Des de sempre l’illa de Menorca ha estat un punt estratègic dins del Mediterrani occidental, només fa falta donar un cop d’ull a les grans potències (romans, musulmans, espanyols, anglesos, francesos) que s’han disputat el seu control territorial al llarg de la seva història per veure quina és la importància d’aquesta petita roca a mig camí entre Europa i Àfrica i de la península ibèrica a la italiana. Aquest element geogràfic ja el tenien clar els romans i és sens dubte una de les causes que els van impulsar a conquerir aquest territori. Us proposem en aquest article una ruta per conèixer els principals jaciments del període romà que avui es poden visitar a l’illa i poder gaudir d’algun dels seus paisatges, municipis i elements que caracteritzen aquesta petita illa del Mediterrani.
Va ser l’any 123 aC, com així ho indiquen alguns autors clàssics a les seves obres, quan les illes Balears entraren a formar part del conjunt de territoris dominats per la república Romana. Quint Cecili Metel, comandant les seves tropes, va arribar a l’illa de Menorca des de Mallorca i hi va establir tres campaments, el de Iamo (Ciutadella), el de Mago (Maó) i el de Sanisera (Sanitja). Tan sols aquest últim ha estat descobert i excavat arqueològicament, i ha proporcionat materials i informació força valuosos sobre els primers moments de l’arribada dels romans a l’illa i el primer contacte que aquesta potència va mantenir amb els seus pobladors talaiòtics.
Situat en un paratge únic de gran importància natural, en la zona més septentrional de l’illa, el campament militar de Sanitja es troba a la riba est del petit port de Sanitja, al cap de Cavalleria (es Mercadal). Es tracta d’un jaciment excavat completament i que ens permet tenir una idea de com eren aquests petits enclavaments militars que l’exèrcit romà va establir a Menorca per tal de controlar-ne el territori i el mar que l’envolta. Tot i les seves petites dimensions, es tracta d’un jaciment força interessant. S’hi poden observar els fonaments de les barraques on vivien els legionaris i el fossat que envoltava la muralla. Les excavacions arqueològiques que s’hi han realitzat en els darrers anys han posat a l’abast dels investigadors i del públic en general tot un seguit de materials que el visitant podrà contemplar a la zona dedicada al món romà del Museu de Menorca (Maó).
Seguint amb la ruta per l’entorn del cap de Cavalleria i seguint la dinàmica mateixa del domini romà de l’illa, sabem que a partir del canvi d’era aquests enclavaments militars van perdre el seu sentit d’ésser i van prendre protagonisme tres nuclis urbans (Iamo, Mago i Sanisera), dels quals tan sols és visitable el de Sanisera, situat a la riba est del port.
Sanisera és un nucli urbà petit que fa uns anys que s’està excavant i on el visitant pot contemplar algunes illes de cases (insulae), on destaca el que podria ser una antiga basílica, una petita factoria i una zona de necròpolis amb un conjunt de sepultures. Part del material recuperat en aquestes excavacions també es pot contemplar al Museu de Menorca.
Deixant a un costat per un moment la part arqueològica de la ruta, és molt recomanable aprofitar la visita a aquesta zona i caminar fins al far de Cavalleria des del qual el visitant pot gaudir de les vistes de gran part de la costa nord de l’illa i des d’on es pot observar tant l’eixida com la posta del sol. Per completar i finalitzar la visita i imbuir-se d’una mica més de la història de Menorca, es pot visitar la torre de defensa situada a la riba est del port. Tot i el seu mal estat de conservació, ens permetrà conèixer una de les realitats històriques de l’illa durant l’època moderna i contemporània quan va esdevenir un element de disputa entre les principals potències europees.
Un fet important a tenir en compte a l’hora de visitar aquesta zona és que ens trobem dins d’una zona natural protegida i, per tant, hi ha tot un seguit de normes que s’han de complir.
Recuperant la ruta arqueològica i dirigint la nostra mirada als dos extrems de l’illa, coneixerem ara els dos principals nuclis urbans en època romana que han evolucionat en el mateix lloc fins avui mateix; es tracta de Iamo i Mago (actuals Ciutadella i Maó), els dos nuclis amb estatus superior, que varen ser el focus des d’on va irradiar la romanització a l’illa de Menorca. Tot i la manca de dades arqueològiques, es té per segur que aquests dos municipis varen obtenir les característiques pròpies de tot municipi romà i varen ser l’element administratiu des del qual el procés de romanització de l’illa es va estendre. És gràcies a les excavacions d’urgència que s’han pogut documentar algunes restes i que han permès conèixer una mica com varen evolucionar aquest nuclis. Pel que sembla, va ser a partir de l’establiment dels dos campaments militars i a partir del canvi d’era que es varen convertir en nuclis urbans sense estatut privilegiat. L’any 73 es convertiren en municipis, estatus que varen aconseguir d’acord amb l’edicte de Llatinitat que l’emperador Vespasià va aplicar a moltes de les ciutats de l’Imperi, fet que marcarà el moment de màxima esplendor dels dos nuclis fins a les acaballes del segle II dC, moment en què sembla que entren en decadència.
