El negoci turístic de les grans empreses hoteleres mallorquines a Cuba està en perill. I per la importància del sector, el risc s’estén a tota l’economia del país caribeny. Així no reconeixen les autoritats de la dictadura comunista. La raó és la creixent pressió de l’administració de Washington en contra del règim dictatorial. Primer fou l’activació, el maig d’enguany, dels articles congelats de la Llei Helms-Burton –aprovada el 1996, dos articles deixaren suspesos d'aplicació els successius governs, que feien referència a sancions a les empreses que invertissin a Cuba- que, una vegada vigents, permeten perseguir judicialment les empreses que s’hagin enriquit fent negocis a Cuba amb qualsevol tipus de béns nacionalitzats pel règim castrista. La conseqüència ha estat la caiguda en picat de la inversió nord-americana a l’illa. Però rere de les estatunidenques, empreses d’altres països també s’han vist afectades. Com és el que de les cadenes hoteleres mallorquines que estan fent front a peticions judicials –no se sap quantes- d’indemnitzacions, que solen ser de 5 a 10 milions d’euros cada una.
Enduriment del bloqueig. Però ha estat aquest mes d’octubre quan el govern de Donald Trump ha ordenat incrementar més encara la pressió. El dia 22 del mes passat entraren en vigor les noves sancions imposades pel Departament d’Estat contra la dictadura comunista. El motiu adduït és “el suport desmesurat de Cuba a Maduro a Veneçuela” que “demostra la disposició del règim a exportar el seu sistema de repressió i abusos contra els drets humans, desestabilitzant tota la regió”, segons explicà el departament citat quan es presentaren en públic les mesures decidides. Entre d’altres, quedà prohibit exportat a Cuba –des de qualsevol país del món- mercaderies que tinguin més d’un 1% de components fabricats als Estats Units, quan fins ara aquest límit era el 25%; també es perseguirà la venda de qualsevol aparell de telecomunicacions; es confirmà la prohibició als operadors turístics nord-americans d'operar a Cuba, quelcom que liquida de cop el creixent negoci dels creuers; es prohibiren tots els vols cap aquell país des dels Estats Units excepte els que tinguin com a destinació La Habana... I, el que és encara pitjor per als interessos inversionistes estrangers a l’illa caribenya, l’administració Trump ha deixat clar que hi haurà més iniciatives per endurir el bloqueig a la dictadura comunista: “qualsevol que pensi que l’administració Trump ha esgotat les seves opcions (en contra de Cuba) és perillosament ignorant”, advertí John Kavulich, president del Consell Comercial i Econòmic EUA-Cuba. El president del govern cubà, Miguel Díaz-Canel, valorà les noves mesures de bloqueig com “l’expressió d’impotència, degradació moral i menyspreu imperial” de Trump.
Entre l’activació dels articles suspesos de la llei Helms-Burton i les noves mesures decretades l’octubre, el negoci turístic a l’illa està caient en picat. Segons les estimacions fetes públiques pels hotelers mallorquins que hi tenen importants inversions, el negoci ha patit una baixada al voltant del 50%. I s’espera que la cosa s’agreugi des d’ara mateix fins a finals any, que era quan els estatunidencs, aprofitant les vacances de les festes d’hivern, més visitaren l’illa els últims anys –d’ençà el desglaç de relacions que imposà l’administració de Barack Obama- ; i com que, per una altra banda, el turisme europeu no fa tantes reserves com feia el resultat de tot plegat és que els comptes de resultats de les empreses hoteleres que operen a Cuba han baixat escandalosament, aquest any 2019. I res fa pensar que millorin, més aviat tot el contrari, l’any que ve.
Els principals empresaris hotelers mallorquins que tenen interessos a l’illa caribenya –Sebastià Escarrer, de Sol Melià; Simón Pedro Barceló, del Grup Barceló; Miquel Fluxà, d’Iberostar...- ja han alertat de la situació tan dolenta que estan patint els seus negocis, agreujada de forma molt intensa pel fet que comença a notar-se l’escassesa de mercaderies imprescindibles pel negoci, que per mor de l’enduriment del bloqueig nord-americà no arriben.
Els efectes sobre l’economia cubana en el seu conjunt no es coneixen. El govern de la dictadura no informa al respecte. Així i tot, declaracions fetes per alguns dels seus responsables permeten intuir que les conseqüències negatives són d’una enorme magnitud. Manuel Marrero, ministre cubà de Turisme, reconeixia davant dels periodistes acreditats a la World Travel Market –a Londres, els passats 5 i 6 de novembre- que “estem davant d’un seriós problema” econòmic. Dona fe de la greu situació el fet que l’administració comunista ha ordenat recollir cada dia totes les divises que generen els hotels, en previsió d’una fallida del sistema turístic local que deixi l’Estat sense les preuades monedes estrangeres.