Apologia, l'heretgia del rock and roll més clàssic

Tot i que la música és una religió laica que aixopluga diferents creences, les tendències s’han convertit en escriptures sagrades que els nouvinguts a l’univers melòdic compleixen com els catòlics els deu manaments entregats per l’Altíssim al salvador Moisès. És a dir, qualsevol que s’atrevisca a trencar el monocultiu melòdic instal·lat pot ser considerat un pecador. En una etapa de predomini de les sonoritats sintètiques i d’un rock esbiaixat cap a les proclames pop i indie, la irrupció d’un grup ancorat en els postulats clàssics del rock & roll és una heretgia. O en llenguatge marxista: revolucionari. Apologia, que s’ha presentat en societat amb un treball que coincideix amb la denominació del grup, és una escletxa al règim electrònic actual. L’aposta per un rock contundent, dinàmic, que no perd tempo amb el pas de les cançons, amb solos de guitarra absolutament ben trenats i que incorpora diferents modalitats vocals (des de les rockeres estàndards a les metal) és una bufanda d’aire fresc i de pluralitat. Llarga vida al rock & roll!