Entrevista

"La integració d'Esquerra Republicana en Més era un pas absolutament necessari"

Bel Busquets Hidalgo (Palma, 1973) és actualment consellera de Cultura al Consell de Mallorca. Durant la legislatura anterior va exercir com a vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern balear que ja liderava Francina Armengol. Ho va fer durant la segona meitat del mandat, després de la dimissió de Biel Barceló. Enguany, la seua formació, Més per Mallorca, no ha estat exempta de la davallada dels partits a l’esquerra del PSOE i va passar dels 65.000 vots als 39.000 a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Després de reeditar el pacte de Govern amb el PSOE -un pacte no compartit per tota la militància de la formació ecosobiranista-, Més per Mallorca s’enfronta a una renovació que encapçalarà Toni Noguera. L’exbatlle de Palma liderarà una formació que fins ara han codirigit Guillem Balboa i Bel Busquets, amb qui parlem de la situació actual que viuen el seu partit i el país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Potser m’equivoque, però interprete que la seua vida deu ser més tranquil·la a la vicepresidència del Consell Insular de Mallorca que a la vicepresidència del Govern balear.

-Bé, el turisme és una àrea central per l’economia d’aquesta terra. És cabdal i té molta projecció mediàtica. La vicepresidència del Consell va lligada a l’àrea de Cultura. També té molt de focus, perquè té competències bàsiques, però el nivell d’incidència és distint. La meva formació professional està més relacionada amb la cultura i la veritat és que el càrrec és agradable.

-Què ha fallat en Més per Mallorca? La pèrdua de vots en les eleccions autonòmiques va ser important.

-Hem analitzat, d’una banda, que la gestió sempre ens ha ocasionat desgast. Alhora, hem tingut una certa desconnexió amb el teixit social, -entitats ecologistes, culturals...- no hi vam tenir prou contacte amb ells. Per últim, no hem d’obviar l’efecte Pedro Sánchez, en el sentit que el PSOE va experimentar un creixement molt seriós des del 28 d’abril, després que assumís l’any anterior la presidència del Govern espanyol. El desgast de Més també es va notar a nivell municipal: vam passar de 15 batllies a set.

-Pels mateixos motius?

-A nivell general, sí. Llevat d’excepcions, com ara Marratxí, on vam fer un bon resultat, tot i que el PSIB el va fer millor i es va fer amb la batllia.

-Tot va començar a anar malament amb l’afer de Biel Barceló?

-No crec que hagi tingut una incidència directa en els darrers resultats electorals. Però és cert que tal vegada Més per Mallorca ha patit una crisi de lideratge. No hem sabut restituir la figura de Biel Barceló. Això és així.

-En algun moment van pensar que podrien aconseguir un diputat al Congrés?

-El 28 d’abril pensàvem que era possible per una qüestió: com que estaven marxa, al mateix temps, distints procediments electorals, amb els candidats triats també per a les municipals -que van ser al maig, un mes més tard-, vam pensar que era possible. En aquesta segona ocasió ens vam presentar pensant que seríem molt bons representants de les Illes Balears, però la història ens diu que el poble no ens veu com a representants al Congrés.

-Deia abans que el seu partit té una crisi de lideratge, i els líders de Més per Mallorca són vostè i Guillem Balboa. Quin balanç fa de la seua etapa al capdavant de la formació?

-A nivell personal he fet un procés de creixement polític a les institucions i a nivell de gestió molt més important. Pel que fa a Més per Mallorca, allò important és que el partit ha arribat per consolidar-se i que no tornarà enrere. Més per Mallorca ja no serà la suma de partits que va originar la formació. De fet, estem en un procés de creixement, també amb l’aglutinament d’Esquerra Republicana. Tot l’espai de l’esquerra sobiranista està aglutinat al si de Més per Mallorca, que s’ha reivindicat com una opció útil per governar les institucions del país. Hem estat necessaris per tal de poder formar els governs progressistes als municipis, a cada illa i al conjunt de les Balears. El Guillem i jo hem tingut bona cura de les agrupacions, hem tingut incidència en l’executiva de Més per Mallorca, que ha seguit tot el que fem en les institucions en què governem. Ara, allò important és consolidar encara més el projecte de Més per Mallorca i no parlar tant de les diferències com d’aquest projecte futur que necessitam i que liderarà, si no hi ha altra candidatura, l’Antoni Noguera.

-I quin paper desenvoluparan tots dos, quan Antoni Noguera els prenga el relleu en la direcció del partit?

-Primer, donarem suport a qui ens agafi el relleu. Jo em centraré en el vessant institucional. Crec que la cultura és un dels pilars fonamentals de Més per Mallorca i del Consell.

-Quins motius, pensa, han convertit Vox en tercera força al consistori de Palma?

-La dinàmica de vot a la ciutat de Palma és molt similar a la dinàmica estatal. Per tant, hauríem de dir que el resultat té aquesta explicació.

