Ara sí, deixant de banda la capital de l’illa, ens dirigim cap a la costa sud per visitar el primer assentament púnic que es coneix a l’illa. Es tracta del jaciment arqueològic de sa Caleta. Situat en una petita península natural entre la platja des Codolar i el puig des Fondal, va ser poblat al segle VIII aC, i és considerat el punt d’inici de la colonització púnica de l’illa d’Eivissa. Posteriorment, cap al segle VI aC, sembla que la població d’aquest nucli es desplaça a la badia d’Eivissa i funda el que serà la ciutat púnica, posteriorment romana... i que ha evolucionat fins a avui mateix.
Seguint la nostra ruta cap a l’oest, ens dirigim ara al jaciment de ses Païsses de cala d’Hort. Situat en un entorn natural de gran bellesa, es tracta d’un jaciment amb vestigis que van des del segle V aC fins al segle VIII dC. El que més se’n destaca és un conjunt d’estructures d’època punicoromana que podrien correspondre a un establiment de caràcter rural, a més d’una zona de necròpolis d’època púnica, i encara una altra zona que va ser utilitzada en època baiximperial.
Tornant enrere pel camí que hem fet, o si es prefereix voltant per la costa nord de l’illa, ens dirigim ara a la costa oest, concretament al municipi de Santa Eulària des Riu, un poblet típicament eivissenc que va sorgir al voltant de l’església construïda al cim del puig de Missa. El pont que travessa el riu (avui dia gairebé sec) és d’origen romà, fet que ha permès als investigadors especular sobre les vies que en aquesta època recorrien el territori. Cal mencionar que actualment el pont que podem observar ha estat restaurat i remodelat.
Ja que ens trobem aquí, no podem deixar de visitar el Museu Etnogràfic d’Eivissa que ens ofereix una col·lecció completa de roba i eines, joies, instruments musicals, armes i objectes de cada dia, vídeos, fotos i costums antigues que ens ensenyaran com era la vida en aquesta petita illa a finals del XIX i principis del XX. Aquest museu està situat a la casa de camp de Can Ros (Santa Eulària des Riu), un edifici rural construït seguint els paràmetres de l’arquitectura tradicional (“sense arquitecte”) adaptant-se al terreny. Les diferents estances de la casa guarden la col·lecció i en algunes es poden veure les funcions que s’hi realitzaven antigament, com ara la cova del vi, la cuina o el trull.
Com a qualsevol lloc on s’estableixen els humans, l’aigua és un element importantíssim i cabdal per al desenvolupament de la vida i de molts dels processos industrials que es realitzen.
La nostra pròxima aturada té a veure amb aquest element natural: ens dirigim a s’Argamassa. En aquest enclavament situat a la costa sud-est de l’illa hi ha un dels elements arquitectònics d’època romana més sorprenents d’Eivissa. Es tracta de les restes d’un aqüeducte construït al segle I dC del qual es conserva una longitud d’uns quatre-cents metres i en alguns trams l’alçària és de més de dos metres. Aquesta infraestructura facilitava l’arribada d’aigua de forma contínua a un conjunt de dipòsits que es varen descobrir just a tocar del mar i que s’interpreten com una possible factoria de peix, dedicada a la producció del garum (potser l’aliment més conegut del món romà) i al peix salat.
Vistos aquests jaciments ens podem fer una idea de la importància que va tenir Eivissa, tant en època púnica com en època romana. L’illa es va convertir en un punt estratègic dins les rutes de comerç del Mediterrani occidental on les seves produccions vinícoles i la seva sal es varen exportar arreu de la costa peninsular. Aquest últim element ha estat explotat des de l’antiguitat i a hores d’ara encara és un producte que l’illa exporta orgullosa. Per aquest motiu, no ens podem deixar d’acostar al Parc Natural de Ses Salines, zona d’especial interès natural declarada des de l’any 2001. L’àrea protegeix la zona de contacte entre l’illa d’Eivissa i la de Formentera i inclou pràcticament una representació de tots els ecosistemes que es troben a les Pitiüses, amb especial menció als aiguamolls. Per als amants de les aus, us direm que en aquesta zona es poden veure flamencs durant tot l’any.
La visita a l’illa d’Eivissa no pot finalitzar sense descobrir alguna de les seves fabuloses cales i de les torres de defensa que al llarg de la costa serviren antigament per a la vigilància i la defensa del territori. N’hi ha tot un seguit, la majoria en molt bon estat de conservació.
Per finalitzar aquesta ruta arqueològica i cultural per l’illa d’Eivissa, us animem a visitar l’illa de Formentera, que queda just a tocar. Un espai natural únic on podrem gaudir del paisatge de les seves cales, de la seva tranquil·litat (depèn de l’època de l’any) i, sobretot, encara ens hi podrem endinsar una mica més amb la història de les Pitiüses visitant el jaciment arqueològic del cap de Barbaria, un dels primers jaciments d’època naviforme trobats a Eivissa i Formentera.