marge de com a mínim deu punts percentuals el seu rival, Carlos Mesa, per evitar una segona volta. Quan van arribar els primers resultats, semblava que no ho aconseguiria. Aleshores es va interrompre de cop i volta el recompte. I quan es va reprendre, la tendència era a favor de vostè.
—Les irregularitats que l’OEA va detectar em van perjudicar més a mi que a l’oposició. L’escrutini oficial no es va interrompre en cap moment, només es va aturar l’escrutini ràpid. Aquell resultat no es va impugnar mai; i és en aquest escrutini que es basen els resultats definitius. Per això vaig exigir un nou escrutini urna per urna, vot per vot. He reconegut que hi va haver errors normals, com en qualssevol eleccions, però no pas frau. Els errors són humans, s’han de reconèixer i corregir.
—Per què es va interrompre l’escrutini?
—En el primer còmput aproximat, jo anava set punts percentuals per davant, i vaig dir: molt bé, amb el vot rural guanyarem.
—El general que la setmana passada li va exigir que dimitís havia estat nomenat per vostè mateix. Quin paper ha tingut l’exèrcit en la seva dimissió?
—Jo sempre he tingut una bona relació amb les forces armades. Soc l’únic president de la història de Bolívia que va fer el servei militar. Vaig tractar bé les forces armades, les vaig equipar amb avions i helicòpters. Ara haig de veure per la tele com utilitzen aquelles armes contra el poble. Però el pitjor de tot ha estat la policia. Si els policies no s’haguessin aixecat en contra meva, hauríem derrotat el cop d’Estat.
—Des de la seva dimissió hi ha hagut enfrontaments amb les tropes del Govern i més de trenta seguidors seus han mort. Corre el perill que hi hagi una guerra civil a Bolívia?
—Els morts són responsabilitat dels colpistes. Fins a la meva dimissió la policia i les forces armades no havien disparat mai contra una sola persona. Vaig veure per la tele com disparaven contra els manifestants des d’un helicòpter a Cochabamba. Em fa por i m’entristeix molt. Estan matant els meus germans i germanes indígenes: pagesos humils.
—Es diu que els seus seguidors han proclamat que es faci una guerra civil i bloquegen ciutats importants del país. No els té controlats?
—Jo rebutjo la violència, ho he dit reiteradament. Però és una reacció natural quan els pobres han estat tan humiliats. Els colpistes fins i tot van cremar la bandera wiphala, el símbol dels indígenes i el nostre emblema nacional.
—Segons vostè, qui és el responsable d’aquest derrocament?
—Tots els que no reconeixen el resultat electoral. El líder de l’oposició, Carlos Mesa, que va perdre les eleccions, i Luis Fernando Camacho, president de l’anomenat comitè cívic de Santa Cruz. Camacho prové d’una família molt racista; el seu pare va donar suport a la dictadura del general Hugo Banzer i va guanyar molts diners. El presumpte frau electoral només va ser un pretext d’aquesta gent per destituir-me.
—Vostè també en fa corresponsable els EUA.
—Quan vaig ser escollit president per primer cop, els miners que havien patit la dictadura militar em van alertar: ves amb compte amb l’ambaixada nord-americana! Durant l’última campanya electoral vaig citar el sotscap de la missió diplomàtica perquè feia propaganda contra mi al país. Washington també va ser el primer Govern que va reconèixer el règim colpista.
—Jeanine Áñez, la vicepresidenta del senat, es va autoproclamar cap d’Estat interina invocant la Constitució. Vostè la reconeix?
—D’on l’ha obtingut, la legitimitat? Es va proclamar presidenta i els militars li van penjar la banda. Això no és cap Govern de transició, és una dictadura.
—Vostè ha apel·lat a un diàleg nacional. Això també inclou el Govern interí de Jeanine Áñez?
—Hem demanat a la comunitat internacional que faciliti un diàleg. Però posem tres condicions. Primer: abans de les negociacions, s’ha de crear una comissió que identifiqui els responsables dels assassinats dels nostres simpatitzants. Els atacs són crims contra la humanitat i no poden quedar impunes. Segon: si algú és portat davant un tribunal, s’han de garantir els seus drets constitucionals. Actualment es persegueixen persones només perquè van pertànyer al meu Govern. Em sento culpable perquè els meus ministres són perseguits mentre jo soc a l’estranger. I tercer: s’han d’acabar els assassinats.
—El país està extremadament polaritzat. Vostè ha instat a mantenir la calma. En aquestes condicions, això és possible?
—Aquest és, si més no, el meu gran desig. La reconciliació ha de ser ràpida. Els militars han d’entendre que som tots una gran família. Alguns creuen que poden dominar el país perquè tenen molts diners. Aquesta mentalitat ha de canviar.
—Segons la Constitució, la nova presidenta ha de convocar noves eleccions abans del gener. Creu que ho farà?
—El termini s’acaba el 22 de gener. No en tinc ni idea, de com ho volen fer els colpistes.
—Es presentarà a les eleccions?
—Tinc dret a ser candidat, però si és útil per a la pacificació del país, hi renunciaré.
—Ja ha governat durant tres legislatures. Per què va decidir presentar-se una quarta vegada, malgrat que la majoria dels bolivians ho havia rebutjat en un referèndum convocat per vostè mateix?