Les troballes més destacades de cada ciutat es poden observar als dos principals museus de l’illa, als quals es recomana la visita. A Ciutadella ens acostarem a l’antic palau de Can Saura, seu del museu, el qual ofereix actualment una exposició dedicada al món de la mort des de l’època pretalaiòtica fins a l’època musulmana. Aquesta exposició es mantindrà fins al maig de 2020, i a partir d’aquest moment es treballarà per tenir una exposició permanent dedicada a l’evolució històrica de la ciutat i als principals elements que la caracteritzen, entre els quals les festes de Sant Joan. L’edifici on hi ha el museu és un antic palau barroc de la noblesa illenca, construït a cavall dels segles XVII i XVIII. Destaca per la seva gran escalinata principal i el seu pati i per la fusió dels nous espais dedicats al museu que han sabut conservar l’essència de l’antic palau.
El Museu de Menorca, situat a l’antic claustre de Sant Francesc, a la ciutat de Maó, permet conèixer la història de l’illa, des dels primers pobladors fins a l’època més recent. Des de finals de 2018, una exposició repassa la història i evolució de l’illa a través dels segles, per mitjà d’objectes trobats en les diverses excavacions realitzades, de plafons amb les explicacions pertinents sobre els esmentats objectes, els llocs i els principals fets històrics, així com mitjançant unes il·lustracions de gran qualitat.
El convent de Sant Francesc i el claustre van ser construïts al segle XVIII sobre del convent franciscà original datat del segle XV. El claustre, de quatre plantes, és la zona que alberga l’exposició permanent i val la pena meravellar-se de l’arquitectura de l’edifici mentre recorrem l’itinerari expositiu.
Ja que hi som, caldrà aprofitar la visita a aquests museus per tal de gaudir dels dos nuclis antics dels municipis, plens de racons singulars i preciosos. A Ciutadella podrem contemplar els antics palaus de la noblesa illenca, la majoria edificats entre els segles XVII i XVIII. Actualment es poden visitar dos d’aquests palaus i recórrer les seves estances tal com estaven al segle XVIII. La visita al centre de Ciutadella no pot finalitzar sense visitar la catedral de Menorca, d’estil gòtic i amb una façana neoclàssica. És un dels elements que recorda que anteriorment a la conquesta anglesa Ciutadella era la capital de l’illa.
Per una altra banda, la ciutat de Maó ens descobrirà la seva herència anglesa a través de l’arquitectura. També podrem gaudir d’un passeig pel seu meravellós port natural, un dels més grans del Mediterrani. Si us és possible, visiteu una de les seves illes, el Llatzaret, que va servir durant molts anys perquè els vaixells que entraven a port amb algun tipus de malaltia entre la seva tripulació fessin el que s’anomena quarantena.
Així com passa avui dia, aquestes dues ciutats d’origen romà estaven unides a través d’una via que recorria l’illa de punta a punta, a part, segurament de tot un seguit de camins secundaris que es dirigien a diferents llocs del territori. Molt probablement el recorregut de 45 quilòmetres (entre Ciutadella i Maó) que actualment es fa en uns 45 minuts, en època romana es realitzava en un dia sencer. D’aquesta via no se n’ha pogut documentar cap tram, però sí que s’han localitzat dos epígrafs que molt possiblement tindrien relació directa amb la infraestructura en qüestió. El primer és un epígraf commemoratiu que fa referència a les possibles reformes que l’emperador Trajà va sufragar per refer la via, i el segon és un mil·liari que es troba actualment as Migjorn Gran en un estat força lamentable i del qual no es pot dir gaire cosa.
Un dels ramals d’aquesta possible via es dirigia segurament cap a la zona sud de l’illa, i és cap on ara dirigim la nostra mirada, més concretament a Cales Coves que des de l’època del bronze ha sigut utilitzada per les comunitats humanes que vivien a l’illa com a àrea de necròpolis i com a embarcador i refugi per als vaixells que naveguen per aquesta zona.
Situades al sud del municipi d’Alaior ens trobem dues petites cales protegides pels seus penya-segats, en els quals es pot observar la necròpolis d’hipogeus més gran de l’illa, la qual conté més de noranta coves artificials picades a la roca on la població talaiòtica va enterrar els seus morts fins ben entrada l’època romana. A part de destacar com la principal necròpolis de l’illa, algunes prospeccions i treballs arqueològics subaquàtics han permès recuperar un gran nombre de materials que corroboren que aquesta cala va servir coma a zona de refugi i d’embarcador per a moltes embarcacions des del segle VI - V aC fins ben entrada l’època romana, quan segurament els ports de Ciutadella i Maó van aglutinar la major part del tràfic comercial.
Fent el recorregut que ens porta a visitar diferents zones de les cales i alguns dels hipogeus, hem de destacar una de les coves pel seu interès arqueològic. Es tracta de l’anomenada cova dels Jurats, una de les mes grans de la zona i que destaca per la presència del conjunt epigràfic d’època romana més nombrós fins ara documentat a l’illa. El fet que es trobin a l’entrada de la cova i esculpits a sobre del marès ha provocat que el seu estat de conservació no sigui el més adequat i per tant es faci difícil llegir-ne alguna de les parts. La seva interpretació ha sigut motiu de discussió entre els experts durant anys i avui com avui no hi ha una interpretació clara dels textos ni quin n’és el significat.