A primera hora del matí es feia pública una nova notícia judicial. El Tribunal de Comptes cita el president a l’exili Carles Puigdemont, amb el vicepresident Oriol Junqueras i una trentena d’alts càrrecs de l’executiu destituït -entre ells exconsellers- per comparèixer el pròxim 28 de gener. El motiu, retre comptes per les presumptes despeses públiques que va generar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.
La investigació procedeix d’una denúncia de Societat Civil Catalana. L’entitat espanyolista ja va fer el mateix contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per la consulta del 9 de novembre de 2014, i la denúncia va derivar en un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en penes de multes i inhabilitacions contra tots ells. Precisament, SCC exposa aquest antecedent per justificar la demanda actual i fer que prospere. Ara, Societat Civil Catalana considera que els membres del Govern Puigdemont haurien de pagar 89 milions d’euros de multa per aquelles presumptes despeses i també per fer-se càrrec del cost de l’operatiu policial a Catalunya. Si la demanda prospera, tot anirà seguit d’un embargament de bens, tal com es va resoldre judicialment la consulta del 9N.
No haurà de tornar
Carles Puigdemont no haurà de tornar per comparèixer davant el Tribunal de Comptes. Els citats, de fets, podran enviar representants en nom seu. Membres de la seua defensa, però, consideren que la Fiscalia mirarà d’utilitzar aquest fet perquè influesca en la decisió final de la justícia belga sobre l’extradició o no del president a l’exili. Tot i així, tenen confiança que això no serà així.
Al seu torn, el Tribunal Constitucional ha avalat la presó preventiva d’Oriol Junqueras. El líder d’Esquerra Republicana, ja condemnat pel Tribunal Suprem, va presentar un recurs d’empara contra la decisió de mantenir-lo empresonat abans que l’alt tribunal publicara la sentència el 14 d’octubre. Aquest recurs ha estat desestimat, però no ha comptat amb la unanimitat del TC. Fins ara, els tribunals espanyols no havien mostrat escletxes en situacions com aquesta.
El recurs es presentava contra la decisió del jutge instructor Pablo Llarena, que a principis de l’any passat va confirmar la mesura cautelar presa anteriorment per Carmen Lamela, jutgessa de l’Audiència Nacional que va enviar a presó preventiva el vicepresident del Govern. Al TC, nou jutges avalat la decisió de Llarena, però altres tres han emés vot particular en contra.
La interlocutòria assegura que es va respectar els drets de defensa de Junqueras i la proporcionalitat de la mesura en contra seua. El TC, per tant, nega la vulneració de drets fonamentals com ara el de llibertat ideològica i d’expressió, a la presumpció d’innocència i a la vida familiar del líder d’Esquerra Republicana. Però no tothom ho veia així al si del TC. Fins ara, els 12 magistrats que integren el tribunal s’havien expressat amb unanimitat.