—No és que jo m’aferri al poder; el tribunal constitucional va autoritzar la meva candidatura. Jo provinc d’un entorn molt i molt pobre, vaig començar a treballar a 8 anys. Tampoc no volia ser sindicalista, però quan els conreadors de coca m’ho van demanar, ho vaig acceptar. I així vaig anar fent, fins que vaig tenir l’oportunitat de ser president. No era el meu somni, no estava planejat, jo me n’hauria pogut anar tranquil·lament a casa i ser feliç. Vaig assumir el repte perquè no podia suportar més la repressió i la injustícia.
—Però sí que sembla que s’estigui aferrant al poder. Els seus rivals li retreuen que volgués construir a Bolívia una dictadura socialista com a Veneçuela o Nicaragua.
—Per a mi el socialisme és justícia social. Per una cosa així val la pena morir. Sense justícia social no hi ha pau. Amb els nostres programes socials hem aconseguit reduir la pobresa extrema d’un 15% a un 8%. Hem promogut un model econòmic que ens permet créixer alhora que mantenim a ratlla el Fons Monetari Internacional. Darrerament hem tingut un creixement econòmic més alt que Xile, que sempre és presentat com un exemple a seguir. Contràriament a les recomanacions de l’FMI, vam nacionalitzar el sector energètic. Però no ens perdonen que el nostre model de nació socialista, pluralista, d’esquerres i antiimperialista funcioni. És una lluita de classes.
—Però vostè controlava la justícia i així dominava el poder.
—Jo sempre he respectat les lleis. Si un dia em porten davant un tribunal per abús de poder, serà perquè no tinc un advocat decent. No vaig arribar a la presidència per fer-me ric, sinó per patriotisme.
—Bolívia disposa de molts recursos naturals, entre altres coses té molt de liti, cobejat arreu del món i utilitzat en les bateries dels mòbils i dels cotxes elèctrics. Vostè ha dit repetidament que aquest material ha sigut decisiu en el seu derrocament. Per què?
—Teníem un bon acord amb Alemanya que preveia la construcció d’una fàbrica de liti pròpia. Però a algunes multinacionals això no els agradava. Estan en contra que processem els nostres recursos naturals nosaltres mateixos.
—Però es deia que el seu Govern volia aturar el projecte?
—Jo tenia una estratègia sobre com havíem de continuar, però com que ja no soc president, ja no tinc cap influència sobre aquests grans projectes. Ara els colpistes anul·laran l’acord, no en tinc cap dubte.
—La presidenta interina ha anunciat que el portarà a judici per corrupció i manipulació electoral si torna al país. Té por?
—Jo no soc el responsable de l’organització de les eleccions. En governs anteriors, em van acusar d’assassí i de traficant de drogues; les proves eren falses, ja sé com va això. No tinc gens de por, perquè no soc corrupte i no vaig cometre frau electoral.
—Els seus rivals el titllen d’ateu i diuen que està posseït pel dimoni. La nova presidenta va entrar al palau presidencial amb una Bíblia gruixuda sota el braç. Com explica aquest fonamentalisme religiós?
—Abans no vam haver aprovat una nova Constitució, el catolicisme era religió d’Estat. Vam aconseguir convertir Bolívia és un país laic. Totes les esglésies tenen els mateixos drets, no s’afavoreix una religió. La fe és una cosa sagrada, transmet valors, i hauria d’estar al servei de la reconciliació. Els colpistes s’aprofiten de la fe per escampar odi i racisme. Jo soc catòlic, però també crec en la pachamama, la mare Terra, i en els nostres déus indis. Ara els meus adversaris afirmen que la pachamana és cosa del dimoni, que jo soc Satanàs en persona. No ho entenc.
—Jeanine Áñez també afirma que el conflicte bolivià està sent dirigit des de fora. Agents de Veneçuela i Cuba, segons ella, s’han infiltrat al moviment de vostè. És veritat?
—En realitat, en els últims mesos han vingut al país molts veneçolans per fer campanya contra mi. N’hem expulsat més de mil perquè duien a terme activitats polítiques. Pel que fa als cubans, jo sempre vaig admirar Fidel Castro. Ell ens va ajudar en la prestació de serveis sanitaris; metges cubans van operar més de 700.000 bolivians gratuïtament de cataractes. D’això jo en dic solidaritat entre pobres.
—L’Amèrica Llatina està tan dividida ideològicament com no ho havia estat des de la Guerra Freda. Això es deu sobretot a la crisi de Veneçuela.
—Jo admiro Veneçuela, primer Chávez i ara Maduro. Maduro ha vençut l’intervencionisme nord-americà i ha superat un intent de cop d’Estat. I també superarà el bloqueig econòmic.
—Maduro actua amb brutalitat contra l’oposició i contra periodistes. El considera, seriosament, un model a seguir?
—Quant de temps ha ocupat el poder Angel Merkel a Alemanya? Només perquè hagi governat durant setze anys, jo no dic pas que sigui autoritària.
—La situació no és comparable. Alemanya té un sistema parlamentari i el Govern pot ser destituït en qualsevol moment. En sistemes presidencialistes com el de Veneçuela això no és possible. Bé, quan vol tornar a Bolívia?
—Si fos possible, ara mateix: trobo molt a faltar la meva pàtria. Trobo a faltar la meva feina: jo treballava cada dia de les cinc de la matinada fins a les deu o les onze de la nit. Ara probablement hauran de continuar aquesta lluita les generacions futures.
—Quin serà ara el següent pas en la seva situació personal?
—La meva seguretat a Bolívia ha d’estar garantida. Si em volen processar, endavant, superaré el judici. Però no em poden tancar a la presó perquè soc innocent.
—Senyor Morales, moltes gràcies per l’entrevista.
Traducció d’Arnau Figueras