-L’esquerra ecosobiranista pot fer alguna cosa per aturar aquest creixement de l’extrema dreta?

-Només es podrà aturar amb molta educació i molta cultura. El nostre compromís amb un govern progressista i gestionant aquesta àrea evidencia quins són els nostres deures democràtics. Una força com la nostra és necessària per aturar l’avançament de l’extrema dreta.

-Tornant a Més per Mallorca, no tota la militància va compartir el pacte que el partit va signar amb Francina Armengol aquesta legislatura. Hi ha alguna cosa de què penedir-se?

-Aquest pacte es va negociar de manera massa ràpida. Hauríem d’haver preservat millor les necessitats d’aquesta terra. De tota manera, una ara que està signat el pacte, cal fer un govern vertaderament progressista, que protegeixi les nostres illes des del punt de vista mediambiental, perquè els drets socials siguin prioritaris, perquè els drets en educació i sanitat estiguin a l’ordre del dia, per reclamar un millor finançament a l’Estat i per construir un model econòmic que no estigui basat només en el turisme.

-Parla del model mediambiental i abans es referia a la relació de Més per Mallorca amb els moviments ecologistes, una assignatura suspesa pel partit durant l’anterior legislatura. Què cal fer per canviar això?

-Hem de mantenir un diàleg continu amb els moviments ecologistes, socials i culturals. Amb el moviment ecologista hem de parlar molt. Tenim molts interessos en comú. Volem protegir aquesta terra i la seva gent. Lleis capdavanteres com la de residus, la de canvi climàtic, la de l’impost turístic o el decret de protecció de la posidònia porten el segell de Més. Cal posar en valor aquests instruments que són tan importants i que fan avançar les nostres illes cap un model sostenible.

-Com valora la integració d’Esquerra Republicana en el partit?

-Hi haurà un membre d’Esquerra Republicana a dins de l’executiva de Més. Aquest pas era absolutament necessari. L’esquerra sobiranista de l’illa havia d’anar unida en un sol nom, i aquest és Més per Mallorca. No podem dividir les distintes marques.

-I com són les relacions amb el País Valencià i amb Compromís?

-En tenim relació més que fluïda. El nostre senador autonòmic, Vicenç Vidal, forma part del grup de l’Esquerra Social, on hi ha Compromís. Alhora, aquest partit és el nostre interlocutor al País Valencià. A través de Joan Baldoví, també, tramitem iniciatives al Congrés dels Diputats.

-Però tenen més relació amb el Bloc o amb Iniciativa del Poble Valencià?

-Amb tots. Compromís és un projecte que, com Més, ha arribat per quedar-se. Hem d’esborrar els partits que l’han originat. Els partits han fet una passa per aquests projectes amplis i de consens. El projecte és Compromís, com Més, i no els partits interns.

-En quin moment, pensa, es troba el sobiranisme a les Illes Balears?

-El sobiranisme va lligat amb la idea d’ecologisme, feminisme i justícia social. I, per descomptat, prendre les decisions des de les Illes fa que els serveis públics siguin més profitosos i per garantir-los millor. Aquest és el sobiranisme que ens interessa. I, per descomptat, tenir un millor finançament per garantir els serveis públics.

-Interpreta el sobiranisme en el seu vessant social i no tant en el nacional, sembla.

-Si nosaltres som un partit sobiranista és perquè ens sentim una comunitat amb una identitat pròpia i perquè volem els millors recursos per poder oferir-los a la ciutadania.

-A nivell estatal, a hores d’ara s’està debatent sobre si Esquerra Republicana -i el conjunt de l'independentisme català- hauria de desencallar o no la investidura de Pedro Sánchez, que ha signat un preacord amb Unides Podem. Com es veu aquesta situació des de Mallorca?

-És imprescindible que es formi un govern progressista a l’Estat espanyol, tal com ja hi ha a les Illes i al País Valencià. I perquè sigui possible cal el suport de les forces sobiranistes arreu de l’Estat. Cal que les forces sobiranistes d’arreu de l’Estat conformin una veu progressista a l’Estat espanyol. Per això és imprescindible que seguin i dialoguin. Pedro Sánchez té una assignatura pendent. Cal abordar la qüestió territorial. I la qüestió catalana també, perquè està a l’ordre del dia.

-Entén, per tant, que l’independentisme condicione la investidura al diàleg o a gestos que mostren voluntat de resoldre el conflicte.

-S’entén perfectament. Perquè es formi un govern d’esquerres s’ha de donar una resposta a Catalunya. Aquest problema és el més seriós que tenim sobre la taula, diria, des dels darrers vint anys.

-Confien que un Govern Sánchez-Iglesias puga corregir els dèficits fiscals estructurals que arrosseguen les Illes Balears?

-No és que hi confiï, és que és una necessitat imperiosa. És absolutament necessari que un govern progressista format pel PSOE, Unides Podem i forces sobiranistes, tinguin en compte les nostres necessitats: una millora del finançament i un règim especial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.