La situació de Ciudadanos a les Illes és pitjor, molt pitjor, que a la resta de territoris de l’Estat. No té un líder clar perquè el cap de llista electoral, que pareixia destinat a ocupar aquest lloc, no ho serà. I no és només mancança de líder, és que el partit taronja està sense direcció orgànica efectiva des del mes de març i tot indica que així seguirà fins el futur congrés estatal extraordinari.
Caos taronja. A principis del mes de març passat el líder de Ciutadans a les Illes, Xavier Pericay, perdia les eleccions internes per triar el cap de llista al Parlament, a les eleccions del 26 de maig següent. Era una sorpresa absoluta. Ningú no s’ho esperava. I menys que ningú el guanyador, Marc Pérez-Ribas, un empresari desconegut que a partir de la insospitada victòria no va saber en cap moment estar a l’altura de les circumstàncies. La precampanya i campanya electoral que va fer fou caòtica, desastrosa i a molts moments pareixia talment com si no volgués ser elegit. A les entrevistes es mostrava incapaç de contestar amb coherència, el to de veu era més propi d’un confessor que d’un polític en campanya, semblava que tenia por escènica durant els actes públics en que participava i tant ell com el seu equip es mostraren incapaços d’aturar la degradació interna de la formació. Cosa que suposà que per exemple a Palma perdessin aproximadament la meitat de la militància i que diversos càrrecs de la direcció dimitissin. Enmig del deliri en que es convertí el partit, passades les eleccions de maig la secretària d’organització, Joana Capó, deia que els afiliats de Palma eren “uns frikis”, segons va publicar el Diario de Mallorca.
Tothom donava per fet que atès el caos en que s’havia convertit el partit a les Illes, la direcció central imposaria la figura de Joan Mesquida, que havia estat elegit diputat del Congrés per la circumscripció de l’arxipèlag a les eleccions del 28 d’abril, com a nou líder taronja a Balears. De fet Albert Rivera el va coaptar per a la direcció estatal el mes de juliol. En un partit tan jerarquitzat com el taronja, això significava que en efecte el líder absoluta pensava amb Mesquida per encapçalar el projecte a les Illes. Però la situació política general, amb la possible investidura de Pedro Sánchez, aconsellava esperar a veure què passava. I el que passà fou que es convocaren noves eleccions. Mesquida s’hi presentà per Balears, amb la confiança de renovar l’escó.
Les enquestes aviat començaren a indicar que les expectatives de Ciutadans eren dolentes per tot arreu. També a Balears. El dia de les eleccions Mesquida confessava implícitament a EL TEMPS, amb un “ja ho veurem”, el temor que sentia a no ser reelegit. A la nit es confirmava la seva por. Amb 13.728 vots i un escàs 8,2% quedava molt per sota de l’aproximadament 13% que necessitava per disputar un escó. Sis mesos abans havia sumat 37.016 sufragis, un 19,4%. Perdia el 63% dels suports.
El desastre electoral, com és bo d’imaginar, no millorà la situació interna. Tot el contrari. L’ha empitjorada. Ara mateix ningú sap què passarà, ni quan. Se suposava que Rivera anunciaria aquesta tardor que Mesquida seria el nou cap del partit a Balears. Però es quedà sense escó i ja ha demanat el retorn a la seva plaça de funcionari de l’Ajuntament de Calvià. La suposada direcció orgànica –que és interina a l’espera de ser renovada- a la pràctica és com si no existís. I el suposat líder institucional, el portaveu parlamentari Marc Pérez-Ribas, és un desastre de tal magnitud que en el Parlament ja no s’atreveix ni a fer preguntes a la presidenta –els dimarts de cada setmana, el dia de control a l’Executiu- perquè Francina Armengol el ridiculitzà quan s’hi atreví, una sola vegada, i ara delega en la diputada Patricia Guasp aquesta missió. Val a dir que els caps dels altres partits opositors –Jorge Campos de Vox, Jaume Font del PI i Biel Company del PP- només fan preguntes aArmengol, deixant que els seus companys les facin als consellers. D’aquesta manera provoquen debats cara a cara –breus, però sovint intensos i a vegades durs- amb la presidenta. Doncs a Ciutadans no és així. Pérez-Ribas es limita a demanar qüestions del tot anodines a alguns consellers i és Guasp qui ha d’assumir a la pràctica el liderat institucional per enfrontar-se a Armengol.
Hores d’ara ningú sap què passarà els pròxims mesos a Ciutadans a les Illes. Tot està en l’aire. L’esperança dels militants és que el futur congrés estatal, previst per al mes de març, posi una direcció orgànica a Balears realment efectiva. No es descarta que l’elegit per encapçalar-la, tot i haver perdut el seu escó, sigui Joan Mesquida. Hores d’ara pareix l’únic que podria intentar evitar, amb mínimes garanties, que el partit taronja caigui en la insignificança el 2023.