El jutge d’Edimburg allibera Clara Ponsatí, consellera d’Educació del Govern Puigdemont i ara a l’exili. Tampoc no ha posat cap càrrec contra l’exconsellera, atès que no ha trobat risc de fuga, i no li ha retirat el passaport. Era una decisió esperada. De fet, va en sintonia amb les decisions que fins ara han anat prenent els jutges a Bèlgica sobre la resta d’exiliats contra els quals s’han emès euroordres durant les darreres setmanes. Aquests són Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i ara, també, Clara Ponsatí.
Ponsatí, que viu a Escòcia i treballa com a docent a la Universitat de Saint Andrews, ha estat reclamada pel jutge instructor Pablo Llarena per sedició i malversació. Per això, la consellera a l’exili s’ha presentat davant del jutge, que ha decidit alliberar-la i que fixa la propera vista per decidir definitivament sobre l’euroordre el proper dijous 12 de desembre. El seu advocat està segur que Ponsatí no serà extradida per sedició, atès que és un delicte que «a Escòcia es va abolir fa temps». El mateix advocat, Aamar Anwar, però, ha advertit que aquesta és una petita batalla d’un gran camí que encara cal recórrer.
Precedents
L’intent de Pablo Llarena per extradir Clara Ponsatí va començar amb un fracàs bastant sonat. La policia britànica va rebutjar en un principi tramitar l’euroordre per considerar l’acusació de sedició com «una desproporció» d’acord amb la legislació britànica. La resposta arribava només dos dies més tard de l’emissó de l’euroordre. L’Agència Nacional Contra la Delinqüència del Regne Unit, entitat que es va pronunciar en aquest sentit i que acostuma a revisar aquesta mena de demandes judicials abans que arriben als jutges, va demanar a Llarena més informació sobre l’historial delictiu de Clara Ponsatí. Destacaven, entre més coses, que l’escrit de l’instructor iniciava el relat dels fets el desembre de 2017, quan Ponsatí no va ser nomenada consellera fins l’estiu de 2017 i quan els fets per les quals és requerida, a més, es van produir durant la tardor d’aquell any.